Woody Allen: ¡°Si no fos t¨ªmid, hauria tingut una vida millor¡±
Claustrof¨°bic, alarmista, t¨ªmid, pessimista... Qualificatius per a un cineasta genial que amb gaireb¨¦ 80 anys, torna a la seva cita anual amb una nova pel¡¤l¨ªcula: 'Magia a la luz de la luna'
Els acudits, l'angoixa existencial, l'autoan¨¤lisi, la lucidesa. Els pensaments ombr¨ªvols, les floretes, la falta d'esperan?a, el bon humor. El cinema de Woody Allen cont¨¦ tots aquests ?elements, Woody Allen es compon de tots, i tots apareixen al llarg d'aquesta entrevista que es fa en un lux¨®s hotel de Par¨ªs. A punt de fer 80 anys, el vell Allan Stewart K?nigsberg, mag de la paraula cinematogr¨¤fica, director?reverenciat?i ?comediant agut, autor de pel¡¤l¨ªcules enlluernadores com Manhattan, Annie Hall, Zelig o Delictes i faltes, entre moltes d'altres, acudeix fidel a la seva cita anual amb les pantalles, un comprom¨ªs que?des de l'any 1966?no ha mantingut?nom¨¦s en dues ocasions. Una pel¡¤l¨ªcula a l'any. La seva compulsi¨® en l'elaboraci¨® de llargmetratges no t¨¦ comparaci¨®. I ja s¨®n 46 pel¡¤l¨ªcules darrere de la c¨¤mera.
Magia a la luz de la luna, el seu nou lliurament, la hist¨°ria d'un mag interpretat per Colin Firth que intenta desemmascarar una m¨¨dium (Emma Stone) a la Fran?a dels anys vint (s'estrena el 5 de desembre), arriba despr¨¦s d'una de les m¨¦s aclamades pel¡¤l¨ªcules de la seva filmografia, Blue Jasmine. Allen es mostra en bona forma durant l'entrevista. Qualsevol diria que en far¨¤ 80. Nom¨¦s s'incomoda quan se li pregunta per l'acusaci¨® de la seva filla adoptiva Dylan Farrow, que afirma que va ser v¨ªctima d'abusos sexuals quan tenia set anys. A pesar que el cas va ser desestimat el 1993 per falta de proves, Dylan Farrow va escriure el mes de febrer una carta al?The New York Times en qu¨¨ tornava a acusar-lo. Nom¨¦s amb aquesta pregunta Allen es regira a la butaca, sobreposa el seu argumentari sobre l'enunciat de la pregunta i fa tot el possible per evitar respondre-la.
Est¨¤s condemnat a mort des del naixement. I tot per qu¨¨?"
L'home que somia amb aranyes, segons confessa, i que la seva pel¡¤l¨ªcula preferida ¨¦s El lladre de bicicletes, del mestre De Sica, respon lleugerament escarxofat en una butaca de l'habitaci¨® 205 de l'hotel Le Bristol on grums amb bonet traginen paquets per la recepci¨® com si segu¨ªssim en aquell Par¨ªs dels anys vint que a Allen tant el fascina. Parla amb certa lentitud, l¨²cid i pessimista. De tant en tant, rere les seves paraules, emergeix el seu somriure de nen trapella.
A trav¨¦s del mag Stanley Crawford, el protagonista de la seva nova pel¡¤l¨ªcula, descriu un home que vol escapar de la realitat per abra?ar la m¨¤gia. Vost¨¨ fa el mateix? S¨ª, per¨° no podem. A tots dos ens agradaria que hi hagu¨¦s alguna cosa m¨¤gica a l'univers, a la vida, per¨°, desafortunadament, sembla que el que veus ¨¦s el que hi ha.
O sigui, que ¨¦s tan racional com el personatge. Totalment.
I qu¨¨ suposa aix¨° a la seva vida? Significa que la major part del temps est¨¤s deprimit, en comptes d'estar feli?. ?s trista la condici¨® de l'¨¦sser hum¨¤, haver de passar per aix¨°¡
A qu¨¨ es refereix? Vivim en un m¨®n que no t¨¦ sentit, ni prop¨°sit. Som mortals, i totes les preguntes importants¡ Per mi l'important no ha estat mai qui ¨¦s el president dels Estats Units, aquestes q¨¹estions van i v¨¦nen. Les preguntes importants es queden amb nosaltres i no tenen resposta. Per qu¨¨ s¨®m aqu¨ª? Qu¨¨ hi fem? De qu¨¨ va aix¨°? Per qu¨¨ ¨¦s important que envellim, per qu¨¨ morim? Qu¨¨ significa la vida? I si no significa res, de qu¨¨ serveix? Aquestes s¨®n les grans q¨¹estions que ens tornen bojos, no tenen resposta, i un ha de seguir endavant i oblidar-se'n.
