El factor Modiano

Set dies passejant per Viena (on, per cert, tracten molt b¨¦ els turistes, on no vaig veure cap pancarta maleint-n'hi la pres¨¨ncia i on un 90% de la poblaci¨®, sense distinci¨® d'edat, parla un angl¨¨s for?a adequadet) em van fer descansar del proc¨¦s. Set dies veient nens i nenes molt educats, nens i nenes, per exemple, que no posen els peus sobre els seients dels autobusos, metros o tramvies (perqu¨¨ si els hi posessin, a difer¨¨ncia d'aqu¨ª, segur que els pares r¨¤pidament els ho assenyalarien), van fer que em pregunt¨¦s pel funcionament del sistema educatiu austr¨ªac, perqu¨¨ sempre es parla del finland¨¨s, amb ra¨®, esclar.

Tot aix¨° i els bustos (als quals s¨®c molt aficionat) de Mozart, Beethoven i l'emperadriu Siss¨ª que em vaig endur de l'antiga capital de l'imperi austrohongar¨¨s, em van fer aparcar, durant uns plujosos dies, el carnavalesc 9 de novembre. Disposat a posar-me al dia en pol¨ªtica interior, entre not¨ªcies sobre l'ebola i els deu morts, a Catalunya, per la legionel¡¤la (de la qual no veig que es faci a Catalunya un seguiment detallat, atesa la gravetat de la q¨¹esti¨®) rebo la not¨ªcia del premi Nobel de Literatura.

Per mi, gran not¨ªcia. Llegeixo que l'han atorgat a Patrick Modiano i no m'ho puc creure. Encara n'estic gaudint. I ni tan sols la convocat¨°ria del nou p¨ªcnic consultiu (sense canviar la pregunta) en lloc del m¨¦s cerimoni¨®s, per¨° no menys impracticable, anunciat el desembre de l'any passat, em fan desistir de parlar de Patrick Modiano.

He de dir que Patrick Modiano ¨¦s de la meva generaci¨®. Tenim la mateixa edat. Vaig comen?ar a llegir els seus llibres fa molts anys. Gaireb¨¦ al mateix temps que ell els publicava, jo els llegia. Un dia vaig descobrir que, des de Buenos Aires, no enyorava el Par¨ªs amb qu¨¨ fantasi¨¤vem els meus conciutadans i jo. Enyorava el Par¨ªs de Modiano. Per mi Modiano es va convertir en un factor vital. Abans, estava enamorat del Par¨ªs progre-bohemi dels anys trenta. Llegia i rellegia Hemingway quan explicava que feli? que s'era a Par¨ªs, escrivint als bars i menjant formatge regat amb un bon bordeus. Per¨° de seguida es va adherir a la meva ¨¤nima el factor Modiano. Per alguna ra¨® que encara no aconsegueixo trobar, sempre em va conv¨¨ncer m¨¦s Modiano que la versi¨® que ens donava Julio Cort¨¢zar del seu Par¨ªs particular. Un dia vaig aprendre que Cort¨¢zar era per entrar a un altre m¨®n. En altres mons.

Tot el que ens ha explicat sempre Modiano ¨¦s cert, el cabr¨® no s'ha inventat res¡±

Llegint Modiano vaig entendre la poesia de Baudelaire. Vaig entendre Najda de Breton. I els poemes d'amor de Paul ?luard. I, sobretot, llegint Modiano, vaig con¨¨ixer personatges que mai vaig imaginar que existissin. Gent sospitosa que se t'acosta i t'acompanya a comprar-te unes sabates noves, at¨¨s que les que portes estan foradades per la teva estricta pobresa, i les sufraga de la seva butxaca. Tot aix¨° passa en un bar. S¨®n els anys seixanta. Tenim vint anys. I aquest bar ¨¦s en una de les seves novel¡¤les m¨¦s belles que he llegit, Una joventut. Quan un amic meu (i de la mateixa generaci¨®) va llegir Un pedigr¨ª, em va dir: ¡°Tot el que ens ha explicat sempre Modiano ¨¦s cert, el cabr¨® no s'ha inventat res¡±.

Jo crec que el meu amic va emprar aquest entusiasme emf¨¤tic i llengut com si acab¨¦s de descobrir que era possible, que era veritat que es podia posar poesia lluminosa a tanta vergonya hist¨°rica (el col¡¤laboracionisme), a tanta mis¨¨ria i a aquesta constel¡¤laci¨® de gentussa, supervivents i atzarosos salvadors que pul¡¤lulaven pels carrers de la postguerra parisenca. ?s veritat. El meu amic ho no va llegir gens malament. A ?Un pedigr¨ª hi ha els fonaments humans, ¨¨tics i l¨ªrics de la seva literatura anterior i posterior a aquesta immensa autobiografia. Sempre que rellegeixo o recordo aquest llibre, ¨¦s com veure una pel¡¤l¨ªcula de Marcel Carn¨¦ o llegir un poema de Jacques Pr¨¦vert. Mai com amb aquest llibre, vaig veure retratada una persona bona, conscient de la delicada mat¨¨ria que tenia entre mans (el seu pare semidelinq¨¹ent i la seva mare bastant desentesa de les seves obligacions maternals): una persona bona que sense ira ni ressentiment aborda el seu passat m¨¦s ¨ªntim.

L'¨²nica cosa que vaig desitjar va ser que Patrick Modiano no tingu¨¦s el mal gust de rebutjar el premi. El mal gust i la mesquinesa. No solament s'¨¦s gener¨®s donant, sin¨® tamb¨¦ acceptant (quant ens va ensenyar Malinowski sobre el rol del do, de donar i de rebre, com a motor de les societats del Pac¨ªfic Occidental!). Sartre va inc¨®rrer en aquesta falta, perdonable com a ¨¦sser hum¨¤, per¨° imperdonable com a intel¡¤lectual. Ara s¨¦ que el temor va ser infundat. Com el d'alg¨² que mai hagu¨¦s llegit els seus llibres. Perqu¨¨ a les seves novel¡¤les hi ha gent de diferent condici¨® moral. Gent molt irresponsable. Fins i tot perillosa. Per¨° no recordo cap personatge, fictici o real, que em crid¨¦s l'atenci¨® per la manca de generositat.

I perdoni el lector la meva llauna d'avui amb el gran Modiano.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari