Negrors d¡¯octubre

Octubre negre. Incompet¨¨ncia i desprop¨°sit dels responsables pol¨ªtics i absolut descontrol en l'orgia embolicaire de molts mitjans durant la crisi de l'ebola, D¨¦u i Mato ens agafin confessats. I, a sobre, el serial miserable de les targetes opaques, posat en escena mentre Caja Madrid / Bankia ens arrossegava en el seu desastre. Ja ho veieu, pens¨¤vem que no hi havia condicions per a un Govern de coalici¨® i resulta que ten¨ªem un exemple d'alian?a interclassista davant els nostres nassos: conspicus representants de la dreta, l'esquerra, els sindicats, els empresaris, tots plegats gaudint d'aquesta conxorxa de targeta black a la qual es mostren tan proclius certs representants de les nostres elits extractives. Veig l'obscena foto de Miguel Blesa al costat de l'ant¨ªlop que acaba d'abatre a Nam¨ªbia i se m'inflama l'aorta. I despr¨¦s em submergeixo en els extractes de la targeta d'un altre president del comit¨¨ a l'ombra de Bankia (Quousque tandem abutere, Rodrigo Rato, patientia nostra?) i descobreixo les seves despeses en ocis i passatemps. Com s'ho passaven aquests paios ¡ªla immensa majoria homes, per cert¡ª, mentre ens clavaven una lli?¨® perqu¨¨ viv¨ªem per sobre de les nostres possibilitats, persuadits ells mateixos de la seva superioritat com ¨¹bermenschen que tot ho poden i es mereixen; potser perqu¨¨, com els bramans, els targeters estaven conven?uts d'haver obtingut els seus privilegis per mandat div¨ª (vegeu el suggeridor assaig?Genealog¨ªa de la soberbia intelectual, d'Enrique Serna, a Taurus), i no per ser el producte hum¨¤ menys presentable d'un sistema que n'afavoreix l'exist¨¨ncia. D'altra banda, les negrors d'aquest octubre m¨¦s fosc que roig es completen (ara com ara) amb un nou cas de censura en aquest pa¨ªs on semblava que ja no n'hi havia?(ha, ha): Planeta ha retirat precipitadament el molt anunciat El cura y los mandarines, de Gregorio Mor¨¢n, un sulfuri assaig d'hist¨°ria intel¡¤lectual sobre les relacions entre cultura i poder en les ¨²ltimes d¨¨cades del segle XX. El llibre, que havia estat encarregat per Cr¨ªtica, ha fet por als caps, que han pressentit demandes i possibles repres¨¤lies per part d'alguns personatges i institucions esmentats. Mor¨¢n, la independ¨¨ncia intel¡¤lectual del qual (i gust per la pol¨¨mica) es van posar ¨¤mpliament de manifest en llibres tan importants com Miseria y grandeza del Partido Comunista de Espa?a (Planeta, 1986), El maestro en el erial?(Tusquets, 1998) o les seves biografies d'Adolfo Su¨¢rez (1979 i 2009), torna a experimentar el c¨¤stig per les seves idees. O potser ¨¦s una benedicci¨®: mentre circula com una rel¨ªquia algun samizdat del manuscrit, Planeta ha aconseguit convertir-lo en el llibre m¨¦s desitjat, cosa amb la qual haurien somiat els seus t¨¨cnics de mercat en n¨°mina; ja veurem quina editorial s'atreveix a agafar-ne el relleu i publicar-lo. Mentrestant, i si teniu curiositat pels mecanismes de la censura, no us perdeu?Censors At Work,?del gran historiador del llibre Robert Darnton (Norton; 27,95 d¨°lars), en el qual s'estudien tres exemples hist¨°rics de censura (de l'Estat, no de l'empresa privada): a la Fran?a il¡¤lustrada, a l'?ndia durant l'administraci¨® brit¨¤nica i a l'Alemanya Oriental sota el r¨¨gim comunista. Seria fant¨¤stic que alg¨² el publiqu¨¦s a Espanya: Planeta, per exemple.