Ha abordat totes aquestes q¨¹estions al llarg de la seva filmografia. A mesura que passa el temps, un les enfronta d'una manera diferent? Hi ha gent que s¨ª; n'hi ha que canvien. Jo no he canviat prou; tant de bo hagu¨¦s pogut canviar m¨¦s. Hi ha gent que els seu punts de vista es modifiquen a mesura que passen les d¨¨cades. Comencen creient en D¨¦u i quan s¨®n m¨¦s grans ja no hi creuen perqu¨¨ la vida els ha desil¡¤lusionat. A d'altres els passa el contrari, es fan grans i comencen a creure en D¨¦u perqu¨¨ la seva experi¨¨ncia els porta a la conclusi¨® que hi ha un poder superior, que hi ha alguna cosa m¨¦s¡
No ¨¦s el seu cas. No, jo no hi crec. Tinc una visi¨® pessimista i realista de les coses. Com Colin Firth en aquesta pel¡¤l¨ªcula, crec que el que veus ¨¦s el que hi ha.
En un moment donat de la pel¡¤l¨ªcula, el personatge interpretat per Emma Stone ve a dir: ¡°Tots necessitem mentides per poder viure¡±. Necessitem mentides per viure? S¨ª; Nietzsche ho va dir; Freud ho va dir; Eugene O¡¯Neill ho va dir en una de les seves obres. Necessitem miratges, la vida ¨¦s massa terrible d'afrontar i no podem afrontar la veritat del que ¨¦s la vida perqu¨¨ ¨¦s massa horrible. Cada ¨¦sser hum¨¤ t¨¦ un mecanisme de negaci¨® per sobreviure. L'¨²nica manera de sobreviure ¨¦s negar, negar qu¨¨?: negar la realitat. La vida ¨¦s una situaci¨® tan tr¨¤gica que nom¨¦s negant la realitat sobrevius.
Sempre li ha semblat tan tr¨¤gica la vida? S¨ª, des que vaig ser capa? de pensar, des que tenia cinc anys, sempre m'ha semblat tremendament tr¨¤gica.
Quatre estatuetes
Woody Allen. Nascut a Brooklyn (Nova York) l'1 de desembre del 1935, va fer els seus primers passos com a monologuista als anys seixanta. La seva primera pel¡¤l¨ªcula, com a guionista i actor va ser Com va aix¨°, gateta? El seu primer llargmetratge, Toma el dinero y corre, el 1969. Mai va a la gala dels Oscars, no creu en aquests premis, per¨° Hollywood s¨ª que creu en ell: ha rebut un total de 24 nominacions al llarg de la seva carrera, 16 com a guionista. I ha aconseguit quatre guardons.
En la pel¡¤l¨ªcula que estrena el 5 de desembre torna a transitar pel terreny de la com¨¨dia lleugera. Magia a la luz de la luna, ambientada a la Costa Blava dels anys vint, suposa el fitxatge de la magn¨¨tica actriu Emma Stone. La m¨¤quina de fer pel¡¤l¨ªcules no para.
Per qu¨¨? Perqu¨¨ vaig poder veure el que era des d'una edat primerenca. Vaig poder veure que neixes, que no saps per qu¨¨ neixes, que vius un nombre d'anys, impredictiblement, pots morir en qualsevol moment, pots morir als 5 anys o als 15 o als 50, mai no et sentir¨¤s segur i relaxat, sempre has d'estar alerta; i fins i tot amb aix¨°, finalment, morir¨¤s; est¨¤s condemnat a mort des del naixement; aconsegueixes una pena de mort en l'instant en qu¨¨ neixes, aix¨ª que moltes gr¨¤cies! I tot per qu¨¨?
