El tribunal castrense revoca els processaments per tortures a l¡¯Iraq
La just¨ªcia militar utilitza la mateixa doctrina que Bush a Guant¨¢namo
El tribunal militar territorial primer ha revocat el processament de cinc militars espanyols per un presumpte delicte de tortures contra dos iraquians detinguts a Base Espanya, Diwaniya (Iraq), el 2004. I no ho ha fet perqu¨¨ cregui que el v¨ªdeo dif¨®s el mar? del 2013 per EL PA?S ¡ªen el qual es veu com tres militars agredeixen amb fortes puntades de peu dos iraquians indefensos tancats en una cel¡¤la sota la mirada de tres m¨¦s¡ª no ¨¦s ver¨ªdic. Perqu¨¨ dubta de la identificaci¨® dels presumptes responsables ¡ªun capit¨¤, actualment destinat al Centre Nacional d'Intel¡¤lig¨¨ncia (CNI), dos caps, un de la Legi¨® i un altre de la Gu¨¤rdia Civil, i dos gu¨¤rdies civils, llavors legionaris¡ª realitzada per la titular del jutjat togat militar territorial n¨²mero 12, Patricia Moncada, despr¨¦s de m¨¦s d'un any d'investigaci¨®. Ni tampoc perqu¨¨ minimitza ¡°la inq¨¹estionable gravetat del presumpte delicte com¨¨s¡±, sin¨® per la ¡°indefinici¨® de la condici¨® de les v¨ªctimes del delicte¡±: els dos detinguts objecte de la brutal pallissa.
El tribunal rebutja la pretensi¨® dels acusats que no se'ls apliqu¨¦s un delicte contra les lleis i usos de la guerra amb l'argument que Espanya mai no va declarar formalment la guerra a l'Iraq. Afirma que la declaraci¨® de guerra ¨¦s ¡°una decisi¨® pol¨ªtica que es plasma en un acte governamental i que no prejutja el que poguessin fer els tribunals de just¨ªcia atesa la situaci¨® real de les tropes en aquest territori¡±. Recorda, a m¨¦s, que els convenis de Ginebra, que imposen l'obligaci¨® de protegir els civils i els qui ja no participin en accions armades (presoners o ferits) s'apliquen al marge que hi hagi o no una declaraci¨® formal per ruptura d'hostilitats.
Els jutges castrenses sospiten que les v¨ªctimes podrien ser terroristes
Al¡¤lega que, si ho fossin, no se'ls aplicarien els convenis de Ginebra
No obstant aix¨°, en una sorprenent interpretaci¨®, el tribunal assegura que l'¨¤mbit de protecci¨® dels convenis de Ginebra, base del dret internacional humanitari, ¡°inclou els presoners de guerra i el personal civil, per¨° en cap cas els terroristes¡±. I suggereix la possibilitat que les v¨ªctimes dels maltractaments fossin els ¡°tres presumptes terroristes¡± que, segons l'ordre de processament, van ser traslladats el 27 de gener del 2004 al centre de detenci¨® de Base Espanya, ¡°suposadament implicats en un atac amb morters contra Base Tegucigalpa¡±, quarter del contingent centreameric¨¤.
El fet que ¡°no hi hagi certesa sobre la condici¨® dels agredits [que fossin presoners, civils o terroristes], la incertesa raonable sobre l'aplicaci¨® [a aquests] dels convenis de Ginebra¡±, i fins i tot sobre ¡°la normativa que havien de complir les Forces Armades espanyoles pel que fa al tractament dels detinguts¡± porten el tribunal a considerar que la jutgessa es va precipitar en dictar l'ordre de processament, que revoca.
La idea que els convenis de Ginebra no s'apliquen als presumptes terroristes no ¨¦s nova. Va ser la doctrina aplicada pel president George W. Bush per engegar el camp de reclusi¨® de Guant¨¢namo (Cuba). L'Administraci¨® nord-americana va considerar que els detinguts a l'Iraq o l'Afganistan no eren presoners, sin¨® ¡°combatents enemics il¡¤legals¡±, per la qual cosa es va negar a aplicar-los els convenis de Ginebra i els va posar sota jurisdicci¨® de comissions militars creades ad hoc. No obstant aix¨°, el Suprem dels EUA va desmuntar el 2006 aquesta interpretaci¨®, sentenciant que les comissions militars eren il¡¤legals i que els convenis de Ginebra s'aplicaven a Guant¨¢namo.
