Amor de m¨°mia

¡°Alguna cosa em passa quan penso en Egipte. Veig tombes... tombes?tenebroses i terribles. Llargs passadissos subterranis... foscos i amb aigua gotejant. Putrefacci¨®, deca?ment... mort!¡±. Faig completament meves les sentides paraules d'Amina Monsouri, la guapa estudiant d'egiptologia posse?da per l'esperit de la princesa Ananka, ¡°tercera filla d'Amenofis¡±, a?The Mummy¡¯s Ghosty,?abdu?da per aquest gran equip que formen Yousef Bey (John Carradine) i la m¨°mia Kharis (Lon Chaney Jr.) per explicar l'¨¤nim amb qu¨¨ vaig tornar l'altre dia, com si fos Manderley, a la Gran Pir¨¤mide. Era un retrobament despr¨¦s de diversos anys de visites cada cop m¨¦s traum¨¤tiques, inclosa una en qu¨¨ no vaig poder passar del corredor ascendent i vaig dissimular un sup¨ª atac de claustrof¨°bia disfressant-lo d'acte cavalleresc: com a excusa per fugir vaig acompanyar de retorn a l'entrada una jove italiana que en realitat volia continuar cap a dalt. M'ho va perdonar fent-se convidar a una copa. La vaig fer riure explicant-li que Lawrence d'Ar¨¤bia tamb¨¦ fluixejava de vegades. I era Lawrence d'Ar¨¤bia.

Encara que he arribat despr¨¦s dels temps heroics en qu¨¨ calia avan?ar apartant ratapinyades enormes, sofrint v¨°mits de sang per l'aire enrarit com li va passar al capit¨¤ Caviglia i disparant trets per espantar les serps, he viscut coses terribles dins la pir¨¤mide de Kheops. Una sobtada apagada, una estampida de japonesos, un cop al cap amb un sortint d'una pedra, un emb¨²s a l'entrada de la cambra del Rei... Almenys la pir¨¤mide t¨¦ un avantatge sobre altres llocs foscos, opressius i mal ventilats de la vella terra d'Egipte: no hi ha m¨°mies, o almenys no se n'ha trobat mai cap. N'hi va haver d'haver almenys una, la del fara¨® Kheops, que per aix¨° es va fer la pir¨¤mide, per sepultar-s'hi, per¨° no se n'ha trobat mai ni rastre. En el fons ¨¦s tranquil¡¤litzador: nom¨¦s faltaria topar de cara all¨¤ dins amb una m¨°mia.

Coincidint amb les dates de la visita a la Gran Pir¨¤mide ¡ªa la vida no hi ha casualitats¡ª, va caure a les meves mans un llibre sensacional adquirit a preu de saldo a la cripta (!) de La Central del Raval, The mummy unwrapped, de Thomas M. Feramisco (McFarland, 2003), un passeig per les quatre pel¡¤l¨ªcules sobre la M¨°mia que la Universal va produir als anys quaranta seguint l'empremta del gran cl¨¤ssic de Karl Freund,?The Mummy (1932), que va tenir Boris Karloff com a gran protagonista. En total hi deu haver una vintena de films de m¨°mies, incl¨°s un de Paul Naschy ¡ªque Gubern i Prat qualifiquen de ¡°pornogr¨¤fic-reprimit¡± en el seu imprescindible estudi Las ra¨ªces del miedo, Tusquets, 1979¡ª i els dos moderns de Brendan Fraser emfatitzats, i em quedo curt, per la pres¨¨ncia de Patricia Vel¨¢squez com a Anck-Su-Namun. He de confessar que per mi de m¨°mia cinematogr¨¤fica nom¨¦s n'hi havia una, l'original de Karloff. Per¨° el tan detallat com divertit llibre de Feramisco sobre els remakes i el seu material descartat a la sala de muntatge m'ha fet agafar simpatia a les altres. En realitat, les hist¨°ries de la m¨°mia s¨®n hist¨°ries d'amor. La f¨®rmula, si es mira b¨¦, es redueix a noi troba noia (princesa), noi perd noia per a tota l'eternitat, noi ¨¦s momificat, noi desperta, noi ressuscita noia. La cosa s'embolica generalment perqu¨¨ la m¨°mia ¡ªo l'home que la controla¡ª es troba amb una jove contempor¨¤nia a la qual confon amb una reencarnaci¨® de l'estimada original (o, murri, fa veure es confon).

La m¨°mia de les pel¡¤l¨ªcules ¨¦s, com ¨¦s sabut, una invenci¨®: els egipcis no tenien una cosa com una m¨°mia malvada i male?da que ressuscitava aqu¨ª per deambular cometent atrocitats a la recerca d'amor i venjan?a. Cal convenir que la m¨°mia (almenys fins als moderns efectes especials que converteixen Imhotep-Arnold Vosloo en superdolent amb poders) no ¨¦s un gran monstre: les benes l'entorpeixen massa per ser un seri¨®s perill i la seva facilitat per a la combusti¨® la fa extremament fr¨¤gil. En realitat la m¨°mia ha d'anar acompanyada d'un altre dolent, normalment un summe sacerdot de Karnak (Arkam en altres versions menys puristes), perqu¨¨ la gui? en els seus abusos. Una propietat sorprenent de la m¨°mia ¨¦s que conservi la libido intacta despr¨¦s de tants anys. Com si l'haguessin momificat amb Viagra en comptes d'amb natr¨®.

Hi ha moltes coses per recordar en els quatre grans remakes de The Mummy. Per exemple que a?The Mummy's Hand un dels personatges sigui el gran egipt¨°leg Petrie (a la pel¡¤l¨ªcula el fan morir escanyat per la M¨°mia, una mort que probablement no li hauria desagradat acad¨¨micament), que a?The Mummy's tomb a Lon Chaney li posessin una cremallera per sortir del calor¨®s embenat, o que al gui¨® original de The Mummy's curse?a la M¨°mia la convertissin (fins a la seva resurrecci¨®) en espantaocells i atracci¨® de fira. Tamb¨¦ ¨¦s curi¨®s que un dels que van encarnar la M¨°mia fos Tom Tyler, heroi cowboy en molts westerns...

Deia que les hist¨°ries de la m¨°mia s¨®n hist¨°ries d'amor. Potser mal ent¨¨s, per¨° amor al cap i a la fi. Ressuscitar un gran amor, encara que sigui un amor male?t, no ¨¦s una noble empresa? Cosa que ens porta de nou a la Gran Pir¨¤mide. Els he dit que all¨¤ dins no hi ha const¨¤ncia de cap m¨°mia, per¨° en realitat s¨ª que n'hi ha: l'he portat jo. Per ser sincers ¨¦s nom¨¦s un trosset de bena que vaig obtenir fa molts anys a la Vall de les Reines per¨° que m'imagino que en un altre temps va ser part d'una massissa princesa. Despr¨¦s d'esquivar totes les meves pors i accedir a la cambra del Rei vaig deixar caure subrept¨ªciament el meu tros de m¨°mia, la meva amant secreta, al sarc¨°fag de Kheops. Si Javier Sierra t¨¦ ra¨®, la propera visita a la Gran Pir¨¤mide no me la perdo.