Serrat i les nostres dues lleng¨¹es pr¨°pies

Aquells recitals de Joan Manuel Serrat a Madrid (aleshores no es deien concerts) servien perqu¨¨ milers d'espectadors sentissin per vegada primera el catal¨¤, una llengua que no podien trobar-se llavors ni a la televisi¨® ni a la r¨¤dio, gaireb¨¦ es podria dir que per enlloc, ni tan sols amb subt¨ªtols.

Amb Serrat i amb Raimon o amb Llu¨ªs Llach, no obstant aix¨°, el p¨²blic corejava Paraules d¡¯amor, Al vent, L¡¯estaca..., i s'aprenia les lletres o, si m¨¦s no, les tornades. Els espectadors de Madrid cantaven aix¨ª en catal¨¤ i prenien aquest idioma com una llengua pr¨°pia capa? d'expressar el que sentien, molt millor fins i tot que en castell¨¤.

Serrat va demostrar des dels primers anys que podia ser un gran poeta en dues lleng¨¹es, i molts madrilenys van aconseguir sense gaire esfor? entendre'l en totes dues; posant el cor on no els arribava el l¨¨xic.

Qu¨¨ ens ha passat des de llavors?

El 1996, Ana Bel¨¦n i Joan Manuel (a la gira junt amb V¨ªctor Manuel i Miguel R¨ªos que es va anomenar El gusto es nuestro), van cantar junts per tot Espanya precisament Paraules d¡¯amor, una de les can?ons m¨¦s belles de tota la hist¨°ria de la nostra m¨²sica. Primer apareixia a l'escenari Serrat, que comen?ava la lletra en castell¨¤. I despr¨¦s s'hi sumava la madrilenya del carrer de l'Oso, que afegia la seva veu a la tornada tradu?da per¨° immediatament s'arrencava amb la segona estrofa en catal¨¤, idioma en el qual ja continuava la can?¨® fins a un final meravell¨®s replet d'aplaudiments.

Aquesta escena (que he vist i sentit tantes vegades) sempre m'ha escalfat la gola i humitejat els ulls, una vegada i una altra; perqu¨¨ al seu indubtable valor art¨ªstic se li sumava una met¨¤fora del que vam ser algun dia.

Una madrilenya en catal¨¤, un catal¨¤ en castell¨¤. I per tot arreu aplaudien.

Qu¨¨ ens ha passat des de llavors?

Ens ha passat que els argumentaris sords han substitu?t les veus c¨¤lides, i els desacords dels de dalt han despla?at les harmonies dels de baix.

Molta gent de bona fe, d'aqu¨ª i d'all¨¤, voldria trobar ara un cam¨ª per reduir les dist¨¤ncies que tant engrandeixen (i falsegen) els discursos inflamats.

Potser les frases ofensives, les actituds superbes i tantes insol¨¨ncies nom¨¦s es poden tapar amb les lletres d'aquelles can?ons que viatjaven cont¨ªnuament pel pont aeri.

Com es pot arreglar tot aix¨°?

Preguntem-ho a Serrat. Tots els seus versos, tota la seva discografia en la veu dels grans poetes de seves dues lleng¨¹es pr¨°pies ens sabr¨¤ respondre.