La p¨¨rdua del llibre de detinguts impedeix identificar els maltractats
La interlocut¨°ria suggereix passar el cas a la just¨ªcia civil, on hauria prescrit
El tribunal militar espanyol no pret¨¦n que els maltractaments, que en cap moment nega, quedin impunes. Ordena a la jutgessa que segueixi investigant per determinar qui eren les dues v¨ªctimes. Per¨° es tracta d'una tasca gaireb¨¦ impossible, at¨¨s que l'Estat Major de l'Ex¨¨rcit de Terra ja ha comunicat al jutjat que no troba el llibre on es van registrar les identitats dels detinguts per les tropes espanyoles a l'Iraq. Conscient d'aix¨°, el mateix tribunal anticipa que ¡°en cas de persistir la indefinici¨® de la condici¨®¡± de les v¨ªctimes dels maltractaments, ¡°el Ministeri Fiscal pot pronunciar-se sobre la compet¨¨ncia de la jurisdicci¨®¡±.
Els jutges militars suggereixen aix¨ª la possibilitat que el cas passi a la jurisdicci¨® ordin¨¤ria i assenyalen, fins i tot, els articles que serien aplicables, el 609 i el 174 del Codi Penal com¨², en comptes de l'article 76 del Codi Penal Militar, que ¨¦s el que ha aplicat la jutgessa i que, segons el tribunal, requereix ¡°l'exist¨¨ncia d'una situaci¨® real de guerra¡±, encara que sigui no declarada.
L'article 609 del Codi Penal ordinari castiga qui, ¡°en ocasi¨® d'un conflicte armat, maltracti d'obra o posi en greu perill la vida, la salut o la integritat de qualsevol persona protegida¡± o ¡°la faci objecte de tortura o tractes inhumans¡±. Gaireb¨¦ el mateix que assenyala el 76 del Codi Penal Militar. Per¨° el delicte com¨² es castiga amb una pena m¨¤xima de vuit anys de pres¨®, i ¨¦s probable que ja hagi prescrit, mentre que el delicte militar es castiga amb 10 a 25 anys de pres¨® i ¨¦s improbable que ho estigui.
"Hi ha indicis suficients"
El tribunal revoca el processament de tots els acusats, per descon¨¨ixer la identitat de les v¨ªctimes, per¨° aix¨° no significa que els exoneri de responsabilitat. ¡°Hi ha prou dades objectives quant a la seva perpetraci¨® i la gravetat de l'il¡¤l¨ªcit penal¡±, admet, per¨° amb alguna excepci¨®. Tal com va proposar el fiscal, exonera un dels legionaris, defensat pel Gabinet Su¨¢rez-Vald¨¦s, que al v¨ªdeo observa com els seus companys colpegen els dos iraquians, per¨° sense arribar a intervenir-hi. El delicte pel qual podria ser acusat ¡ªla falta de den¨²ncia¡ª hauria prescrit.
La seva situaci¨® ¨¦s similar a la del legionari J. M. C. R., que va filmar l'agressi¨®. Es tracta d'un dels testimonis clau, segons reconeix el tribunal. L'advocat dels tres militars autors materials de la brutal pallissa ¡ªun excoronel de la Legi¨®¡ª va intentar invalidar el seu testimoni assegurant que la jutgessa, que acabaria exculpant-lo, va dictar pres¨® preventiva per pressionar-lo, per¨° el tribunal recorda que va prestar declaraci¨® ¡°amb totes les garanties¡±. Igualment avala la realitzaci¨® d'escoltes telef¨°niques, ¡°adequada i necess¨¤ria, sota control judicial¡±, i rebutja que les not¨ªcies publicades per EL PA?S (que va aportar el v¨ªdeo al jutjat) poguessin ¡°intimidar els imputats¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.