¡°El que s¡¯ha apr¨¨s amb la Teresa servir¨¤ per tractar millor altres casos d¡¯ebola¡±

Fernando de la Calle (Madrid, 1981) encara conserva a casa dels pares uns retalls de premsa del 1995 d'un brot d'ebola que va sortir a la Rep¨²blica Democr¨¤tica del Congo (llavors el Zaire). Era a l'institut i ja el fascinaven les misterioses malalties infeccioses que afectaven terres llunyanes. Ara, amb 33 anys, especialitzat en Medicina Tropical, forma part d'un dels dos equips amb m¨¦s experi¨¨ncia en el tractament de l'ebola al m¨®n desenvolupat. Des del punt de vista cient¨ªfic, assegura que ¡°est¨¤ sent apassionant¡±. No obstant aix¨°, des de l'emocional el contagi d'una companya de feina, un dels seus, l'ha deixat tocat. ¡°La sensaci¨® ¨¦s indescriptible. Ning¨² no esperava que pogu¨¦s passar¡±, recorda. Despr¨¦s de 15 dies de lluita contra rellotge per intentar salvar la vida de Teresa Romero, per fi se sent alleujat. Ha sortit de perill, i el seu cas ajudar¨¤ d'altres.

L'equip m¨¨dic est¨¤ en contacte permanent, per correu electr¨°nic o per teleconfer¨¨ncia, amb altres hospitals europeus i nord-americans. Per tots ¨¦s ¡°una malaltia nova¡±. Amb prou feines hi ha estudis, aix¨ª que, sobre la marxa, van compartint informaci¨®. I la del Carlos III ser¨¤ especialment rellevant. ¡°Ning¨² ha utilitzat el favipiravir amb l'ebola com ho hem fet nosaltres¡±, assenyala. Amb les dades d'aquest antiviral que van utilitzar de manera experimental amb Romero ja preparen articles per a revistes m¨¨diques. ¡°Encara no sabem si efectivament ¨¦s el que l'ha guarit, per¨° hi ha dades realment interessants que ha de con¨¨ixer la comunitat cient¨ªfica. Ajudar¨¤ a tractar altres casos d'ebola¡±, explica.

Encara sense evid¨¨ncies cient¨ªfiques amb les quals defensar-se, De la Calle opina que la joventut i el bon estat de salut de Romero ¡°tamb¨¦ hi han ajudat¡±. Per¨° ¡°malgrat la joventut, tampoc sabem si hauria sobreviscut sense s¨¨rum i sense antiviral¡±, precisa. L'ebola, en definitiva, continua sent un misteri. Despr¨¦s de tres casos, De la Calle destaca una caracter¨ªstica que l'ha impressionat: l'enorme agressivitat del virus. ¡°?s al¡¤lucinant com en pocs dies ¨¦s capa? de multiplicar-se per l'organisme. Res a veure amb el VIH o l'hepatitis. L'ebola en cinc dies t'ha enva?t tot el cos i ho ha destrossat tot. ?s com un tsunami; una onada gegant que en poc temps arrasa l'organisme. Qui aguanta, sobreviu¡±.

El contagi de la seva companya?el va enxampar de vacances despr¨¦s de moltes setmanes de tensi¨® atenent els missioners Miguel Pajares i Manuel Garc¨ªa Viejo. Va tornar amb el primer avi¨®. ¡°No ho pod¨ªem entendre, perqu¨¨ s'havia fet tot b¨¦. 'Com s'ha contagiat?', em repetia sense parar. En arribar a l'hospital, directament des de l'aeroport, la sensaci¨® era d'irrealitat, com d'estar en una pel¡¤l¨ªcula¡±. Va ser un cop. Un m¨¦s despr¨¦s d'haver perdut dos pacients. ¡°El mat¨ª que va morir en Miguel ho vam passar molt malament, gaireb¨¦ plor¨¤vem. Era el primer cas d'ebola que arribava a Europa, sent¨ªem que tothom estava pendent de nosaltres i hav¨ªem posat moltes esperances a aconseguir el s¨¨rum experimental ZMapp i administrar-l'hi¡±. Amb Garc¨ªa Viejo no es va poder provar cap tractament. Ni tan sols la sang de la religiosa Paciencia Melgar, que va volar a Madrid per donar-l'hi, no va arribar a temps. S¨ª per a Teresa Romero.

