EAJ-1, aqu¨ª va comen?ar la r¨¤dio

La cosa no prometia gaire, la veritat. ¡°EAJ-1 d'emissions R¨¤dio Barcelona. L'estaci¨® radiodifusora EAJ-1 d'emissions R¨¤dio Barcelona¡±. Aix¨°, el mon¨°ton i redundant indicatiu, va ser el primer que, en veu de Maria Sabater, es va sentir als salons de caf¨¨ i de te i "des de la terrasse" de la vorera de la pla?a de Catalunya, ¡°mitjan?ant potent¨ªssims public-adress de la Casa Bell¡± instal¡¤lats expressament a les portes del majestu¨®s Hotel Col¨®n. Despr¨¦s, un brev¨ªssim (per sort) parlament de l'alcalde i segon Bar¨® de Viver, Darius Rumeu, saludant ¡°al nostre August Rei¡± i ¡°a l'abnegat esperit gener¨®s de l'Ex¨¨rcit que d¨®na la vida per Espanya¡±. I, abans de les intervencions musicals (primera pe?a, Granada, d'Alb¨¦niz), pesades i un punt incomprensibles frases de nou: ¡°Est¨°macs, intestins... Servetinal, Servetinal¡± o ¡°Telefunken, Telefunken¡±. Eren les 18.30 hores del 14 de novembre del 1924: havia nascut la primera emissora radiof¨°nica d'Espanya i la tercera d'Europa. S¨ª, Aqu¨ª comen?a tot, com amb encert han batejat els responsables de R¨¤dio Barcelona-SER-Catalunya la commemoraci¨® dels 90 anys de l'esdeveniment, que celebren aquesta tarda (19 hores) al Palau de la M¨²sica amb un especial de dues hores dirigit per I?aki Gabilondo.

Josep Cun¨ª, Joaquim Maria Puyal, Antoni Bassas, Toni Clap¨¦s, Xavier Sard¨¢ i el seu Sr. Casamajor, Andreu Buenafuente, Joan Manuel Serrat (que el 1965 va debutar actuant amb p¨²blic a l'estudi Toreski de R¨¤dio Barcelona en el marc del programa Radioscope de Salvador Escamilla)... La llista dels que entrella?aran moments i programes radiof¨°nics del seu pas per aquesta emissora amb la hist¨°ria de la ciutat seran incomptables. ?s una de les claus de R¨¤dio Barcelona: pedrera inesgotable de professionals de l'audiovisual (Jordi ?vole ¨¦s dels ¨²ltims) que ha mantingut fins i tot quan l'espai radiof¨°nic catal¨¤ s'ha completat amb emissores p¨²bliques i privades. ¡°Forma part de l'ADN d'aquesta emissora: hem conreat apostes; avui ja ¨¦s fins i tot un punt estrat¨¨gic de la casa: el nostre gran informatiu catal¨¤ el dirigeix una periodista de 28 anys amb un equip molt jove i aquests dies promovem un concurs entre les facultats de Periodisme per detectar el talent i que ens aportin nous llenguatges i formats¡±, resumeix Jaume Serra, director de continguts de R¨¤dio Barcelona-SER Catalunya, mentre contempla un pl¨¤nol del Palau de la M¨²sica i el gui¨® del programa de Gabilondo.

I?aki Gabilondo condueix un especial de dues hores al Palau de la M¨²sica carregat d'estrelles de l'emissora

Ser els pioners comportava impl¨ªcitament ser innovadors, per¨° aqu¨ª tamb¨¦ R¨¤dio Barcelona va anar molt m¨¦s enll¨¤. No van trigar ni un mes (13 de desembre) a crear el primer informatiu de r¨¤dio a Espanya: van ser 10 minuts, seguits de cinc de Cr¨®nica de los Deportes. L'Associaci¨® Nacional de Radiodifusi¨®, propiet¨¤ria de l'emissora, va organitzar aquests dies una subscripci¨® volunt¨¤ria per regalar aparells als hospitals d'incurables; aquest hivern vindr¨¤ el primer programa de radiobenefici¨¨ncia amb el ventr¨ªloc Toresky i el seu personatge Miliu, al que va substituir el 1950 Pau-Pi, creaci¨® del locutor i actor Enrique Casademont. La campanya nadalenca Cap nen sense joguina ¨¦s avui hereva de tot all¨°. Per¨° el 3 d'abril del 1926 va ser la primera vegada que els micr¨°fons van sortir al carrer, per unes caramelles a la pla?a de Sant Jaume; i set mesos despr¨¦s, el primer espai en directe, ¨¨xit que caracteritzaria la programaci¨® de la casa. El 8 d'abril del 1928 Joaquim Ventall¨® radiava, per tota Espanya el partit de futbol Real Uni¨®n Ir¨²n-FC Barcelona (va cobrar 25 duros), antecedent d'aquesta primera retransmissi¨® de futbol en catal¨¤ amb el Bar?a-Las Palmas de setembre del 1976 que va narrar Puyal. Per no parlar del teatre (Taxi Key; ?s vost¨¨ un bon detectiu?)...

La filosofia ha seguit vigent en les ¨²ltimes d¨¨cades: ¡°Programes nocturns de l'estil Hablar por parlar, de Gemma Nierga, o la franja d'humor al migdia avui tan implantada que comencem a R¨¤dio Reus i ratifiquem a R¨¤dio Barcelona amb Andreu Buenafuente van n¨¦ixer aqu¨ª¡±, recorda Serra, que admet l'exist¨¨ncia d'una esp¨¨cie de laboratori d'idees on avui experimenten en so, formats i llenguatges. ¡°Tecnol¨°gicament, les possibilitats s¨®n immenses i el que abans requeria hores de producci¨® es pot fer en minuts; volem anar m¨¦s enll¨¤ de not¨ªcies explicades amb la veu del locutor o del protagonista¡±. Tamb¨¦ retoquen formats: en els de nit, ¡°m¨¦s que la gent expressi nom¨¦s problemes busquem solucions de creixement personal; en els culturals, volem donar veu a arts menys hegem¨°niques i en els esportius apostem per un to desenfadat en all¨° formal per¨° amb molt rigor informatiu¡±, resumeix Serra.

Aquelles emissions pioneres, llan?ades des d'una antena de 30 metres de la teulada de l'hotel Col¨®n i que despr¨¦s, quan la r¨¤dio va mudar-se al carrer Casp, es va clavar al Tibidabo, van ser de tal qualitat que es captaven b¨¦ a bona part d'Europa. Des d'all¨¤ sortia una programaci¨® di¨¤ria de dos quarts de sis de la tarda fins a les onze de la nit, amb un descans que separava ambdues franges. Avui, R¨¤dio Barcelona produeix 11 hores al dia de programaci¨®, amb una oferta global, la meitat de la qual ¨¦s en catal¨¤, llengua que va estrenar el 1931. Amb 387.000 oients ¨¦s la tercera emissora a Catalunya, per¨° desitja seguir sent una r¨¤dio central: ¡°Avui nom¨¦s hem de mirar qui ¨¦rem i adaptar el que vam fer als temps¡±. Aqu¨ª va comen?ar tot. Per cert: avui el programa especial, am¨¦n de pel transistor, es podr¨¤ seguir en temps real.