Woody Allen: ¡°Si no fos t¨ªmid, hauria tingut una vida millor¡±

Magia a la luz de la luna, el seu nou lliurament, la hist¨°ria d'un mag interpretat per Colin Firth que intenta desemmascarar una m¨¨dium (Emma Stone) a la Fran?a dels anys vint (s'estrena el 5 de desembre), arriba despr¨¦s d'una de les m¨¦s aclamades pel¡¤l¨ªcules de la seva filmografia, Blue Jasmine. Allen es mostra en bona forma durant l'entrevista. Qualsevol diria que en far¨¤ 80. Nom¨¦s s'incomoda quan se li pregunta per l'acusaci¨® de la seva filla adoptiva Dylan Farrow, que afirma que va ser v¨ªctima d'abusos sexuals quan tenia set anys. A pesar que el cas va ser desestimat el 1993 per falta de proves, Dylan Farrow va escriure el mes de febrer una carta al?The New York Times en qu¨¨ tornava a acusar-lo. Nom¨¦s amb aquesta pregunta Allen es regira a la butaca, sobreposa el seu argumentari sobre l'enunciat de la pregunta i fa tot el possible per evitar respondre-la.

Est¨¤s condemnat a mort des del naixement. I tot per qu¨¨?"

L'home que somia amb aranyes, segons confessa, i que la seva pel¡¤l¨ªcula preferida ¨¦s El lladre de bicicletes, del mestre De Sica, respon lleugerament escarxofat en una butaca de l'habitaci¨® 205 de l'hotel Le Bristol on grums amb bonet traginen paquets per la recepci¨® com si segu¨ªssim en aquell Par¨ªs dels anys vint que a Allen tant el fascina. Parla amb certa lentitud, l¨²cid i pessimista. De tant en tant, rere les seves paraules, emergeix el seu somriure de nen trapella.

A trav¨¦s del mag Stanley Crawford, el protagonista de la seva nova pel¡¤l¨ªcula, descriu un home que vol escapar de la realitat per abra?ar la m¨¤gia. Vost¨¨ fa el mateix? S¨ª, per¨° no podem. A tots dos ens agradaria que hi hagu¨¦s alguna cosa m¨¤gica a l'univers, a la vida, per¨°, desafortunadament, sembla que el que veus ¨¦s el que hi ha.

O sigui, que ¨¦s tan racional com el personatge. Totalment.

I qu¨¨ suposa aix¨° a la seva vida? Significa que la major part del temps est¨¤s deprimit, en comptes d'estar feli?. ?s trista la condici¨® de l'¨¦sser hum¨¤, haver de passar per aix¨°¡­

A qu¨¨ es refereix? Vivim en un m¨®n que no t¨¦ sentit, ni prop¨°sit. Som mortals, i totes les preguntes importants¡­ Per mi l'important no ha estat mai qui ¨¦s el president dels Estats Units, aquestes q¨¹estions van i v¨¦nen. Les preguntes importants es queden amb nosaltres i no tenen resposta. Per qu¨¨ s¨®m aqu¨ª? Qu¨¨ hi fem? De qu¨¨ va aix¨°? Per qu¨¨ ¨¦s important que envellim, per qu¨¨ morim? Qu¨¨ significa la vida? I si no significa res, de qu¨¨ serveix? Aquestes s¨®n les grans q¨¹estions que ens tornen bojos, no tenen resposta, i un ha de seguir endavant i oblidar-se'n.

Ha abordat totes aquestes q¨¹estions al llarg de la seva filmografia. A mesura que passa el temps, un les enfronta d'una manera diferent? Hi ha gent que s¨ª; n'hi ha que canvien. Jo no he canviat prou; tant de bo hagu¨¦s pogut canviar m¨¦s. Hi ha gent que els seu punts de vista es modifiquen a mesura que passen les d¨¨cades. Comencen creient en D¨¦u i quan s¨®n m¨¦s grans ja no hi creuen perqu¨¨ la vida els ha desil¡¤lusionat. A d'altres els passa el contrari, es fan grans i comencen a creure en D¨¦u perqu¨¨ la seva experi¨¨ncia els porta a la conclusi¨® que hi ha un poder superior, que hi ha alguna cosa m¨¦s¡­

No ¨¦s el seu cas. No, jo no hi crec. Tinc una visi¨® pessimista i realista de les coses. Com Colin Firth en aquesta pel¡¤l¨ªcula, crec que el que veus ¨¦s el que hi ha.

