¡°CiU i la CUP s¨®n com la duquessa d¡¯Alba i un jornaler andal¨²s¡±

David Fern¨¤ndez Ramos (Barcelona, 1974) va ser periodista abans que parlamentari i el seu activisme amb els moviments socials arrenca de ben jove. Fa dos anys va encap?alar la llista de la CUP, en el que va ser l¡¯entrada de l¡¯esquerra radical independentista al Parlament catal¨¤ i pr¨°leg de l¡¯aparici¨® de noves maneres de fer pol¨ªtica que despr¨¦s ha aplicat Podem.

Pregunta. Qu¨¨ fa un partit antisistema com la CUP des de fa dos anys de bracet d¡¯Artur Mas en el seu full de ruta sobiranista?

Resposta. No anem de bracet. En l¡¯¨²nic que coincidim amb CiU ¨¦s amb un acord multipartit, que tamb¨¦ ¨¦s social, i que consisteix a posar urnes per decidir el futur d¡¯aquest pa¨ªs. ?s veritat que aquest proc¨¦s pot semblar contradictori, per¨° tamb¨¦ t¨¦ una lectura dial¨¨ctica. Alguna cosa greu passa perqu¨¨ els anticapitalistes i els neoliberals, els que suportem els cops dels Mossos d¡¯Esquadra i els que els dirigeixen, es posin d¡¯acord. I el que passa ¨¦s la negaci¨® de la democr¨¤cia. Una altra cosa ¨¦s que les dretes, aqu¨ª i de qualsevol lloc del m¨®n, s¨¤piguen apadrinar els processos i apoderar-se¡¯ls, per¨° el que no podem fer ¨¦s regalar la consulta a CiU. A la CUP no se la critica quan aconseguim que es prohibeixin les bales de goma, o quan s¡¯aprova una llei pionera contra l'homof¨°bia, o una llei contra el fracking o fracturaci¨® hidr¨¤ulica, i tot aix¨° es fa amb els vots de CiU. Des de Madrid no se sap descodificar el que passa a Catalunya.

P. Com es viu en les assemblees que la CUP formi part del sistema parlamentari i de la negociaci¨® pol¨ªtica cl¨¤ssica?

¡°Si un dia ve Oriol Pujol i m¡¯agafa pel darrere al Concert per la Llibertat, la gent veu la foto. Per¨° jo m¡¯aixeco i em queixo a ?mnium Cultural que en aquell concert es convidi a la tribuna un imputat per corrupci¨® i me¡¯n vaig¡±

R. Debat pol¨ªtic, dial¨¨ctica i discrep¨¤ncies, sempre. I que serveixin perqu¨¨ surti una s¨ªntesi pol¨ªtica per donar tot el suport a una consulta que no va n¨¦ixer al carrer C¨°rsega, 333 [seu de CDC], sin¨® a Arenys de Munt, amb la primera consulta sobre la independ¨¨ncia, des del municipalisme alternatiu. Qui ha anat a on? L¡¯esquerra independentista fa 40 anys que demana un refer¨¨ndum sobre l'autodeterminaci¨®; CiU, no. Alguns utilitzen el proc¨¦s per no parlar de res que no sigui la bandera; aix¨° ¨¦s propi de cultures conservadores.

P. S¨ª, per¨° des de fa dos anys el discurs nacional ho domina tot i sembla que aqu¨ª no s¡¯hagin fet retallades a la sanitat i l¡¯ensenyament.

R. Uns utilitzen la independ¨¨ncia per parlar de la crisi, d¡¯altres utilitzen la crisi per no parlar de la independ¨¨ncia i nosaltres utilitzem el debat pol¨ªtic per parlar de tot, no nom¨¦s per treure una bandera i posar-ne una altra. A Catalunya s¡¯han retallat 5.130 milions d¡¯euros entre el 2010 i el 2014, i fa dos anys governava CiU i el PP. Les retallades les va comen?ar Zapatero i l¡¯endeutament brutal que t¨¦ Catalunya tamb¨¦ el va fer el tripartit; nosaltres repartim per a tothom. La pobresa estructural d¡¯aquest pa¨ªs del 18% est¨¤ consolidada des del 1979 fins al 2007, per¨° ni esquerres ni dretes formals han sabut lluitar contra les desigualtats, nom¨¦s han fet cures pal¡¤liatives. I despr¨¦s tenim la tirania del deute.