Sabrem mai com es va produir el contagi? "Dependr¨¤ del que recordi la Teresa", contesta. "Salut p¨²blica fa una investigaci¨®". Un altre dels facultatius de l'equip va relatar com Romero va esmentar la possibilitat d'haver-se tocat la cara amb els guants quan es va treure el vestit de protecci¨®. "L'error va poder ser quan em vaig treure el vestit; ¨¦s el moment m¨¦s cr¨ªtic, per¨° no ho s¨¦", va relatar a EL PA?S l'auxiliar. De la Torre recorda que a les converses que els metges van mantenir amb la malalta per saber qu¨¨ va poder passar sempre hi va haver altres testimonis. "Passa el mateix amb els consentiments informats per a tractaments experimentals. A aquests pacients no els pots demanar que signin un paper, perqu¨¨ tot el que entra est¨¤ contaminat i cal incinerar-ho", explica.?

A De la Calle no li agrada llegir aix¨° dels ¡°herois de l'ebola¡± amb refer¨¨ncia als metges. ¡°No, la protagonista ¨¦s ella, l'hero?na ¨¦s ella. No cal oblidar que ¨¦s aqu¨ª perqu¨¨ va tenir la valentia d'enfrontar-se a en Miguel i en Manuel, d'entrar a les seves habitacions i atendre'ls. Aix¨° diu molt de la seva professionalitat. Quan despr¨¦s s'ha buscat gent per refor?ar la unitat molts han dit que no. La Teresa i altres auxiliars ho van fer¡±, assenyala. Aquesta experi¨¨ncia dels professionals d'infermeria de l'Hospital Carlos III no s'hauria de perdre, opina. ¡°Quantes infermeres a Europa poden dir que han tractat tres casos d'ebola? Sondant-los, fent-los vies i anal¨ªtiques, traient secrecions... Una cosa ¨¦s participar en un simulacre i una altra ser a la resclosa i veure que a sobre del vestit que et treus hi ha ebola¡±.

De la Calle no s'atreveix a dir si hauria de ser el Carlos III o un altre lloc ¡ª¡°¨¦s una decisi¨® pol¨ªtica¡±, assegura¡ª, per¨° s¨ª que est¨¤ conven?ut que ¡°Espanya ha de tenir una unitat o un centre preparat per a aquest tipus de malalties¡±. En altres pa?sos europeus existeixen, afegeix. El Carlos III, que solia estar especialitzat en malalties infeccioses, es?va desmantellar fa un any per convertir-lo en un centre per a hospitalitzacions llargues. Per sort, encara no havien comen?at les obres i les habitacions especials d'a?llament, encara que tancades i acumulant pols, continuaven existint.

Amb el contagi de Romero, la Comunitat de Madrid va decidir reformar m¨¦s habitacions?i afegir-hi rescloses (les petites cambres on els sanitaris es treuen els vestits de protecci¨®) m¨¦s ¨¤mplies. ¡°Per a l'ebola eren millorables¡±, diu el metge. ?s l'¨²nica mostra de cr¨ªtica: ¡°No s'ha rectificat, s'ha millorat¡±. Assegura que no hi ha hagut improvisaci¨®, que els equips de protecci¨® sempre han estat els correctes i que ¡°mai¡± ha tingut por per la seva seguretat. ¡°De por, no n'he tingut, per¨° s¨ª respecte. A la resclosa ets conscient que necessites absoluta concentraci¨®, els cinc sentits. Ha passat que alg¨² ha tingut atacs d'ansietat i no ha entrat. Jo mateix, quan m'he notat cansat, no hi he entrat. No et pots arriscar¡±.