¡°L¡¯¨²s de les targetes era un tema pac¨ªfic, no hi havia cap problema¡±

La declaraci¨® literal de l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, davant el fiscal anticorrupci¨® Alejandro Luz¨®n i el jutge de l'Audi¨¨ncia Nacional Fernando Andreu, el passat 16 d'octubre, revela com s'eximeix de responsabilitats en la tramitaci¨® de les targetes opaques i en la decisi¨® d'ampliar el l¨ªmit de despeses. "A mi se'm feia una proposta i jo deia: "tramiti's". Aquestes s¨®n les seves respostes a les preguntes del fiscal.

FISCAL. Quina, com i qui va prendre la decisi¨® d'emetre les targetes?

BLESA. Jo vaig ser president a partir de l'any 1996, vaig comen?ar l'11 de setembre. Abans de ser president havia estat membre del consell d'administraci¨® des del 1994. Quan vaig arribar al consell l'any 1994 vaig rebre una targeta, que ¨¦s del que parlem, se'm va dir que era una targeta, un complement retributiu, un incentiu que es podia utilitzar per a despeses de representaci¨® del c¨¤rrec i de lliure disposici¨® per part del conseller.

El 1996, quan vaig ser elegit president i vaig prendre possessi¨® del c¨¤rrec, vaig rebre una altra targeta. Dues targetes, una per a despeses de representaci¨® en nom de la caixa i una altra que complia la mateixa funci¨® que acabo de dir, tenia un complement retributiu.

F. Qui l'hi va donar?

B. Suposo que el secretari general, que era el que tenia la relaci¨® amb els consellers. Era ?ngel Montero.

La de l'any 1996 me la devia donar el representant de recursos humans, que en aquell moment era Manuel Guti¨¦rrez.

Als consellers que s'incorporaven al consell d'administraci¨® se'ls anava donant com a pr¨¤ctica habitual i institucionalitzada des dels anys vuitanta, des del 1988, que ¨¦s quan sembla que tenen el seu origen aquestes targetes. Jo quan arribo all¨¤ no pregunto pel fonament normatiu o els acords que avalen totes i cadascuna de les activitats que hi ha a la caixa. Un admet que aquestes coses tenen un fonament. Ha estat ara a prop¨°sit de la situaci¨® que s'ha creat per aquests informes per part de Bankia que jo he tingut coneixement de l'origen i fonament d'aquestes targetes. Perqu¨¨ a trav¨¦s del meu advocat hem aconseguit una s¨¨rie d'actes on es recull l'origen d'aquesta decisi¨® de donar les targetes.

L'any 1988 hi va haver una comissi¨® executiva, el 23 de maig, on als precs i preguntes es plantejava la retribuci¨® dels consellers, que es considerava que era una retribuci¨® en aquell temps insuficient. Les dietes estaven limitades per part del Banc d'Espanya i hi va haver una manifestaci¨®, per part del president, en qu¨¨ es deia que aquest problema no es resolia elevant les dietes al l¨ªmit establert pel Banc d'Espanya, de manera que presentaria al consell la proposta oportuna.

L'endem¨¤ hi va haver un consell d'administraci¨®, es reflecteix aix¨ª en una acta, i als precs i preguntes del 24 de maig es deia que calia buscar un sistema que compens¨¦s les despeses en qu¨¨ es pogu¨¦s inc¨®rrer per l'exercici de la funci¨® i s'establia fins i tot una xifra m¨¤xima mensual per a aquests casos.

Llavors es va demanar que el consell delegu¨¦s en la comissi¨® executiva perqu¨¨ establ¨ªs el sistema i la quantia mensual d'aquesta f¨®rmula. I el consell va prendre la decisi¨®, segons consta a l'acta, de delegar en el president perqu¨¨ resolgu¨¦s tant el sistema com la quantia.

Tamb¨¦ hi ha fets posteriors a aquest acord: una comissi¨® executiva, de 14 de novembre del 1988, en qu¨¨ als precs i preguntes es tornava a plantejar la compensaci¨® de despeses per l'exercici de la funci¨® de conseller, i llavors el president deia que caldria reflexionar sobre el reajustament del que s'havia denominat compensaci¨® de despeses per l'exercici de la funci¨® de conseller i el sistema aplicat fins avui.?

