L¡¯odissea de la fam¨ªlia Grossi

¡°Ning¨² no en sap res, d¡¯aquesta hist¨°ria. S¡¯ha d¡¯investigar i ¨¦s un episodi tremendament interessant¡±. Qui parla ¨¦s Ida Mauro, historiadora italiana resident a Barcelona i membre actiu de l¡¯Associaci¨® AltraIt¨¤lia, que aplega italians progressistes i antifeixistes residents a la capital catalana. Igual que fa tres anys van denunciar l¡¯Estat itali¨¤ pels bombardejos de l¡¯aviaci¨® feixista sobre Barcelona durant la Guerra Civil, ara, dins de la Setmana d¡¯AltraMem¨°ria, que han organitzat amb la col¡¤laboraci¨® del Memorial Democr¨¤tic i la Pompeu Fabra, han portat a les Cotxeres Borrell l¡¯obra de teatre Radio Libert¨¤. ?s la hist¨°ria de la fam¨ªlia Grossi, napolitans fugitius del feixisme que van arribar a Barcelona el 1936 i van muntar una emissora que es va convertir, entre finals del 1936 i el maig del 1937, en ¡°la veu de l¡¯Espanya ensangonada¡± per a tots aquells antifeixistes que sobrevivien a la It¨¤lia plet¨°rica de Mussolini o a l¡¯exili.

La representaci¨® ¨¦s gaireb¨¦ un mon¨°leg basat en l¡¯assaig de l¡¯historiador napolit¨¤ Giuseppe Aragno Il ¡°no¡± firmato ¡°emme¡±. Renato Grossi. ¡°Vaig trobar el fil gaireb¨¦ de casualitat fa sis anys¡±, diu l'historiador. ¡°El culpable d¡¯aquesta obra de teatre ¨¦s el titellaire i actor Alfredo Girladi, que es va enamorar de la hist¨°ria i ara l¡¯ha adaptat i la interpreta sota la direcci¨® de Luana Martucci. Giraldi, en un exercici interpretatiu notable, ens narra l¡¯epopeia familiar a partir dels interrogatoris el 1941 a Renato, el fill gran del matrimoni Grossi, a qui la burocr¨¤cia feixista va ¡°sepultar en vida¡± en hospitals psiqui¨¤trics. ?s pura narraci¨® i recitaci¨®, plena d¡¯emoci¨®, indignaci¨® i desenc¨ªs.

?s la hist¨°ria de la fam¨ªlia Grossi, napolitans fugitius del feixisme que van arribar a Barcelona el 1936

El desenc¨ªs d¡¯un advocat que va creure en el socialisme pur i el 1926 va haver de fugir del N¨¤pols dels camises negres dels fasci i va decidir donar la seva vida a combatre un mal que, n¡¯estava conven?ut, s¡¯estenia en una guerra global. A l¡¯Argentina va esdevenir un element clau entre els italians exiliats fins que les not¨ªcies d¡¯Espanya 10 anys m¨¦s tard el van fer creuar de nou l¡¯oce¨¤, esborrant rastres tot el que va poder, fins que es va instal¡¤la al carrer C¨°rsega, 250 de Barcelona.

Amb 49 anys, l¡¯advocat Carmine Cesare Grossi va arribar al novembre del 1936 a una ciutat que era el bressol de la revoluci¨®: ¡°Pla?a de Catalunya ¨¦s com un gran port on troben allotjament els estrangers vinguts per intervenir en la lluita d¡¯alliberament d¡¯Espanya de la invasi¨® dels reaccionaris (...), de marroquins i de feixistes italians¡±. Va rebre la complicitat impagable de la seva dona, Maria Olandese, una cantant d¡¯¨°pera fascinant, ¡°la m¨¦s forta, la m¨¦s decidida i segura de si mateixa¡±; dels seus fills Renato i Aurelio, que van lluitar al front amb l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤, i de la filla Ada, que va esdevenir la veu de Radio Libert¨¤.