Ha anat fent una pel¡¤l¨ªcula cada any des del 1966, amb dues excepcions. Com ho fa? No s'ha de confondre la quantitat amb la qualitat. He estat sa, gr¨¤cies a D¨¦u, i continuo treballant, ¨¦s agradable. Per¨° aix¨° no diu res de la qualitat de les pel¡¤l¨ªcules. Si em digu¨¦s que he estat fent grans films, un darrere l'altre, des del 1966, aix¨° seria un triomf.
B¨¦, de fet ¨¦s un dels motius pel qual se'l critica: per fer moltes pel¡¤l¨ªcules i, potser, no tan bones com les que rodava als anys setanta. Qu¨¨ en pensa? No penso res, no significa res per a mi. Hi ha gent que em diu que Match Point; Midnight in Paris; Vicky, Cristina, Barcelona i Blue Jasmine s¨®n les millors pel¡¤l¨ªcules que he fet a la meva vida. Qu¨¨ hi fa el que pensi la gent? ?s igual.
I vost¨¨ qu¨¨ en pensa? He llegit que ¨¦s tan perfeccionista que cada vegada que veu una de les seves pel¡¤l¨ªcules, no li agrada. N'est¨¤ ?especialment orgull¨®s d'alguna? Oh, s¨ª; crec que he fet algunes pel¡¤l¨ªcules bones; no grans pel¡¤l¨ªcules, per¨° s¨ª pel¡¤l¨ªcules bones.
Quins serien? La rosa porpra del Caire?¨¦s una bona pel¡¤l¨ªcula; Zelig, tamb¨¦; Bales sobre Broadway¡
Qu¨¨ fa que una cinta sigui bona? Per mi una bona pel¡¤l¨ªcula ¨¦s quan estic a casa, tinc una idea, l'escric, la filmo, la munto, li poso la m¨²sica i dic: ¡°Ha sortit com volia, ¨¦s exactament el que volia!¡±
Tinc ent¨¨s que quan va rodar Manhattan, no li va agradar gens i fins i tot va oferir a United Artists rodar-ne una altra de forma gratu?ta si no l'exhibien. S¨ª, no estava content quan vaig acabar Manhattan perqu¨¨ no vaig aconseguir el que volia. A la gent li va agradar, fant¨¤stic, per¨° no ¨¦s el que jo volia. El mateix em va passar amb Hannah i les seves germanes, que va tenir molt ¨¨xit, per¨° no per a mi.
M¨¦s d'una vegada ha dit que rodar ¨¦s una manera d'escapar-se de les seves ansietats. S¨ª, em permet no pensar en q¨¹estions ombr¨ªvoles. Penso en si podr¨¦ contractar Emma Stone per a la pel¡¤l¨ªcula, o Colin Firth; si haur¨¦ de rodar-la al sud de Fran?a o a Boston. Aquests problemes trivials es poden solucionar, i si no se solucionen, ning¨² em mata; si tot surt malament, malament, malament, el resultat ¨¦s, simplement, que tinc una mala ?pel¡¤l¨ªcula. Els altres problemes, els que no puc resoldre, s¨ª que em maten.
Entre aquests problemes hi deu haver, suposo, el que va passar aquest any amb la seva filla adoptiva Dylan Farrow, que el deu haver afectat¡ No, compartimento molt b¨¦ les coses.
No l'afecta? Jo nom¨¦s treballo, no llegeixo el que diuen sobre mi a la premsa, mai llegeixo les cr¨ªtiques de les meves pel¡¤l¨ªcules, ni veig les meves pel¡¤l¨ªcules. No he tornat a veure Toma el dinero y corre des del 1967, quan la vaig rodar¡ Nom¨¦s treballo; ¨¦s l'¨²nica cosa important per a mi; ni els premis, ni les cr¨ªtiques, ni les q¨¹estions financeres¡ No llegeixo el que es publica de mi en la premsa; sigui bo o dolent, cr¨ªtiques¡
S¨ª, per¨° aquesta vegada va tenir la necessitat d'escriure a?The New York Times la seva versi¨® dels fets¡ S¨ª, vaig haver de corregir alguna cosa.
Es tracta d'una acusaci¨® d'abusos sexuals¡ Vaig haver de corregir alguna cosa i ho vaig fer. Ho vaig escriure r¨¤pid,?no em va portar m¨¦s d'una hora. I aix¨° va ser tot.
