Rato no va informar de la seva relaci¨® amb Lazard quan va dirigir Bankia

La pregunta del fiscal semblava que tenia una intenci¨® clara. Dimecres passat, Alejandro Luz¨®n, prestigi¨®s fiscal Anticorrupci¨®, va deixar a un costat el tema de les targetes opaques de Caja Madrid per preguntar a l'expresident de l'entitat Rodrigo Rato per un ingr¨¦s de sis milions d'euros del banc Lazard el 2011, quan ja presidia Bankia.

El fiscal ha obert una investigaci¨® per tractar d'esbrinar si Rato va signar contractes amb Lazard perqu¨¨ podia tenir inter¨¨s a beneficiar aquest banc davant la perspectiva de cobrar aquests sis milions procedents, segons l'expresident, d'unes opcions sobre accions que vencien el 2011.

Aquesta situaci¨® podia causar a Rato un conflicte d'inter¨¨s durant la seva presid¨¨ncia a Bankia, entre el 2010 i el 2012. Rato va obviar en els informes de Govern Corporatiu, que es lliuren a la Comissi¨® Nacional del Mercat de Valors, la seva implicaci¨® amb Lazard.

¡°Ha rebut un pagament de sis milions d'euros en una transfer¨¨ncia de Lazard?¡±, va interrogar Luz¨®n a l'Audi¨¨ncia. El rostre de Rato, directiu de Lazard fins que va arribar a Bankia, va reflectir sorpresa per la pregunta, segons fonts jur¨ªdiques presents a la sala. ¡°Va ser un pagament per la meva feina en forma d'opcions sobre accions que es van generar el 2008¡±, va explicar.

La resposta no va passar inadvertida a la sala. El fiscal ja havia demostrat en sessions anteriors que est¨¤ interessat a descobrir els secrets de la connexi¨® entre Rato i el seu amic Jaime Castellanos, president de Lazard a Espanya, o el que ¨¦s el mateix, Bankia i el banc d'inversi¨®.

Aquesta entitat va ser contractada primer per Caja Madrid per fusionar-se amb Bankia, per la qual cosa va cobrar 2,6 milions, segons Bloomberg. M¨¦s tard, des de Bankia se li va concedir el contracte d'assessor a la sortida a Borsa (2,8 milions); un assessorament sobre la pol¨ªtica de dividends (1,7 milions) i un enc¨¤rrec de venda d'empreses participades (0,8 milions). Total, 7,9 milions. Altres fonts eleven aquesta quantitat.

Al mar? del 2012, quan Bankia es debatia entre la vida i la mort, Rato va encarregar de nou a Castellanos que li busqu¨¦s una entitat per fusionar-s'hi. El contracte era el m¨¦s gran: 10,6 milions. Tot i aix¨°, segons fonts de Bankia, Lazard no va trobar cap soci i el 18 de juny d'aquest any, Jos¨¦ Ignacio Goirigolzarri, substitut de Rato, va rescindir el contracte sense pagar-li res. Aquest diari ha sol¡¤licitat per escrit la versi¨® tant de Rato com de Castellanos per¨° han declinat participar-hi.

A l'informe de Govern Corporatiu de Bankia del 2011, el cap¨ªtol d'Operacions Vinculades, a l'apartat c.4, es pregunta si els membres del consell d'administraci¨® s'han trobat amb alguna situaci¨® de conflicte d'inter¨¨s, segons l'article 127 tercer de la Llei de Societats An¨°nimes. La resposta ¨¦s ¡°no¡±.

El citat article de la llei diu que ¡°cap administrador podr¨¤ realitzar, en benefici propi o de persones vinculades a ell, inversions o qualssevol operacions lligades als b¨¦ns de la societat, de les quals hagi tingut coneixement per l'exercici del c¨¤rrec¡±. Tamb¨¦ que ¡°els administradors hauran de comunicar al consell qualsevol situaci¨® de conflicte, directe o indirecte, que poguessin tenir amb l'inter¨¨s de la societat. En cas de conflicte, l'administrador afectat s'abstindr¨¤ d'intervenir en l'operaci¨® a la qual el conflicte es refereixi¡±. Finalment, que ¡°els administradors hauran de comunicar la participaci¨® que tinguin al capital d'una societat, an¨¤leg o complementari g¨¨nere d'activitat al qual constitueixi l'objecte social¡± i incloure-ho a la mem¨°ria. Rato no va fer constar cap possible conflicte.

Els experts consultats coincideixen a assenyalar el cas estrany del contracte de Rato a les opcions sobre accions, un document que ser¨¤ reclamat pel jutge. ¡°El m¨¦s habitual al mercat ¨¦s que quan una persona deixa una entitat, liquidi totes les seves posicions, incloses les opcions sobre accions. Si est¨¤ previst que es lliurin anys m¨¦s tard de la liquidaci¨® del contracte, es fa una valoraci¨® econ¨°mica i la relaci¨® queda extingida¡±, apunta un advocat expert en aquesta mat¨¨ria que demana l'anonimat. ¡°Si, a m¨¦s, la persona se'n va a treballar al mateix sector, encara ¨¦s m¨¦s necessari donar per acabada la relaci¨® per evitar conflictes en el futur¡±, afegeix.

Rato i Castellanos han adm¨¨s en seu judicial que s¨®n vells amics. El pol¨ªtic del PP va ser director general de Lazard des del 2008 al desembre del 2009. Al gener del 2010 va renunciar a aquest c¨¤rrec (i als que tenia a Criteria-La Caixa, i al Santander) per ser nomenat president de Caja Madrid. El que va ser vicepresident amb el Govern d'Aznar va arribar al banc nord-americ¨¤ despr¨¦s de la seva sortida precipitada de l'FMI.

El jutge tamb¨¦ investiga si Bankia va beneficiar l'asseguradora Willis, tamb¨¦ presidida per Castellanos. Segons Bloomberg, el banc va contractar tres p¨°lisses amb Willis. Andreu ha reclamat tots els imports pagats.

La relaci¨® entre aquests dos executius els ha portat a mantenir negocis en com¨². En unes primeres declaracions, Rato va negar que tingu¨¦s societats amb Castellanos, per¨°, dies despr¨¦s, va aclarir a l'Audi¨¨ncia que s'havia descuidat de dir que mantenien una societat en com¨². Va enviar un escrit al jutge en qu¨¨ va recon¨¨ixer que era soci de Castellanos en negocis particulars: compartien una comunitat de b¨¦ns que era titular d'un local comercial a Alcorc¨®n (Madrid), llogat a Mercadona. A l'octubre del 2009, Rato va constituir amb Castellanos i altres socis la firma Paracuga, amb l'objectiu d'aprofitar gangues immobili¨¤ries. La defensa de Rato va precisar que ¡°no ha realitzat cap operaci¨® mercantil¡± i que, a final del 2012, va elevar a p¨²blic el seu acord social de dissoluci¨®, liquidaci¨® i extinci¨® d'aquesta societat.

L'ag¨¨ncia nord-americana Bloomberg descriu en un extens reportatge que la relaci¨® Rato-Castellanos ¡°exemplifica com una xarxa de l¨ªders del partit governant, el PP, va ajudar els seus socis de l'elit financera a obtenir beneficis mentre les caixes acumulaven p¨¨rdues¡±. Bankia va necessitar 22.424 milions per al rescat.