P. Aquest discurs ¨¦s compatible amb sortir despr¨¦s a la foto amb Artur Mas?

R. Dep¨¨n de qui miri i dep¨¨n de qui faci la selecci¨® de fotos. Jo recordo quatre fotos amb el president Mas en 10 anys. Si posem en l¨ªnia les fotos de les manifestacions a qu¨¨ he anat en aquest temps, la difer¨¨ncia pot ser de 500 a 1. Si un dia ve Oriol Pujol i m¡¯agafa pel darrere al Concert per la Llibertat, la gent veu la foto. Per¨° jo m¡¯aixeco, em queixo a ?mnium Cultural que en aquell concert es convidi a la tribuna un imputat per corrupci¨® i me¡¯n vaig. Les fotos s¨®n molt est¨¤tiques, s¡¯ha de veure el v¨ªdeo en moviment. Si hi ha un acord sobre la pregunta, la CUP donar¨¤ la cara per aquell acord. Nosaltres no jugarem a la puta i la Ramoneta, que ¨¦s tant de CiU. La difer¨¨ncia que hi ha entre CiU i la CUP ¨¦s la mateixa que hi ha entre la duquessa d'Alba i un jornaler andal¨²s.

¡°La CUP, Esquerra i ICV apel¡¤len a la desobedi¨¨ncia per fer una festa de desbordament democr¨¤tic el 9-N de cara a l¡¯Estat espanyol i tamb¨¦ de cara al Govern de Catalunya, per dir-li que la consulta no ¨¦s seva¡±

P. No li sembla lamentable l¡¯espectacle dels ¨²ltims dies, amb l¡¯anunci d¡¯un pacte de CiU i la CUP que no era tal, la gelosia d¡¯Esquerra i CiU i el guirigall que van muntar?

R. ?s un exemple de com ens utilitzen. La roda de premsa del conseller Homs del passat dia 20 al mat¨ª ¨¦s radicalment falsa; nosaltres no arribem a cap acord amb CiU, el que fem es proposar 11 garanties per salvar la pitjor crisi del proc¨¦s, i Homs va haver de rectificar en la roda de premsa oficial. S¡¯ha de recon¨¨ixer que vam fracassar. Pens¨¤vem que les 11 garanties eren la soluci¨® i es van convertir en part del problema. Tothom ho va utilitzar per fer tacticisme pol¨ªtic preelectoral i vam decidir retirar-nos.

P. Qu¨¨ proposa la CUP si el Govern espanyol recorre el nou 9-N i els tribunals li donen la ra¨®?

R. Desobeir.

P. Aix¨° vol dir portar milers i milers de persones davant dels tribunals.

R. Des d¡¯Ant¨ªgona, la desobedi¨¨ncia civil ¨¦s conscient i volunt¨¤ria.

P. Veu la societat catalana seguint aquesta consigna?

R. ?s que no coneixem una altra alternativa. Nosaltres no ho farem si no ho fa la societat. La desobedi¨¨ncia civil ¨²til, pr¨¤ctica i efectiva ha de ser social, p¨²blica, pac¨ªfica i massiva.