En un moment donat de la pel¡¤l¨ªcula, el personatge interpretat per Emma Stone ve a dir: ¡°Tots necessitem mentides per poder viure¡±. Necessitem mentides per viure? S¨ª; Nietzsche ho va dir; Freud ho va dir; Eugene O¡¯Neill ho va dir en una de les seves obres. Necessitem miratges, la vida ¨¦s massa terrible d'afrontar i no podem afrontar la veritat del que ¨¦s la vida perqu¨¨ ¨¦s massa horrible. Cada ¨¦sser hum¨¤ t¨¦ un mecanisme de negaci¨® per sobreviure. L'¨²nica manera de sobreviure ¨¦s negar, negar qu¨¨?: negar la realitat. La vida ¨¦s una situaci¨® tan tr¨¤gica que nom¨¦s negant la realitat sobrevius.

Sempre li ha semblat tan tr¨¤gica la vida? S¨ª, des que vaig ser capa? de pensar, des que tenia cinc anys, sempre m'ha semblat tremendament tr¨¤gica.

Quatre estatuetes

Woody Allen. Nascut a Brooklyn (Nova York) l'1 de desembre del 1935, va fer els seus primers passos com a monologuista als anys seixanta. La seva primera pel¡¤l¨ªcula, com a guionista i actor va ser Com va aix¨°, gateta? El seu primer llargmetratge, Toma el dinero y corre, el 1969. Mai va a la gala dels Oscars, no creu en aquests premis, per¨° Hollywood s¨ª que creu en ell: ha rebut un total de 24 nominacions al llarg de la seva carrera, 16 com a guionista. I ha aconseguit quatre guardons.

En la pel¡¤l¨ªcula que estrena el 5 de desembre torna a transitar pel terreny de la com¨¨dia lleugera. Magia a la luz de la luna, ambientada a la Costa Blava dels anys vint, suposa el fitxatge de la magn¨¨tica actriu Emma Stone. La m¨¤quina de fer pel¡¤l¨ªcules no para.

Per qu¨¨? Perqu¨¨ vaig poder veure el que era des d'una edat primerenca. Vaig poder veure que neixes, que no saps per qu¨¨ neixes, que vius un nombre d'anys, impredictiblement, pots morir en qualsevol moment, pots morir als 5 anys o als 15 o als 50, mai no et sentir¨¤s segur i relaxat, sempre has d'estar alerta; i fins i tot amb aix¨°, finalment, morir¨¤s; est¨¤s condemnat a mort des del naixement; aconsegueixes una pena de mort en l'instant en qu¨¨ neixes, aix¨ª que moltes gr¨¤cies! I tot per qu¨¨?

Ha anat fent una pel¡¤l¨ªcula cada any des del 1966, amb dues excepcions. Com ho fa? No s'ha de confondre la quantitat amb la qualitat. He estat sa, gr¨¤cies a D¨¦u, i continuo treballant, ¨¦s agradable. Per¨° aix¨° no diu res de la qualitat de les pel¡¤l¨ªcules. Si em digu¨¦s que he estat fent grans films, un darrere l'altre, des del 1966, aix¨° seria un triomf.

B¨¦, de fet ¨¦s un dels motius pel qual se'l critica: per fer moltes pel¡¤l¨ªcules i, potser, no tan bones com les que rodava als anys setanta. Qu¨¨ en pensa? No penso res, no significa res per a mi. Hi ha gent que em diu que Match Point; Midnight in Paris; Vicky, Cristina, Barcelona i Blue Jasmine s¨®n les millors pel¡¤l¨ªcules que he fet a la meva vida. Qu¨¨ hi fa el que pensi la gent? ?s igual.