Il¡¤lustradores

N¨®rdica s'avan?a en la cursa nadalenca i proposa dos llibres ins¨°lits i molt regalables?de dues escriptores nord-americanes tan diferents com contempor¨¤nies. Flannery O¡¯Connor (1925-1964), la imprescindible narradora cat¨°lica de Savannah i una de les m¨¦s ex¨ªmies representants del que s'ha anomenat ¡°g¨°tic meridional¡±, va ser en la seva joventut una interessant il¡¤lustradora de revistes i diaris estudiantils: l'¨¤lbum Tiras c¨®micas?(22,50 euros) recull una mostra dels seus toscs per¨° expressius linogravats, on pot apreciar-se el gust per la s¨¤tira i l'estil grotesc que florir¨¤ plenament en les seves dues obres mestres, la novel¡¤la Sangre sabia?(1952) i els relats d'Un hombre sabio es dif¨ªcil de encontrar?(1955). M¨¦s t¨¨cnicament sofisticats s¨®n els esbossos i les anotacions de Sylvia Plath (1932-1963) inclosos en l'¨¤lbum Dibujos (19,50 euros), que recull una selecci¨® d'aquesta activitat poc coneguda de la gran poeta nord-americana. La major part dels dibuixos corresponen a l'any 1956, quan l'autora i Ted Hughes van passar part de la seva lluna de mel a Par¨ªs i Benidorm, dos indrets en qu¨¨ Plath va trobar motius per a les seves vinyetes. L'¨¤lbum es completa amb algunes cartes ¡ªuna de molt enamorada al seu marit¡ª i un fragment del seu diari.

Relats

Fins no fa gaire, l'¨²nica cosa que sabia ¡ªi nom¨¦s d'o?da¡ª de Nelson Rodrigues (1912-1980) ¨¦s que havia estat el renovador del teatre brasiler. Per¨° l'any passat vaig llegir el primer volum de La vida tal cual?(editorial Adriana Hidalgo), en el qual s'inclou una petita part de la monstruosa producci¨® de relats (prop de 2.000) que Rodrigues va escriure gaireb¨¦ di¨¤riament entre el 1951 i el 1960 al peri¨°dic carioca ?ltima Hora, i que r¨¤pidament el van convertir en l'autor brasiler m¨¦s llegit. Ara es distribueix a Espanya el segon volum amb una altra cinquantena de contes breus sobre les seves obsessions liter¨¤ries, gens excepcionals, d'altra banda: el sexe i la mort, la infidelitat, la instituci¨® matrimonial, el brogit urb¨¤ al Rio de Janeiro dels cinquanta. El que els fa especials, no obstant aix¨°, ¨¦s la manera en qu¨¨ s'expliquen aquestes hist¨°ries: un realisme punyent, sovint proper al del fullet¨®, encarnat en personatges c¨ªnics o canalles, tot plegat en una prosa immediata, brusca i funcional que es basa en freq¨¹ents el¡¤lipsis narratives i en qu¨¨ destaca una extraordin¨¤ria o?da per al llenguatge del carrer. No s¨®n obres mestres, per¨° enganxen.

Afrancesament

Llegeixo al setmanari Livres Hebdo una interessant entrevista amb Fleur Pellerin, flamant ministra de Cultura i Comunicaci¨® francesa. La dama no t¨¦ p¨¨ls a la llengua ni intenci¨® de mirar cap a un altre costat davant els reptes, de manera que estic per enviar-ne fotoc¨°pies al senyor Lassalle i a la seva colla, a veure si treuen els caparrons del clot i s'inventen alguna cosa que animi els llibreters a no tirar la tovallola. A Pellerin li ha vingut com un regal del cel l'elecci¨® de Fran?a com a pa¨ªs convidat a la B¨¹chmesse (Frankfurt) el 2017, aix¨ª que el seu Govern es va a prendre encara m¨¦s seriosament del que ¨¦s habitual la pol¨ªtica del llibre amb vista a encap?alar, al costat d'Alemanya, les corresponents pol¨ªtiques llibresques europees: tant de bo, exclama l'afrancesat que porto dins. Entre els seus objectius destaquen la defensa a ultran?a del preu fix i del dret d'autor, al qual considera pilar de la creaci¨® en un m¨®n en qu¨¨ ¡°el valor es desmaterialitza¡±; m¨¦s fermesa respecte als operadors digitals mundialitzats, amb especial atenci¨® a la seva arquitectura fiscal; posada en funcionament de campanyes de foment de lectura per als joves, etc¨¨tera. Amb un petit augment (2,8%) del pressupost per a les pol¨ªtiques del llibre el 2015, la ministra manifesta que una de les prioritats del Centre National du Livre ser¨¤ ¡ªatenci¨®¡ª el pla de suport a les llibreries. Just com aqu¨ª.