El Boss¨°st obre la via del futbol franc¨¨s

Landorthe de nit ¨¦s un lloc poc acollidor. Un crist a escala real d¨®na la benvinguda a l¡¯entrada del municipi. El poble es dissipa en la foscor, no hi ha ning¨² passejant pel carrer. Les ¨²niques llums que identifiquen que aquest ¨¦s el teu dest¨ª s¨®n les quatre torres de focus del camp de futbol. A una banda, prats i rotondes; a l¡¯altra, el cementiri. Al camp, l¡¯equip local rep la Uni¨® Esportiva Boss¨°st, l¡¯¨²nic club catal¨¤ que juga la Lliga francesa de futbol.

Miguel Almansa, president del club i propietari de la farm¨¤cia de Boss¨°st, segueix el joc amb preocupaci¨®. ?s una eliminat¨°ria de la Copa de Comminges: ¡°?s la nostra Champions¡±. ?s un torneig que juguen els clubs de les divisions de la regi¨® de Comminges, on el Boss¨°st juga des dels anys vint. El Boss¨°st ha guanyat aquest trofeu en dues ocasions, la darrera va ser el 2007: ¡°?s la nostra Champions perqu¨¨ ¨¦s on podem sobresortir. La final es juga a l¡¯estadi del Saint-Gaudens. Hi van milers d¡¯aficionats, hi ha festa grossa, amb molta competitivitat¡±, diu Almansa.

La Federaci¨® Francesa de Futbol no obliga els clubs a tenir seu a l¡¯estat franc¨¨s per participar en competicions oficials

L¡¯ELES ¨¦s el club de Landorthe. Fundat el 1965, aplega els jugadors de tres pobles: Landorthe, Estancarbon i Lavarthes. El patrocinador que llueixen a la samarreta ¨¦s el banc Cr¨¦dit Agricole. El Boss¨°st, fundat entre el 1920 i el 1927 ¨Cno es pot precisar la data, segons Almansa¨C, no t¨¦ cap patrocinador. Es finan?a amb les quotes dels seus 160 socis, amb ajuts del Consell General d¡¯Aran o la venda de n¨²meros de loteria. ?s l¡¯equip bandera de la Vall d¡¯Aran, sobretot despr¨¦s de la retirada temporal a les competicions catalanes del Viella. La majoria de jugadors del combinat aran¨¨s que ha jugat els dos darrers anys contra l¡¯Espanyol en pretemporada s¨®n del Boss¨°st. L¡¯any passat va baixar de categoria, de la divisi¨® Excellence ¨Cl¡¯equivalent a tercera catalana¨C, a Primera Divisi¨® de districte. Tamb¨¦ juguen la Copa de Fran?a, la competici¨® de m¨¦s pes de totes les que afronten. ¡°Per poder, podr¨ªem jugar a Par¨ªs o arribar a la final, per¨° normalment no passem de la segona o tercera eliminat¨°ria. Mai hem arribat a jugar contra un equip de divisi¨® professional¡±, explica Almansa.

El Boss¨°st podria deixar de ser una excepci¨® si un dia arriba la independ¨¨ncia de Catalunya. Si els equips catalans fossin expulsats de les competicions espanyoles, el futbol franc¨¨s seria una alternativa, sobretot per als clubs professionals. A difer¨¨ncia d¡¯Espanya, la Federaci¨® Francesa de Futbol no limita la participaci¨® en competicions oficials a clubs amb seu a l¡¯estat franc¨¨s.

Al camp de l¡¯ELES hi ha vint espectadors en unes grades amb capacitat per a dos centenars de persones. Hi ha dues casetes prefabricades: l'una s¨®n els vestidors, l¡¯altra ¨¦s el bar on a la mitja part es reuneix el p¨²blic per fer una cervesa o una Orangina. Michael Clux t¨¦ 33 anys i ¨¦s jugador del segon equip del Landorthe. Per a ell seria una bona not¨ªcia l¡¯arribada d¡¯equips catalans a Fran?a perqu¨¨ suposaria que hi hauria m¨¦s lligues i elevaria el nivell de les competicions. Manuela Garcia viu a Landorthe. No es perd cap partit de l¡¯ELES. Va n¨¦ixer a Gal¨ªcia i amb sis anys va emigrar a Fran?a amb els pares. El pare va crear una petita empresa de construcci¨®. Garcia destaca que la participaci¨® de clubs catalans tamb¨¦ seria ben acceptada perqu¨¨ la gent de la regi¨® t¨¦ per costum fer una escapada de cap de setmana a l¡¯altra banda de la frontera. ¡°Per a ells, venir a Boss¨°st a jugar ¨¦s una festa. Compren, mengen, fan turisme¡±, confirma Almansa.

El president del Boss¨°st opina que la incorporaci¨® del futbol catal¨¤ al franc¨¨s crearia un debat inicial per¨° finalment seria benvinguda; ¡°n'estarien encantats¡±, afegeix. Almansa, per¨°, hi veu inconvenients per a la part catalana: el Boss¨°st ha jugat a Fran?a des que es va fundar; t¨¦ una proximitat geogr¨¤fica i social ¨C¡°compartim fam¨ªlies, negocis¡±¨C de la qual altres clubs no es podrien beneficiar. Una de les principals difer¨¨ncies que troba pel que fa a la cultura futbol¨ªstica ¨¦s la diversitat de lleng¨¹es que es parlen al vestidor del Boss¨°st ¨Caran¨¨s, castell¨¤, catal¨¤¨C, mentre que als equips rivals nom¨¦s s¡¯hi parla franc¨¨s. ¡°Ells tenen gent negra i magribina, per¨° nosaltres tamb¨¦ tenim jugadors d¡¯origen magrib¨ª i llat¨ª. Per ser precisos, en ten¨ªem, de llatins, perqu¨¨ arran de la crisi han marxat els dos que ten¨ªem¡±. L¡¯altra difer¨¨ncia de pes ¨¦s de temperament: ¡°El p¨²blic franc¨¨s ¨¦s m¨¦s tranquil i nosaltres, ja ho veus, cridem m¨¦s, som m¨¦s passionals¡±.

¡°Ja hi tornem a ser. Sempre ¨¦s el mateix¡±, remuga l¡¯entrenador de l¡¯ELES, Herv¨¦ Gouaz¨¦. L¡¯¨¤rbitre ha concedit un gol fantasma a l¡¯equip local i els jugadors del Boss¨°st fa cinc minuts que no deixen que el joc es reinici?. Crits, insults en castell¨¤, franc¨¨s, empentes a l¡¯¨¤rbitre. Luisito, davanter del Boss¨°st, s¡¯ha enfrontat al jutge de l¨ªnia, li ha agafat el bander¨ª i l¡¯ha llen?at fora del camp. L¡¯home ha hagut de sortir del camp i anar a buscar la bandera, que ha quedat oculta entre uns esbarzers. Luisito no ha estat amonestat. Deu minuts despr¨¦s, el jugador de l¡¯ELES Chris marca en una bonica volea el gol de la vict¨°ria i el Boss¨°st ¨¦s eliminat a setzens de final de la Copa de Comminges, la seva Champions. El retorn, una hora de viatge en els seus vehicles particulars, ser¨¤ especialment feixuc.