I vost¨¨ qu¨¨ en pensa? He llegit que ¨¦s tan perfeccionista que cada vegada que veu una de les seves pel¡¤l¨ªcules, no li agrada. N'est¨¤ ?especialment orgull¨®s d'alguna? Oh, s¨ª; crec que he fet algunes pel¡¤l¨ªcules bones; no grans pel¡¤l¨ªcules, per¨° s¨ª pel¡¤l¨ªcules bones.

Quins serien? La rosa porpra del Caire?¨¦s una bona pel¡¤l¨ªcula; Zelig, tamb¨¦; Bales sobre Broadway¡­

Qu¨¨ fa que una cinta sigui bona? Per mi una bona pel¡¤l¨ªcula ¨¦s quan estic a casa, tinc una idea, l'escric, la filmo, la munto, li poso la m¨²sica i dic: ¡°Ha sortit com volia, ¨¦s exactament el que volia!¡±

Tinc ent¨¨s que quan va rodar Manhattan, no li va agradar gens i fins i tot va oferir a United Artists rodar-ne una altra de forma gratu?ta si no l'exhibien. S¨ª, no estava content quan vaig acabar Manhattan perqu¨¨ no vaig aconseguir el que volia. A la gent li va agradar, fant¨¤stic, per¨° no ¨¦s el que jo volia. El mateix em va passar amb Hannah i les seves germanes, que va tenir molt ¨¨xit, per¨° no per a mi.

M¨¦s d'una vegada ha dit que rodar ¨¦s una manera d'escapar-se de les seves ansietats. S¨ª, em permet no pensar en q¨¹estions ombr¨ªvoles. Penso en si podr¨¦ contractar Emma Stone per a la pel¡¤l¨ªcula, o Colin Firth; si haur¨¦ de rodar-la al sud de Fran?a o a Boston. Aquests problemes trivials es poden solucionar, i si no se solucionen, ning¨² em mata; si tot surt malament, malament, malament, el resultat ¨¦s, simplement, que tinc una mala ?pel¡¤l¨ªcula. Els altres problemes, els que no puc resoldre, s¨ª que em maten.

Entre aquests problemes hi deu haver, suposo, el que va passar aquest any amb la seva filla adoptiva Dylan Farrow, que el deu haver afectat¡­ No, compartimento molt b¨¦ les coses.

No l'afecta? Jo nom¨¦s treballo, no llegeixo el que diuen sobre mi a la premsa, mai llegeixo les cr¨ªtiques de les meves pel¡¤l¨ªcules, ni veig les meves pel¡¤l¨ªcules. No he tornat a veure Toma el dinero y corre des del 1967, quan la vaig rodar¡­ Nom¨¦s treballo; ¨¦s l'¨²nica cosa important per a mi; ni els premis, ni les cr¨ªtiques, ni les q¨¹estions financeres¡­ No llegeixo el que es publica de mi en la premsa; sigui bo o dolent, cr¨ªtiques¡­

S¨ª, per¨° aquesta vegada va tenir la necessitat d'escriure a?The New York Times la seva versi¨® dels fets¡­ S¨ª, vaig haver de corregir alguna cosa.

Es tracta d'una acusaci¨® d'abusos sexuals¡­ Vaig haver de corregir alguna cosa i ho vaig fer. Ho vaig escriure r¨¤pid,?no em va portar m¨¦s d'una hora. I aix¨° va ser tot.

A?Woody Allen: un documental, realitzat el 2011, gent que ha treballat amb vost¨¨ el descriu com una persona t¨ªmida, una mica adolescent, hipocondr¨ªac, ple de f¨°bies. ?s aix¨ª? Fins a cert punt. No estic ple de f¨°bies, en tinc unes quantes. No vaig per t¨²nels, s¨®c claustrof¨°bic. No s¨®c un hipocondr¨ªac; m¨¦s aviat un alarmista: no m'imagino que estic malalt, per¨° si veig una cosa petitona aqu¨ª, una picada de mosquit, penso que ¨¦s un tumor cerebral. Tinc ?peculiaritats, per¨° no s¨®n perilloses¡­

T¨ªmid¡­ S¨ª, sempre he lluitat contra aix¨°. Tant de bo no hagu¨¦s estat tan t¨ªmid, hauria tingut una vida millor si no ho hagu¨¦s estat.

