Antropologia de la pobresa

El 1936, l'escriptor James Agee i el fot¨°graf Walker Evans van elaborar un reportatge sobre les dur¨ªssimes condicions de vida dels arrendataris dels camps de cot¨® d'Alabama: el resultat va ser Elogiem ara els homes famosos, experi¨¨ncia extrema i ins¨°lita que complementa i enriqueix l'obra de William Faulkner. El 1961, l'antrop¨°leg Oscar Lewis va publicar Els fills de S¨¢nchez, prodigi de sensibilitat liter¨¤ria on el protagonisme recau en les veus desolades dels membres d'una fam¨ªlia de camperols mexicans que emigren a la ciutat a la recerca de feina per acabar malvivint en els guetos de l'extraradi de la metr¨°poli. I el 2002, Francesc Ser¨¦s (Said¨ª, 1972) comen?a el treball de camp del que acabar¨¤ sent La pell de la frontera, llibre de reportatges, d'entrevistes i de cr¨°niques sobre l'impacte que origina a la seva terra natal ¡ªel Baix Cinca i el Segri¨¤¡ª l'arribada imparable d'onades d'immigrants.

Tant Agge com Lewis i Ser¨¦s no volen oblidar qu¨¨ vol dir ser pobre, i tots tres aprenen a escoltar els menys afavorits, sense sucumbir al vincle emocional ni caure en la temptaci¨® de la impud¨ªcia ni la complaen?a, i de tots tres experiments es pot dir el que creia Lionel Trilling del llibre d'Agee, que era l'esfor? moral m¨¦s realista de la seva generaci¨®. Al cap i a la fi, el que reivindiquen ¨¦s el sentit de la dignitat, l'obligaci¨® de fer saber al lector que, almenys durant una fracci¨® d'eternitat, en un espai temporal i geogr¨¤fic concret, les coses van ser d'aquesta manera i que era veritat que funcionaven aix¨ª.

Alguna vegada Ser¨¦s ha explicat que el seu prop¨°sit literari era explicar el pa¨ªs: a De fems i de marbres va voler narrar la relaci¨® existent entre el m¨®n urb¨¤ i el m¨®n rural, i a La for?a de la gravetat i Mat¨¨ria primera sondejava l'¨¤nima de la classe mitjana que havia perdut el contacte amb els problemes de la pobresa i amb les realitats d'un m¨®n que s'anava desgastant sense que ning¨² s'hi fix¨¦s. Ara, a La pell de la frontera, l'eix se centra en la immigraci¨® procedent de l'?frica i els pa?sos de l'est d'Europa i en la seva feina prec¨¤ria i escadussera a la ramaderia i l'agricultura, en els seus efectes en l'entorn rural, en els mecanismes de defensa sense els quals dif¨ªcilment podrien viure en el seu h¨¤bitat d'indig¨¨ncia, en les privacions econ¨°miques, en la desorganitzaci¨® moral, en l'abs¨¨ncia d'alguna cosa ocasionada per la soledat, la incomunicaci¨® i el desarrelament que experimenten els protagonistes, que pul¡¤lulen com espectres enmig la boira al llarg de les p¨¤gines d'aquest llibre, la gent que "despr¨¦s de travessar cinc pa?sos ha saltat a l'Atl¨¤ntic en una barca per arribar fins a les Can¨¤ries i que ha anat de ciutat en ciutat fins a arribar a Lleida per acabar dormint al ras i treballar a la fruita".

A La pell de la frontera, Ser¨¦s mira, pregunta i escolta, i enregistra fotogr¨¤ficament la mis¨¨ria ¡ªla fotografia ¨¦s una opini¨® lac¨°nicament contundent¡ª, per¨° tamb¨¦ busca qu¨¨ queda de la terra i dels costums dels seus avantpassats despr¨¦s que l'exotisme s'hagi accelerat "fins a podrir-se als interiors dels pallers en les muntanyes de bosses d'escombraries": de petit, Ser¨¦s havia fet servir una cadira de ferro i seient vermell on el pare de l'actual propietari d'un paller derru?t s'asseia a prendre la fresca, per¨° el Ser¨¦s adult la retroba enmig dels matolls, a la vora d'una granja en ru?nes on dormen uns b¨²lgars.

Per resumir-ho amb el t¨ªtol d'una de les parts del llibre, segurament una de les peces m¨¦s memorables escrites fins ara per Ser¨¦s ¡ªpel que diu, pel que calla, per com diu el que diu i com calla el que calla, perqu¨¨ en definitiva parli la distribuci¨® de la mat¨¨ria narrativa¡ª, La pell de la frontera ¨¦s una "petita hist¨°ria de les hist¨°ries sense hist¨°ria". Ser¨¦s busca explicar els qu¨¨, els on i els com de la desesperan?a dels rostres absents dels protagonistes del llibre, sabent que la literatura, en el fons, ¨¦s aix¨°, "una hist¨°ria que es pot explicar, que no saps ben b¨¦ per qu¨¨ funciona", i "que el m¨®n s'aturaria si deix¨¦ssim d'explicar hist¨°ries". El lector tamb¨¦ sap que, gr¨¤cies a llibres com La pell de la frontera, la duresa i la fredor de la casa buida de la vida es converteix en un m¨®n m¨¦s habitable, almenys durant la lectura.