Aqu¨ª va n¨¦ixer la pesseta

Les excavacions realitzades a l'interior de l'edifici de La Seca de Barcelona han posat al descobert les estructures utilitzades per fabricar moneda al segle XIX, l'¨²ltim per¨ªode ¨²til d'aquest enorme edifici que, a intervals, des del segle XIV, ha encunyat les monedes barcelonines i catalanes. Tamb¨¦ la pesseta, que va estar viva fins al 2009, va n¨¦ixer aqu¨ª. Peceta era la denominaci¨® popular donada als dos reals encunyats per l'arxiduc Carles a Barcelona fins al 1714. Tancada despr¨¦s de la guerra de Sucesi¨®n, La Seca va tornar a obrir durant la dominaci¨® napole¨°nica el 1808, moment en qu¨¨ es van encunyar les primeres pessetes com a tals.

Si l'edifici es diu La Seca el m¨¦s que probable ¨¦s que al seu interior s'hi localitzin restes de la fabricaci¨® de moneda a Barcelona. Per¨° els treballs arqueol¨°gics realitzats el 2010, previs a la reforma de l'edifici situat al n¨²mero 40 del carrer Flassaders ¡ªpresidit per un enorme escut barroc de Felip V¡ª van permetre documentar nom¨¦s activitat encunyadora des del segle XIV per¨° van proporcionar poques restes d'aquesta activitat. Era com si l'¨²s posterior, com a taller de toves, magatzem de drogueria i discoteca haguessin acabat amb el passat monetari de l'edifici que va encunyar les pessetes entre 1808 i 1881, any en qu¨¨ es va clausurar.

Per¨° ara la cosa ha canviat. A la part posterior de l'illa que delimiten els carrers Flassaders, Mosques, Cirera i La Seca i accedint-hi per una enorme porta arquitravada, hi ha una nau propietat de l'Ajuntament. Els treballs per instal¡¤lar all¨¤ les oficines, els serveis de documentaci¨® i l'acolliment d'estudiants del Museu de les Cultures del M¨®n, que es construeix al ve¨ª carrer de Montcada, han posat al descobert, a tan sols 10 cent¨ªmetres del paviment actual, les entranyes de la seca barcelonina del segle XIX. Despr¨¦s de localitzar restes d'activitat en el tast realitzat per instal¡¤lar la caixa d'un ascensor, Jaume Ciurana, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, va donar l'ordre d'excavar en extensi¨® els 300 metres quadrats de la nau.

Despr¨¦s d'uns 15 dies, l'excavaci¨® dirigida per l'arque¨°loga Anna Bordas d'ATICS i supervisada per Carme Mir¨®, directora del Pla B¨¤rcino, ha donat el seu fruit: s'ha recuperat la carbonera, un dip¨°sit per a aigua, s¨¦quies amb restes d'¨°xid, t¨²nels i canalitzacions per conduir l'aigua calenta per moure les m¨¤quines o arrossegar els metalls fosos a altes temperatures. Tamb¨¦ s'han trobat m¨¦s d'una dotzena d'enormes lloses de pedra de Montju?c amb marques d'haver servit de base per fixar aquestes m¨¤quines al s¨°l i unes 15 monedes, totes defectuoses que els moneders ¡ªels professionals que heretaven l'ofici de fabricants de moneda¡ª van oblidar en algun moment. ¡°?s normal, les que no sortien b¨¦ al final del proc¨¦s es tornaven a fondre¡±, explica Bordas mentre controla els treballs d'una petita excavadora que retira enderrocs de farciment localitzats al costat de la carbonera.

El projecte pel Museu de les Cultures no hipotecar¨¤ el futur del que s'ha localitzat

Aquest espai, gaireb¨¦ desconegut pels barcelonins i lluny de la bull¨ªcia del turisme, ha conservat les restes del proc¨¦s necessari per fondre el metall, realitzar les planxes d'on sortien els discos o cospells i encunyar les monedes a martell, molins de premsa de volant i finalment automatitzaci¨® amb m¨¤quines mogudes per vapor o electricitat.

En una de les zones, per sota d'aquestes estructures, ha aparegut un mur del segle XIV que permet deduir que l'activitat, com a m¨ªnim, es va desenvolupar durant sis segles. En els propers dies, despr¨¦s de dibuixar i documentar les restes es protegiran amb geot¨¨xtil i es cobriran de sorra per poder comen?ar a treballar en l'altra meitat. Segons Ciurana, que assegura que ¨¦s aviat per valorar la import¨¤ncia del que s'ha localitzat, tot el que es faci en relaci¨® amb el Museu de les Cultures, un projecte que dirigeix l'arquitecta Meritxell Inaraja, ser¨¤ reversible, per no hipotecar possibles plans de futur per a aquestes estructures.

Per Albert Estrada-Rius, conservador cap del Gabinet Numism¨¤tic de Catalunya, situat al MNAC, les restes aparegudes s¨®n com haver trobat el parad¨ªs. Autor d'una tesi doctoral el 2012 sobre la Casa de la Moneda de Barcelona assegura que ¡°¨¦s com veure la hist¨°ria en directe. Fins ara ten¨ªem el resultat dels avan?os, que s¨®n les monedes, i pod¨ªem llegir els documents que ens expliquen com es van anar introduint en cada moment. Tot ¨¦s com un puzle i ara ho podem veure en 3D¡±, explica.

El 1856 la Maquinista Terrestre va crear la primera premsa per encunyar amb vapor

La setmana passada Estrada-Ruis va estar a Madrid veient a la Reial Casa de la Moneda una premsa Thonnelier que potser va estar ancorada en alguna de les pedres localitzades. ¡°Va ser creada per la Maquinista Terrestre i Mar¨ªtima el 1856 i en una etiqueta es pot llegir que va ser la primera d'Espanya¡±. Estrada creu que la m¨¤quina que va suposar introduir el vapor en la producci¨® per l'obstinaci¨® de Francesc Paradaltas, es va traslladar a Madrid despr¨¦s del tancament de La Seca el 1881. Fins ara el testimoni mut de tots aquests avan?os era la imponent xemeneia que es conserva a l'edifici annex a l'excavaci¨® ¡ªque ocupa una societat gastron¨°mica basca¡ª constru?da el 1858. ¡°Seria un crim no conservar un edifici amb una c¨¤rrega hist¨°rica tan forta que, com les Drassanes, vertebra el principat¡±, acaba dient Estrada-Rius.