A?Woody Allen: un documental, realitzat el 2011, gent que ha treballat amb vost¨¨ el descriu com una persona t¨ªmida, una mica adolescent, hipocondr¨ªac, ple de f¨°bies. ?s aix¨ª? Fins a cert punt. No estic ple de f¨°bies, en tinc unes quantes. No vaig per t¨²nels, s¨®c claustrof¨°bic. No s¨®c un hipocondr¨ªac; m¨¦s aviat un alarmista: no m'imagino que estic malalt, per¨° si veig una cosa petitona aqu¨ª, una picada de mosquit, penso que ¨¦s un tumor cerebral. Tinc ?peculiaritats, per¨° no s¨®n perilloses¡
T¨ªmid¡ S¨ª, sempre he lluitat contra aix¨°. Tant de bo no hagu¨¦s estat tan t¨ªmid, hauria tingut una vida millor si no ho hagu¨¦s estat.
Ha rodat la major part dels seus ¨²ltims llargmetratges a Europa. Ho ha fet per poder mantenir la seva independ¨¨ncia? No. Va ser per q¨¹estions de finan?ament, al principi. Sempre he estat independent, sempre he tingut la decisi¨® final, mai, mai, mai han tocat les meves pel¡¤l¨ªcules, des de la primera que vaig rodar.
Sempre ha estat lliure? Completament, lliure al 100%.
Per mi una bona pel¡¤l¨ªcula ¨¦s quan tinc una idea, l'escric,
la filmo, la munto i dic: 'Ha sortit exactament com jo volia"
Ha tingut algun cost? Mentre les meves pel¡¤l¨ªcules no surtin gaire cares, els ¨¦s igual el que faci. Vaig tenir problemes per aconseguir diners i em van proposar que si feia Match Point a Londres, me la finan?arien, aix¨ª que hi vaig anar i em va agradar. Despr¨¦s van trucar d'Espanya perqu¨¨ fes una pel¡¤l¨ªcula a Barcelona.
Qu¨¨ recorda d'aquells dies a Barcelona? Em va encantar, vaig tenir una gran experi¨¨ncia. M'encanta Espanya en general. La meva dona i jo ho passem molt b¨¦ all¨¤. Vam viure a Barcelona una temporada, vaig tocar molt jazz. Em va encantar Madrid quan hi vaig ser, Sant Sebasti¨¤¡ I Oviedo em va tornar boig: si alguna vegada m'hagu¨¦s de jubilar, Oviedo seria el lloc.
Caram! ?s preci¨®s, m'encanta el temps, el menjar, la gent¡ I a Barcelona hi vaig estar diversos mesos; amb Scarlett Johansson, amb Javier Bardem, amb Pen¨¦lope Cruz, ho vaig passar molt b¨¦.
Sol dir que a Europa el considerem un intel¡¤lectual perqu¨¨ porta ulleres de pasta, per¨° que en realitat no ho ¨¦s¡ S¨ª, aix¨° ¨¦s el que la gent pensa de mi.
O sigui, que vost¨¨ no ¨¦s un intel¡¤lectual. No s¨®c un intel¡¤lectual, per¨° la gent es pensa que ho s¨®c perqu¨¨ tinc l'aspecte que s'atribueix als intel¡¤lectuals. Per¨° els intel¡¤lectuals no tenen un aspecte especial; tenen el mateix que els aixecadors de peses o que els jugadors de beisbol¡ Fa anys, si llegies molt, se t'espatllava la vista, i si portaves ulleres era perqu¨¨ llegies molt, perqu¨¨ eres una persona de llibres. Per¨° jo no s¨®c un intel¡¤lectual.
Acostuma a explicar que el que li agrada ¨¦s beure una cervesa veient un partit de beisbol¡ S¨ª, no s¨®c un intel¡¤lectual. M'agrada tocar jazz; m'agrada veure b¨¤squet, beisbol, futbol americ¨¤, tennis, m'agraden els esports¡ No s¨®n activitats d'intel¡¤lectual.
Despr¨¦s de venir tant a Europa per les seves pel¡¤l¨ªcules, no troba a faltar Nova York, com a ciutat, per rodar-hi? No, no gaire. De tant en tant m'agradaria fer una pel¡¤l¨ªcula a Nova York, perqu¨¨ estic boig per la ciutat de Nova York, per¨° no ¨¦s que me'n vagi al Sudan o a L¨ªbia a rodar; vaig a fer pel¡¤l¨ªcules a Barcelona, Londres, Par¨ªs, Roma¡
S¨ª, i es diu que les seves pel¡¤l¨ªcules s¨®n molt tur¨ªstiques¡ Ah, s¨ª, per a mi les ciutats s¨®n personatges vius, com Nova York. El lloc on s¨®c ¨¦s molt important per a mi, s¨®c molt de ciutat i m'agrada que el p¨²blic senti la ciutat com jo la sento. Amb Nova York em solien dir el mateix, que no era tal com jo la retratava.