P. La CUP demanar¨¤ a Mas que tregui les urnes encara que estigui suspesa la consulta?

R. S¨ª, ja ho hem fet.

¡°Estimo profundament Ada Colau, s¨®n molts anys de lluita compartida, la meva confian?a en ella ¨¦s a prova de bombes i de titulars¡±

P. Veu a Mas traient les urnes si hi ha suspensi¨®?

R. Artur Mas no ha dit mai que pensa desobeir, al contrari. Per aix¨°, si no treu les urnes, no em sentiria enganyat. La CUP, Esquerra i ICV apel¡¤len a la desobedi¨¨ncia per fer una festa de desbordament democr¨¤tic el 9-N de cara a l¡¯Estat espanyol i tamb¨¦ de cara al Govern de Catalunya, per dir-li que la consulta no ¨¦s seva.

P. Ja ¨¦s definitiu que no repetir¨¤ com a candidat de llista de la CUP?

R. S¨ª, ¨¦s una decisi¨® pol¨ªtica col¡¤lectiva d¡¯una ¨¨tica amb qu¨¨ ens vam dotar en una assemblea el desembre del 2012, amb un nou discurs pol¨ªtic de limitaci¨® de mandat, salari, un sol c¨¤rrec p¨²blic, etc¨¨tera.

P. Va ser un error que la CUP no es present¨¦s a les eleccions europees?

R. Jo penso que s¨ª. Ho dic amb llums i taqu¨ªgrafs que era partidari d¡¯anar a les eleccions europees i ho vaig defensar. Hi va haver un debat molt ajustat i finalment l¡¯assemblea va decidir que no.

P. A qui tem m¨¦s la CUP, Ada Colau o Podem?

R. Jo no parlaria de temen?a. En una nova cultura pol¨ªtica d¡¯una esquerra escalabrada en els darrers anys, estimo profundament Ada Colau, s¨®n molts anys de lluita compartida, la meva confian?a en ella ¨¦s a prova de bombes i de titulars. Nosaltres hem celebrat la irrupci¨® de Podem des d¡¯una complicitat de classe, que un Madrid orfe tingui dispositius pol¨ªtics de transformaci¨® que no tenia. A Catalunya i el Pa¨ªs Basc hi havia moviments populars forts. Celebrem molt¨ªssim que el segon punt del manifest fundacional sigui la defensa del dret a decidir, per¨° igualment hem de dir que aquesta defensa abans del 25 de maig era molt m¨¦s intensa, intensiva i extensiva. L¡¯esquema de Podem amb l¡¯oligarquia i la casta, i l'inestimable ajust de Rato i Granados, ¨¦s una l¨ªnia ascendent, per¨° si introdueixen la q¨¹esti¨® catalana baixarien les seves previsions en picat. Mal que ens pesi, el dret a decidir cotitza a la baixa a l¡¯Estat espanyol. Ens preocupa que des de Podem puguin pensar que Catalunya no t¨¦ capacitat de decidir o no ¨¦s aut¨°noma per triar un cam¨ª propi.

P. La CUP se sumar¨¤ a Guanyem o quedar¨¤ despenjada?

R. ?s una decisi¨® que correspon a la CUP de Barcelona. Ho haur¨¤ de decidir la trobada popular municipalista del 22 de novembre, per¨° crec que ara mateix ¨¦s dif¨ªcil. No hi ha ponts ni vincles que permetin visualitzar-ho.

P. Quin ¨¦s el seu posicionament?

R. La meva impressi¨® personal, abusant del que em correspon, perqu¨¨ s¨®c portaveu col¡¤lectiu, ¨¦s que la CUP hauria de ser a Guanyem. La clau de volta ¨¦s el m¨¨tode i el contingut, el proc¨¦s i el projecte. El que m¨¦s grinyola a la milit¨¤ncia de base de la CUP de Barcelona ¨¦s Iniciativa, i que la den¨²ncia de Can Vies la posa el tripartit, i que el F¨°rum, que tamb¨¦ ¨¦s del tripartit, est¨¤ investigat per corrupci¨®. Si s¡¯ha de superar un cicle ha de ser amb cares noves. Per¨° malgrat tot, jo crec que la CUP hauria de participar en el debats metodol¨°gics i de continguts i decidir despr¨¦s si hem d¡¯anar amb Guanyem o no.