En la documentaci¨® que jo he tingut ocasi¨® de veure, pot ser que n'hi hagi una altra, per¨° no la conec, hi ha un document de "facultats i delegacions" d'un consell de l'any 1994, del 20 de juny del 1994, en qu¨¨ tamb¨¦ es parla de la concessi¨® d'aquesta targeta i s'estableixen unes facultats i delegacions, i del 30 d'octubre de l'any 1995, tamb¨¦ en un consell d'administraci¨®, en qu¨¨ es parla en un punt determinat dels reintegraments diversos per la funci¨® de consellers, i s'esmenten diferents conceptes: "targeta visa d'empresa per als membres del consell i de la comissi¨® de control exclusivament per a les despeses de representaci¨®¡±. Hi ha una ¨²ltima dada, ja de l'any 1996, d'un conseller que demanava al president d'aquell moment, el 8 de gener del 1996, que es reflexion¨¦s sobre les meritacions dels consellers per tots els conceptes que es tradu?en en ingressos en efectius i un altre tipus de percepcions. Llavors el president parlava dels diferents conceptes, recordava que als consellers se'ls facilitava una targeta de cr¨¨dit perqu¨¨ poguessin utilitzar-la en despeses de representaci¨®. Diguem que en aquesta arrencada de l'any 1988, d'aquests successius acords, ¨¦s d'on ve la connexi¨® d'aquestes targetes.

F. Vost¨¨ ent¨¦n que aquestes targetes utilitzades lliurement per a les despeses estrictament privades que cadasc¨² tingu¨¦s oport¨² es justifiquen en aquesta acta, en aquesta refer¨¨ncia a la compensaci¨® a despeses per l'exercici de la funci¨® de conseller i a les despeses de representaci¨® a les quals es refereix l'any 1995.

B. Aquest ¨¦s el fonament que tenen a partir d'aquests acords de l'any 1988 i seg¨¹ents. Es comencen a emetre aquestes targetes amb el tractament que jo li acabo de dir.

F. Per¨° a vost¨¨, quan l'any 1994 se li lliura aquesta targeta. ha manifestat que se li d¨®na com un complement retributiu¡­

B. Aix¨ª se li donava a tothom, de lliure disposici¨®¡­

F. Per¨° un complement retributiu no ¨¦s una targeta d'empresa, ni de representaci¨®, ni de compensaci¨® per despeses en l'exercici de la funci¨®. Un complement retributiu ¨¦s un complement retributiu, no sembla que tingui relaci¨® amb aquestes actes que vost¨¨ ha llegit.

B. El complement es fa amb la titularitat d'una targeta de la qual es pot disposar lliurement per a despeses.

F. Per a despeses no, per gastar-lo.

B. S¨ª, per gastar-lo.

F. Per gastar-lo. Qui va fixar els l¨ªmits de cada targeta i amb quin criteri?

B. Com es van fixar inicialment no ho s¨¦, jo em vaig trobar ja establerts uns l¨ªmits determinats, suposo que aix¨° es devia fer amb algun procediment. A partir de l'any 1996, en qu¨¨ jo tenia ja la responsabilitat com a president, les targetes tenien uns l¨ªmits i peri¨°dicament, no recordo amb quina periodicitat, s'actualitzaven aquests l¨ªmits d'acord amb un procediment: a mi em feien una proposta per part de recursos humans o de la comissi¨® de mitjans, i jo la donava per bona. L'any 1994¡­

F. Ho decidia vost¨¨, doncs.

B. No, perqu¨¨ hi havia un procediment establert perqu¨¨ totes aquestes decisions es prenguessin per part del comit¨¨ de mitjans: hi havia una proposta que feia recursos humans i resolia el comit¨¨ de mitjans, perqu¨¨ a m¨¦s calia formalitzar contractes¡­

F. Per¨° les retribucions dels consellers les decideix el consell d'administraci¨®, ¨¦s aix¨ª?

B. La retribuci¨® dels consellers era una proposta que a mi m'arribava. Jo la donava per bona, i aix¨° s'elevava al comit¨¨ de mitjans que definitivament emetia les targetes.