Ha rodat la major part dels seus ¨²ltims llargmetratges a Europa. Ho ha fet per poder mantenir la seva independ¨¨ncia? No. Va ser per q¨¹estions de finan?ament, al principi. Sempre he estat independent, sempre he tingut la decisi¨® final, mai, mai, mai han tocat les meves pel¡¤l¨ªcules, des de la primera que vaig rodar.

Sempre ha estat lliure? Completament, lliure al 100%.

Per mi una bona pel¡¤l¨ªcula ¨¦s quan tinc una idea, l'escric,
la filmo, la munto i dic: 'Ha sortit exactament com jo volia"

Ha tingut algun cost? Mentre les meves pel¡¤l¨ªcules no surtin gaire cares, els ¨¦s igual el que faci. Vaig tenir problemes per aconseguir diners i em van proposar que si feia Match Point a Londres, me la finan?arien, aix¨ª que hi vaig anar i em va agradar. Despr¨¦s van trucar d'Espanya perqu¨¨ fes una pel¡¤l¨ªcula a Barcelona.

Qu¨¨ recorda d'aquells dies a Barcelona? Em va encantar, vaig tenir una gran experi¨¨ncia. M'encanta Espanya en general. La meva dona i jo ho passem molt b¨¦ all¨¤. Vam viure a Barcelona una temporada, vaig tocar molt jazz. Em va encantar Madrid quan hi vaig ser, Sant Sebasti¨¤¡­ I Oviedo em va tornar boig: si alguna vegada m'hagu¨¦s de jubilar, Oviedo seria el lloc.

Caram! ?s preci¨®s, m'encanta el temps, el menjar, la gent¡­ I a Barcelona hi vaig estar diversos mesos; amb Scarlett Johansson, amb Javier Bardem, amb Pen¨¦lope Cruz, ho vaig passar molt b¨¦.

Sol dir que a Europa el considerem un intel¡¤lectual perqu¨¨ porta ulleres de pasta, per¨° que en realitat no ho ¨¦s¡­ S¨ª, aix¨° ¨¦s el que la gent pensa de mi.

O sigui, que vost¨¨ no ¨¦s un intel¡¤lectual. No s¨®c un intel¡¤lectual, per¨° la gent es pensa que ho s¨®c perqu¨¨ tinc l'aspecte que s'atribueix als intel¡¤lectuals. Per¨° els intel¡¤lectuals no tenen un aspecte especial; tenen el mateix que els aixecadors de peses o que els jugadors de beisbol¡­ Fa anys, si llegies molt, se t'espatllava la vista, i si portaves ulleres era perqu¨¨ llegies molt, perqu¨¨ eres una persona de llibres. Per¨° jo no s¨®c un intel¡¤lectual.

Acostuma a explicar que el que li agrada ¨¦s beure una cervesa veient un partit de beisbol¡­ S¨ª, no s¨®c un intel¡¤lectual. M'agrada tocar jazz; m'agrada veure b¨¤squet, beisbol, futbol americ¨¤, tennis, m'agraden els esports¡­ No s¨®n activitats d'intel¡¤lectual.

Despr¨¦s de venir tant a Europa per les seves pel¡¤l¨ªcules, no troba a faltar Nova York, com a ciutat, per rodar-hi? No, no gaire. De tant en tant m'agradaria fer una pel¡¤l¨ªcula a Nova York, perqu¨¨ estic boig per la ciutat de Nova York, per¨° no ¨¦s que me'n vagi al Sudan o a L¨ªbia a rodar; vaig a fer pel¡¤l¨ªcules a Barcelona, Londres, Par¨ªs, Roma¡­

S¨ª, i es diu que les seves pel¡¤l¨ªcules s¨®n molt tur¨ªstiques¡­ Ah, s¨ª, per a mi les ciutats s¨®n personatges vius, com Nova York. El lloc on s¨®c ¨¦s molt important per a mi, s¨®c molt de ciutat i m'agrada que el p¨²blic senti la ciutat com jo la sento. Amb Nova York em solien dir el mateix, que no era tal com jo la retratava.