Aix¨° li van dir quan va fer Manhattan¡ S¨ª, i vaig dir que m'era igual. S¨®c un artista, no s¨®c un periodista; et mostro com sento Nova York, les meves impressions de la ciutat, el mateix amb Barcelona i amb Roma¡ Jo vaig a aquestes ciutats com a turista, s¨®c un turista a Roma, s¨®c un turista a Barcelona, i les veig des dels ulls del turista que se n'enamora. Com a turista, no m'enamoro de totes les ciutats on vaig, he viatjat per tot Europa. Per¨° he tingut un sentiment molt apassionat a les ciutats on he rodat.
Continua sense acudir al lliurament dels Oscars. Per qu¨¨? No s¨®c una persona de premis. Es pot dir quin ¨¦s la pel¡¤l¨ªcula preferida de cadasc¨², per¨° no quina ¨¦s la millor pel¡¤l¨ªcula. Qui ho pot dir, aix¨°? S¨®n valoracions personals, no signifiquen res. Per als Oscars, la gent fa campanya i gasta milions de d¨°lars per comprar aquests premis.
Canviant de tema, senyor Allen, qu¨¨ li preocupa del m¨®n en qu¨¨ vivim, del rumb que ha agafat la nostra civilitzaci¨®? S¨®c molt pessimista perqu¨¨ el problema del m¨®n ¨¦s que dep¨¨n de la gent. Si mires la hist¨°ria, veus que la gent no ha fet una bona feina administrant-lo, cuidant-lo, vivint-hi. No tinc gaire clar que el m¨®n hagi de sobreviure; no hi ha gaires raons per a l'optimisme en aquests moments, potser d'aqu¨ª a uns quants anys hi ha m¨¦s bones perspectives.
No troba cap motiu per a l'esperan?a? B¨¦, hi ha una porci¨® de la gent que ¨¦s agradable. Per¨° o no n'hi ha prou, o s¨®n massa passius, o la tasca ¨¦s pesada; o els dolents tenen m¨¦s ambici¨® i energia. Per¨° ¨¦s dif¨ªcil trobar un punt llumin¨®s en la hist¨°ria de la humanitat.
La gent, en general, no ¨¦s bona? La gent, en general, est¨¤ espantada. I quan estan espantats, actuen equivocadament, es comporten malament. ?s la condici¨® humana, la tr¨¤gica condici¨® de l'exist¨¨ncia, la gent est¨¤ ansiosa i espantada, no t¨¦ res en qu¨¨ creure, ni t¨¦ esperan?a, i la vida ¨¦s molt complicada, i es comporten malament. Si dem¨¤ qued¨¦s clar que la vida t¨¦ sentit, o que hi ha un d¨¦u a l'univers, segur que la gent actuaria m¨¦s b¨¦, i la situaci¨® canviaria cap a millor radicalment. No ¨¦s que la gent sigui inherentment dolenta, ¨¦s que t¨¦ por i per aix¨° es comporta malament.
En t¨¦, vost¨¨? Jo estic tan espantat com tothom, m¨¦s que la majoria; i s¨®c una de les persones que es comporten d'una manera decent malgrat tot. Hi ha gent aix¨ª, per¨° no gaire.
Al ritme que continua rodant, no sembla que tingui pensat retirar-se del cinema. No tinc plans de retirar-me en aquests moments. Per¨° puc tornar a la meva habitaci¨® i em pot agafar un infart i quedar malament, i llavors em retiraria. Si la salut aguanta, si estic sa i la gent vol posar diners per a les meves pel¡¤l¨ªcules, no em retirar¨¦. Si estic malalt o l'edat m'alenteix d'una manera que m'avergonyeix, o no aconsegueixo diners per a les meves pel¡¤l¨ªcules, doncs em retirar¨¦.
I en aquests moments la vida, qu¨¨ vol? No ho s¨¦. Dues cambreres de c¨°ctels de 20 anys.
Res m¨¦s? No necessito res m¨¦s!
Res m¨¦s? No, estic en forma!
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.