F. ?s que vost¨¨ utilitza molt el reflexiu, ho elevava vost¨¨.

B. Jo no ho elevava, per¨° si volem entendre que donant el vistiplau a la proposta que se'm feia s'iniciava el circuit per a l'aprovaci¨®¡­

F. Qui ho aprovava?

B. Feia la proposta formal recursos humans i ho aprovava el comit¨¨ de mitjans.

F. Qui era, per tant, la persona que decidia els l¨ªmits?

B. A mi se'm feia una proposta i jo deia si em semblava b¨¦ i que s'elev¨¦s al comit¨¨ de mitjans, que era qui definitivament emetia les targetes.

F. Vost¨¨ rep una proposta i vost¨¨ diu: ¡°faci's¡±.

B. Tramiti's.

F. Tramiti's. Per tant, la decisi¨® ¨¦s seva.

B. Tramiti's.

F. Els beneficiaris de les targetes tamb¨¦ eren una proposta que li feien o ho decidia vost¨¨.

B. Els beneficiaris eren membres del consell d'administraci¨®, membres de la comissi¨® de control i de l'equip directiu.

F. Per¨° no tots els directius, nom¨¦s alguns.

B. El comit¨¨ de direcci¨®, tot.

F. Tot el comit¨¨ de direcci¨®, s¨ª.

B. S¨ª, s¨ª.

F. Quina informaci¨® es va donar als titulars i qui la va donar?

B. Les targetes les lliurava als titulars el secretari del consell d'administraci¨®. I els donava l'explicaci¨® que li acabo de dir: aix¨° ¨¦s una targeta que es considera un complement a la retribuci¨® del conseller i que pot utilitzar-se per a despeses de representaci¨® de la caixa i per a despeses de lliure disposici¨®.

F. S¨¢nchez Barcoj ha declarat que a ell l'hi va donar vost¨¨.

B. Jo no donava les targetes. S¨¢nchez Barcoj tenia aquesta targeta perqu¨¨ era director de la caixa abans que jo arrib¨¦s.

F. Diu que l'any 1996 l'hi va donar vost¨¨.

B. No, quan jo vaig arribar ell era director de banca comercial; despr¨¦s, director d'auditoria i no va caldre donar-li la targeta perqu¨¨ ja la tenia. ?s possible que mentre jo fos president se li renov¨¦s, per¨° jo no l'hi vaig donar.

F. Se'ls donava alguna indicaci¨® sobre la necessitat, d'altra banda ¨°bvia, de declarar l'IRPF d'aquest complement retributiu?

B. No, a mi mai no em van donar cap explicaci¨® sobre si calia declarar-ho. Com tampoc me la van donar sobre si calia declarar altres retribucions en esp¨¨cie que hi havia, com l'asseguran?a de vida.

F. Vost¨¨ era el president de CM, a vost¨¨ no li han de donar explicacions, ha de donar-les vost¨¨.

B. Ni jo vaig rebre explicacions quan vaig arribar ni tampoc no es donaven. Resulta obvi que una cosa que ¨¦s una retribuci¨® complement¨¤ria tindria el tractament fiscal que li correspongui.

F. Practicava Caja Madrid alguna retenci¨® fiscal?

B. Pens¨¤vem que s¨ª. Amb aquests informes ¨¦s quan he vist que no es practicava cap retenci¨®. Cosa que crec que ning¨² no sabia.

F.?Els titulars d'aquestes targetes tenien altres targetes corporatives?

B. Els membres del comit¨¨ de direcci¨®, s¨ª. Per a despeses que calia justificar degudament passant la factura. De les altres despeses no es presentaven les factures perqu¨¨ es considerava un complement retributiu.

F. Vost¨¨ tenia altres targetes de Caja Madrid?

B. S¨ª, la que deia abans que cal justificar amb factura cada despesa.

F. Tenia Caja Madrid obligaci¨® d'informar el Banc d'Espanya o la Comissi¨® Nacional del Mercat de Valors (CNMV) de la totalitat de retribuci¨® dels consellers?

B. Jo crec que la informaci¨® a la CNMV no s'ocupava d'aix¨°. El Banc d'Espanya t¨¦ tota la informaci¨® de tots els comptes. Pot tenir coneixement de tot. T¨¦ acc¨¦s a tots els comptes.

