La democratitzaci¨® de la cultura

L¡¯Hotel Col¨®n de Barcelona, situat el 1924 al xamfr¨¤ entre la pla?a de Catalunya i el passeig de Gr¨¤cia, va ser el lloc on va n¨¦ixer la r¨¤dio al nostre pa¨ªs ara fa 90 anys.

En els seus inicis, la r¨¤dio va significar la democratitzaci¨® de la cultura. Des de la perspectiva del seu consum, amb la invenci¨® de la impremta a mitjan segle XV, Gutenberg va avan?ar- se a la fotocopiadora, dit ras i curt; per¨° en una societat que no sabia llegir ni escriure com era la d¡¯aquell temps, la majoria de la ciutadania seguien sense tenir acc¨¦s al saber. L¡¯¨ªndex d¡¯alfabetitzaci¨® aquell 1924 era encara molt baix, i per aquest motiu l¡¯aparici¨® de la r¨¤dio va suposar que, des d¡¯aquell moment, i nom¨¦s a trav¨¦s de l¡¯o?da, tothom pogu¨¦s accedir a continguts fins aleshores inimaginables.

A la societat actual la r¨¤dio segueix essent el mitj¨¤ de comunicaci¨® m¨¦s r¨¤pid, instantani i immediat; l¡¯¨²nic capa? de simultaniejar la seva escolta amb qualsevol altra activitat quotidiana, dels pocs que permet la mobilitat de qui el consumeix. I d¡¯un temps cap aqu¨ª, ha aconseguit tamb¨¦ que la fugacitat del seu missatge ja no sigui un obstacle insalvable gr¨¤cies al podcast, que fa que l¡¯o?dor pugui escoltar el seu contingut preferit quan li ve de gust.

El 1979, els integrants del grup brit¨¤nic de rock The Buggles van convertir el seu tema Video killed the radio star en un ¨¨xit mundial, per¨° van equivocar les seves prediccions, perqu¨¨ el v¨ªdeo no va matar l¡¯estrella de la r¨¤dio sin¨® que aquell va morir solet. Tampoc la van encertar els qui anys abans havien anunciat que la r¨¤dio sucumbiria a l¡¯aparici¨® de la televisi¨®. Ara hi ha qui sustenta que, davant Internet i les xarxes socials, la r¨¤dio torna a estar en perill, per¨° crec que, de tots els mitjans convencionals, la r¨¤dio ¨¦s el que t¨¦ un futur m¨¦s clar.

Un smartphone ¨¦s suficient per accedir als seus continguts, i la penetraci¨® al mercat d¡¯aquests tel¨¨fons m¨°bils ¨¦s constant. ?s cert que les xarxes socials es mouen molt b¨¦ amb la majoria dels atributs de la r¨¤dio que abans he esmentat, per¨° no ¨¦s menys cert que consumir gran quantitat de dades, a les quals podem tenir acc¨¦s a trav¨¦s dels nous canals que aporten els canvis tecnol¨°gics, no suposa necess¨¤riament gaudir de m¨¦s informaci¨®. El professor del Centre Sloan d¡¯Administraci¨® d¡¯Empreses del MIT, Roberto Rigobon, abonava tamb¨¦ aquesta tesi en una entrevista publicada en aquest diari a l¡¯octubre passat, i afegia: ¡°Les dades s¨®n com els criminals: pots fer-les confessar, per¨° no sempre et donaran la informaci¨® que tu vols¡±. I aqu¨ª ¨¦s on adquireix import¨¤ncia el paper de mitjancer dels professionals de la r¨¤dio.

El que garantir¨¤ el futur d¡¯aquest mitj¨¤, a part de les seves especificitats, que continuen vigents, ser¨¤ seguir mantenint la credibilitat de qu¨¨ gaudeix segons diuen tots els estudis qualitatius. Un dia vaig sentir dir al mestre I?aki Gabilondo que ja seria hora que deix¨¦ssim de classificar la r¨¤dio en funci¨® de si ¨¦s privada, p¨²blica, comercial, municipal, de partit o independent... ¡°Caldria comen?ar a definir la r¨¤dio no pel seu adjectiu, sin¨® pel substantiu. Una r¨¤dio ¨¦s una r¨¤dio¡±, va dir. L¡¯adjectiu no hauria de ser transcendent. Quan fem aix¨° ¨¦s quan comencem a treballar tots plegats per garantir-ne la credibilitat i, per tant, el seu futur. Aquesta ¨¦s la q¨¹esti¨®. De la capacitat d¡¯adaptar-se als h¨¤bits d¡¯una societat tan canviant com ¨¦s la nostra ja n¡¯ha donat mostres la r¨¤dio en el decurs de la seva hist¨°ria, i tots aquells que l¡¯han innovat constantment i que ens han precedit segueixen sent un mirall per als que ara tenim la responsabilitat de seguir apostant per una r¨¤dio de qualitat, moderna, cre?ble i que segueixi formant part de la vida dels o?dors.

Els bojos enginyers que ara fa 90 anys van posar en marxa aquell mitj¨¤ innovador i revolucionari no entendrien els actuals aparells, per¨° estarien orgullosos de les noves instal¡¤lacions de R¨¤dio Barcelona, punta de llan?a tecnol¨°gica, ara al carrer Casp, a cent metres de l¡¯antic Hotel Col¨®n. Si aquells barcelonins de principis del XX viatgessin en el temps podrien certificar la permanent evoluci¨® de les comunicacions anant a l¡¯edifici dels vells estudis a la pla?a de Catalunya, on trobarien una empresa amb aparells estrany¨ªssims xerografiats amb una poma mossegada, amb els quals, curiosament, tamb¨¦ es pot escoltar la r¨¤dio.

Josep Maria Girona ¨¦s director de R¨¤dio Barcelona.