¡°Aqu¨ª Mussolini va sentir a parlar de la desfeta dels seus soldats a Guadalajara¡±, recita Giraldi a l¡¯escenari

La guerra es va menjar la revoluci¨®

¡°Ada i el pare expliquen als italians ignorants la fero? veritat de la guerra¡±. Cesare Carmine escriu i la filla verbalitza els missatges que desencadenaran la ira del duce¡±. ¡°Ens sentim identificats amb aquesta fam¨ªlia que critica, jutja i condemna¡±, diu Ida Mauro, subratllant que els Grossi van relatar la guerra des de la rereguarda de Barcelona i amb fil directe amb el front. ¡°Aqu¨ª Mussolini va sentir parlar de la desfeta dels seus soldats a Guadalajara!¡±, recita Giraldi, a l¡¯escenari. ¡°I va escoltar tants i tants missatges verinos¨ªssims per al seu r¨¨gim que molts a It¨¤lia van ser condemnats per sintonitzar una emissora prohibida¡±.

Per¨° Grossi, a m¨¦s de ser ¡°un advocat antifeixista i bo¡±, era un rom¨¤ntic. Un idealista. I a Barcelona va descobrir com ¡°la guerra es va menjar la revoluci¨®¡±. La fam¨ªlia, perseguida pels feixistes, va acabar caient v¨ªctima de l¡¯espionatge estalinista a Barcelona. Radio Libert¨¤ va acabar a mans bolxevics el mar? del 1937 i l¡¯esperit internacionalista i socialista de Grossi es va anar esvaint. ¡°Es va trobar al centre d¡¯una batalla mortal entre companys d¡¯armes, entre la visi¨® llibert¨¤ria d¡¯un conflicte que vol ser revoluci¨® social i la visi¨® ¡®centralitzada¡¯ i gradualista dels estalinistes, que temen les conseq¨¹¨¨ncies de la col¡¤lectivitzaci¨® i invoquen un ordre i una disciplina militars¡±.

¡°Tots cinc¡± van acabar coneixent l¡¯exili, de nou, en unes condicions ferotges i desenganyats del somni socialista en una fugida a peu travessant la frontera i sobrevivint, separats, en camps de concentraci¨® francesos. ¡°Van con¨¨ixer la delusi¨® de les grans democr¨¤cies que han temut m¨¦s el triomf de la revoluci¨® que el feixisme¡±.

Grossi, a m¨¦s de ser ¡°un advocat antifeixista i bo¡±, era un rom¨¤ntic. Un idealista. I a Barcelona va descobrir com ¡°la guerra es va menjar la revoluci¨®¡±

L¡¯episodi requereix un estudi intens. ¡°Hi ha molt poca informaci¨®¡±, insisteix Aragno, que ha remenat entre arxius, cartes, mem¨°ries... a Argentina, N¨¤pols, B¨¨lgica, Fran?a, Barcelona. Ara hi ha un fil que es pot comen?ar a estirar per acabar de donar forma a uns fets representatius de tota una ¨¨poca en la qual Barcelona va esdevenir capital de la revoluci¨®.

Per¨° en el drama dels Grossi (els fills Aurelio i Ada, nonagenaris, viuen a N¨¤pols), una hist¨°ria dur¨ªssima, cruel, amarga, hi trobem ara, 70 anys m¨¦s tard, emoci¨®. Un cop acabada la representaci¨®, dissabte passat, saluda des de l¡¯escenari, amb els ulls brillants, Silvia Guzm¨¢n Grossi, filla d¡¯Ada Grossi, la veu de l¡¯Espanya ensangonada. ?s el fruit de la uni¨® entre Ada i un anarquista madrileny al camp d¡¯Argelers... ¡°S¨®c madrilenya¡±, diu, orgullosa i en catal¨¤, ¡°per¨° no marianista¡±. Potser el seu avi no li hauria perdonat mai ser-ho.