Aix¨° li van dir quan va fer Manhattan¡­ S¨ª, i vaig dir que m'era igual. S¨®c un artista, no s¨®c un periodista; et mostro com sento Nova York, les meves impressions de la ciutat, el mateix amb Barcelona i amb Roma¡­ Jo vaig a aquestes ciutats com a turista, s¨®c un turista a Roma, s¨®c un turista a Barcelona, i les veig des dels ulls del turista que se n'enamora. Com a turista, no m'enamoro de totes les ciutats on vaig, he viatjat per tot Europa. Per¨° he tingut un sentiment molt apassionat a les ciutats on he rodat.

Continua sense acudir al lliurament dels Oscars. Per qu¨¨? No s¨®c una persona de premis. Es pot dir quin ¨¦s la pel¡¤l¨ªcula preferida de cadasc¨², per¨° no quina ¨¦s la millor pel¡¤l¨ªcula. Qui ho pot dir, aix¨°? S¨®n valoracions personals, no signifiquen res. Per als Oscars, la gent fa campanya i gasta milions de d¨°lars per comprar aquests premis.

Canviant de tema, senyor Allen, qu¨¨ li preocupa del m¨®n en qu¨¨ vivim, del rumb que ha agafat la nostra civilitzaci¨®? S¨®c molt pessimista perqu¨¨ el problema del m¨®n ¨¦s que dep¨¨n de la gent. Si mires la hist¨°ria, veus que la gent no ha fet una bona feina administrant-lo, cuidant-lo, vivint-hi. No tinc gaire clar que el m¨®n hagi de sobreviure; no hi ha gaires raons per a l'optimisme en aquests moments, potser d'aqu¨ª a uns quants anys hi ha m¨¦s bones perspectives.

No troba cap motiu per a l'esperan?a? B¨¦, hi ha una porci¨® de la gent que ¨¦s agradable. Per¨° o no n'hi ha prou, o s¨®n massa passius, o la tasca ¨¦s pesada; o els dolents tenen m¨¦s ambici¨® i energia. Per¨° ¨¦s dif¨ªcil trobar un punt llumin¨®s en la hist¨°ria de la humanitat.

La gent, en general, no ¨¦s bona? La gent, en general, est¨¤ espantada. I quan estan espantats, actuen equivocadament, es comporten malament. ?s la condici¨® humana, la tr¨¤gica condici¨® de l'exist¨¨ncia, la gent est¨¤ ansiosa i espantada, no t¨¦ res en qu¨¨ creure, ni t¨¦ esperan?a, i la vida ¨¦s molt complicada, i es comporten malament. Si dem¨¤ qued¨¦s clar que la vida t¨¦ sentit, o que hi ha un d¨¦u a l'univers, segur que la gent actuaria m¨¦s b¨¦, i la situaci¨® canviaria cap a millor radicalment. No ¨¦s que la gent sigui inherentment dolenta, ¨¦s que t¨¦ por i per aix¨° es comporta malament.

En t¨¦, vost¨¨? Jo estic tan espantat com tothom, m¨¦s que la majoria; i s¨®c una de les persones que es comporten d'una manera decent malgrat tot. Hi ha gent aix¨ª, per¨° no gaire.

Al ritme que continua rodant, no sembla que tingui pensat retirar-se del cinema. No tinc plans de retirar-me en aquests moments. Per¨° puc tornar a la meva habitaci¨® i em pot agafar un infart i quedar malament, i llavors em retiraria. Si la salut aguanta, si estic sa i la gent vol posar diners per a les meves pel¡¤l¨ªcules, no em retirar¨¦. Si estic malalt o l'edat m'alenteix d'una manera que m'avergonyeix, o no aconsegueixo diners per a les meves pel¡¤l¨ªcules, doncs em retirar¨¦.

I en aquests moments la vida, qu¨¨ vol? No ho s¨¦. Dues cambreres de c¨°ctels de 20 anys.

Res m¨¦s? No necessito res m¨¦s!

Res m¨¦s? No, estic en forma!