F. Jo no pregunto si el Banc d'Espanya ho pot esbrinar, sin¨® si vost¨¨s l'hi explicaven.

B. Al Banc d'Espanya no se li explica res amb grans detalls, tret que ho pregunti. Si hagu¨¦s preguntat per les retribucions dels consellers, se li hauria explicat, sens dubte.

F. Com es gestionaven aquestes targetes? Qui era l'encarregat de gestionar-les?

B. L'informe de la fiscalia assenyala S¨¢nchez Barcoj com la persona encarregada de gestionar-les.

F. Qui va decidir que aquestes despeses es comptabilitzessin de la manera en qu¨¨ es va fer?

B. No ho s¨¦. No s¨¦ si seria directament el responsable de comptabilitat o d'un nivell superior. No li puc contestar, per mi ¨¦s impossible saber-ho. Per¨° tot est¨¤ sotm¨¨s al control de l'auditoria, que est¨¤ tot l'any revisant les decisions que es van prenent a la caixa. I aquest afer sempre va ser un tema pac¨ªfic, mai no hi va haver problemes. Per¨° jo no s¨¦ qui va prendre la decisi¨® de comptabilitzar-ho aix¨ª.

F. Diu vost¨¨ que va ser un tema pac¨ªfic. Sabia si el comit¨¨ d'auditories coneixia aquesta situaci¨®?

B. Estic conven?ut que coneixia aquests pagaments perqu¨¨ ¨¦s que est¨¤ tot l'any dedicat a aix¨°, a revisar totes les operacions. Aquesta no seria una excepci¨®.

F. En tot cas, per qu¨¨ no es comptabilitza amb la resta de la retribuci¨® d'aquestes persones?

B. No li puc contestar, ¨¦s que no ho s¨¦.

F. L'informe d'auditoria de serveis centrals diu que les liquidacions en el compte de liquidaci¨® es registraven manualment per l'¨¤rea de comptabilitat. Qui va decidir aix¨°?

B. No ho s¨¦.

F. Permetia aquesta comptabilitat peculiar que els seus usuaris, aquests tercers als quals va destinada, coneguessin la veritable ra¨® d'aquesta partida de despeses?

B. Penso que s¨ª, ja que en l'auditoria es coneixia i ho posaria de manifest en els seus informes si vei¨¦s alguna irregularitat en aquesta manera de comptabilitzar.

F. En qualsevol cas, sembla que ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil con¨¨ixer aquestes despeses que si s'haguessin incl¨°s amb les retribucions d'aquestes persones, no?

B. Com que no conec l'origen de la decisi¨® de comptabilitzar-ho aix¨ª, no li puc contestar.

F. Si vost¨¨ ho hagu¨¦s sabut, no li hauria cridat l'atenci¨®?

B. M'ho diu ara i ¨¦s clar que em crida l'atenci¨®. Per¨° aix¨° no vol dir que el compte sigui opac, cap compte ¨¦s opac, est¨¤ a la vista de qui els examina.

F. Quant a les seves despeses introdu?des en la seva targeta entre el 2003 i el 2010, ha reintegrat alguna quantitat?

B. No, ja que vaig considerar que era una retribuci¨® complement¨¤ria. El que s¨ª que he fet una vegada sembla ser que no hi ha hagut retenci¨® ¨¦s regularitzar-ho. Tots cr¨¨iem que quan tenim una certificaci¨® de retribucions diner¨¤ries aqu¨ª hi ha incloses les quantitats de la targeta.

F. Quan rep la certificaci¨® d'Hisenda, no s'adona que falta l'import d'aquesta targeta, que no ¨¦s una quantitat menor?

B. Jo rebo una certificaci¨® i el primer que faig ¨¦s enviar-la a un despatx perqu¨¨ em facin la declaraci¨®. La quantitat disposada amb targeta, tot i ser una quantitat important, t¨¦ un pes espec¨ªfic del total de les retribucions que pot ser d'un 2%. Sincerament, no em crida gaire l'atenci¨®.

F. Sap qui pren la decisi¨® que aquestes retribucions no apareguin en les n¨°mines ni en la comptabilitat?

B. No ho s¨¦.

F. Va donar cap ordre en aquest sentit?

B. Cap. Sempre vaig considerar que s'estava incloent en les retencions, ning¨² va dir que no.