Una fot¨°grafa a l¡¯ombra

La seva c¨¤mera va retratar els personatges de m¨¦s renom dels anys seixanta i setanta. Per¨° mai amb una mirada convencional. Joan Manel Serrat fent la migdiada, el torero Manuel Ben¨ªtez El Cordob¨¦s en roba interior, Alfredo Landa amb mirada trista o les llavors infantes i el pr¨ªncep Felip, simplement com a nens. S¨®n algunes de les imatges que formen la primera exposici¨® retrospectiva de Joana Biarn¨¦s (Terrassa, 1935) que la seva ciutat natal li ha organitzat com a homenatge a la que va ser una de les primeres dones fotoperiodistes espanyoles.

La traject¨°ria de Biarn¨¦s no va ser f¨¤cil. Dona, jove, rossa, atractiva i armada amb una c¨¤mera de fotos no era una imatge habitual a principis dels seixanta, i menys als camps de futbol que ella regentava. All¨¤ es va entrenar com a ajudant del seu pare, tamb¨¦ fot¨°graf. Els improperis que va haver d¡¯aguantar durant aquella ¨¨poca ¨Cde l¡¯estil ¡°el teu lloc ¨¦s a la cuina!¡±¨C no van fer cap mena d¡¯efecte en la seva vocaci¨®, ans al contrari. El seu esperit de superaci¨® es va tornar a posar a prova amb les inundacions que van assolar la seva ciutat i la comarca del Vall¨¨s el 1962. El pa¨ªs va con¨¨ixer la trag¨¨dia gr¨¤cies a les seves fotografies que va emetre TVE, que ella mateixa va portar en m¨¤ fins als estudis de Miramar.

Malgrat totes aquestes dificultats, Biarn¨¦s acostuma a assegurar que la seva vida est¨¤ plagada de moments de contes de fades. Gr¨¤cies a un d¡¯aquests moments va aconseguir un contracte amb diari Pueblo de Madrid, en el qual va treballar des del 1963 fins al 1972. Els protagonistes del conte van ser ni m¨¦s ni menys que els Beatles. La jove es va colar a l¡¯avi¨® que els portava de la capital fins a Barcelona i els va seguir fins a l¡¯hotel. ¡°El no ja el tens, ara cal anar a buscar el s¨ª¡±, recorda Biarn¨¦s. I va trucar a la porta de l¡¯habitaci¨®. Va passar tres hores amb el grup i va aconseguir unes fotografies ins¨°lites que mostren escenes amb els m¨²sics relaxats.

¡°Jo sempre he buscat la part m¨¦s humana de les persones. Amb els famosos intentava que no estiguessin pendents de mi, sin¨® que era jo la que estava pendent d¡¯ells. Aix¨ª aconseguia retratar-los en situacions disteses¡±, afirma Biarn¨¦s. Amb aquesta t¨¤ctica va aconseguir que el seu reportatge sobre la Fam¨ªlia Reial capt¨¦s les infantes i el pr¨ªncep amb gestos naturals i actitud de simples nens. En una altra de les instant¨¤nies reunides a l¡¯exposici¨®, que acull la Sala Muncunill fins al 2 de novembre, es veu Serrat estirat en un sof¨¤ fent la migdiada. ¡°Amb Serrat ens v¨¨iem molt i un dia vam quedar per dinar a casa, ell estava cansat i va fer una becaina. I el vaig enganxar aix¨ª¡±, explica Biarn¨¦s, deixant entreveure un somriure murri.

Assegura que el secret de la seva relaci¨® amb la jet set era la confian?a i la complicitat. ¡°Em deixaven fer les fotografies, sabent que si no volien que es publiquessin, jo ho complia¡±, afirma Biarn¨¦s. Aix¨° li va valer regals com aconseguir fotografies irrepetibles de Rudolf Nureyev amb Antonio El Bailar¨ªn. ¡°La Juana era amiga de l¡¯Antonio i a ell li interessava tenir fotografies amb Nureyev, que mai es deixava entrevistar, aix¨ª que van acordar que ella es faria passar per la secret¨¤ria de l¡¯Antonio. En un moment de distensi¨® al jard¨ª de la casa de l¡¯Antonio li va preguntar a Nureyev si la seva secret¨¤ria podia fer unes fotos i aix¨ª les va aconseguir¡±, explica Crist¨®bal Castro, fot¨°graf i impulsor de l¡¯exposici¨®.

Biarn¨¦s va ser la fot¨°grafa oficial del cantant Raphael molts anys. Durant aquest temps el va retratar en moments entranyables com bufant les espelmes del seu 28¨¨ aniversari a la pla?a Roja de Moscou. En plena era sovi¨¨tica, la jove intr¨¨pida va aconseguir que un forner moscovita li fes un past¨ªs i li va donar al cantant despr¨¦s d¡¯un concert a la capital russa. ¡°Vam anar a la pla?a Roja a celebrar-ho i va venir la policia. Per¨° en dir-los que hi havia Raphael, ens van deixar en pau. En aquesta ¨¨poca ell era com un D¨¦u all¨¤¡±, recorda Biarn¨¦s, que aquest any va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Despr¨¦s de deixar el diari Pueblo, la fot¨°grafa va treballar per a d¡¯altres publicacions com Blanco y Negro o ABC. Tamb¨¦ va fundar la seva pr¨°pia ag¨¨ncia, Sincro Press, que la va portar a viatjar als Estats Units. El 1985 es va retirar de la fotografia, cansada de la superficialitat que comen?ava a impregnar el sector. Es va refugiar a Eivissa, on va muntar un prestigi¨®s restaurant al qual acostumaven a anar els seus amics famosos, inclosos el comte de Barcelona, Joan de Borb¨®.

¡°El nom de Biarn¨¦s era m¨ªtic entre els fot¨°grafs de Terrassa, tant pel seu pare com per ella, per¨° ning¨² sabia res d¡¯ella ni havia vist la seva obra¡±, assegura Castro. L¡¯exili professional de Biarn¨¦s va fer que la seva obra gaireb¨¦ caigu¨¦s en l¡¯oblit, per¨° la seva participaci¨® en una exposici¨® de la famosa fot¨°grafa Colita fa uns anys va encuriosir Castro. Llavors va iniciar la seva recerca, la va localitzar i va descobrir els negatius que s¡¯emmagatzemaven a la resid¨¨ncia actual de Biarn¨¦s a Viladecavalls (Vall¨¨s Occidental). Castro no deixava de sorprendre¡¯s, all¨¤ hi havia aut¨¨ntics tresors que ara tornen a comen?ar a veure la llum. I al darrere, grans hist¨°ries.