Boscos que maten

Edwin Chota va morir a la selva que lluitava per protegir. Aquest activista ambiental peru¨¤ havia sol¡¤licitat ajuda al seu Govern despr¨¦s de rebre amenaces de mort per part dels taladors il¡¤legals que pul¡¤lulen per la zona ve?na al seu poblet, situat a la profunditat de la selva amaz¨°nica. Malgrat la seva sol¡¤licitud, al setembre, ell i tres prominents membres m¨¦s de la comunitat ash¨¢ninka del Per¨² van ser emboscats i disparats a mort en un sender de la jungla quan es dirigien a una trobada amb activistes del Brasil, el seu pa¨ªs ve¨ª. La v¨ªdua de Chota va viatjar durant sis dies per via fluvial per arribar a la capital regional i informar dels assassinats.

La mort de Chota ¨¦s un recordatori del preu que els activistes locals en algunes de les zones m¨¦s remotes del m¨®n estan pagant per defensar les seves comunitats de l'explotaci¨® i la industrialitzaci¨®. La demanda mundial de recursos naturals va en augment, i les comunitats ind¨ªgenes no tenen protecci¨® davant dels que voldrien destruir els seus territoris, selves i rius. De fet, se'ls est¨¤ assassinant impunement a un ritme alarmant, de vegades amb la complicitat de les mateixes autoritats governamentals.

El Per¨² n'¨¦s un dels exemples principals. Segons revela un informe que ha fet p¨²blic recentment el grup activista Global Witness, el Per¨² ocupa el quart lloc del m¨®n pel que fa a assassinats d'activistes ambientals (despr¨¦s del Brasil, Hondures i les Filipines), amb 58 assassinats entre el 2002 i el 2013. M¨¦s de la meitat del pa¨ªs est¨¤ cobert per selves, per¨° se'ls est¨¤ destruint de manera cada vegada m¨¦s r¨¤pida per satisfer la vora? fam internacional de fusta i productes afins.

Malgrat que el Banc Mundial estima que el 80% del comer? de la fusta al Per¨² ¨¦s il¡¤legal, les seves autoritats han aprovat lleis que faciliten la inversi¨® i l'emprenedoria en projectes agr¨ªcoles, miners i d'explotaci¨® de fusta. S'ha fet cas om¨ªs de les crides al Govern per recon¨¨ixer la propietat de les terres que reclamen els pobles originaris.

Desgraciadament, aquest fenomen no es limita exclusivament al Per¨². Segons Global Witness, entre el 2002 i el 2013, m¨¦s de 900 persones en 35 pa?sos van morir defensant l'ambient o lluitant pel dret al seu territori. El nombre de v¨ªctimes ha augmentat notablement durant els ¨²ltims anys. A tot el m¨®n, els activistes s¨®n assassinats a un ritme de dos a la setmana. I, com que no se sol informar sobre aquestes morts, el seu nombre real podria ser encara m¨¦s alt. Nom¨¦s en deu casos s'ha portat a la just¨ªcia els autors dels fets.

Les morts d'activistes ambientals com Chota no s¨®n el resultat de fosques disputes en llocs remots i salvatges, sin¨® que s¨®n conseq¨¹¨¨ncia directa tant de la incessant demanda de productes com fusta, oli de palma, cautx¨², gas natural i carn de bou per part del m¨®n desenvolupat, aix¨ª com de l'escassa regulaci¨® dels mercats que supleixen aquests productes. La fusta d'un sol cedre tropical pot costar fins a 9.000 d¨°lars als Estats Units, i un arbre de caoba pot arribar als 11.000. Aquests s¨®n preus pels quals alguns matarien en zones rurals i pobres.

El Per¨² s'ha comprom¨¨s a protegir els seus boscos, que cobreixen al voltant del 60% del pa¨ªs i es troben entre els m¨¦s grans i m¨¦s ben mantinguts del m¨®n. Les activitats relacionades amb l'¨²s de la terra i l'explotaci¨® dels boscos produeixen prop de la meitat de les emissions de gas hivernacle del pa¨ªs, i algunes setmanes despr¨¦s de l'assassinat de Chota, el Govern peru¨¤ va celebrar un acord amb Noruega segons el qual el pa¨ªs europeu es compromet a pagar fins a 300 milions de d¨°lars durant els propers sis anys si el Per¨² frena la desforestaci¨®.

No obstant aix¨°, les lleis tribut¨¤ries, la poca feina policial, la corrupci¨® end¨¨mica i la debilitat dels drets a la propietat de la terra que pateixen els 300.000 ind¨ªgenes del Per¨², amenacen d'eclipsar les bones intencions. Una de les formes m¨¦s efectives de frenar la desforestaci¨® ¨¦s assegurar el dret dels nadius als seus territoris, per¨° el Govern peru¨¤ no ha donat curs a reclamacions que afecten 20 milions d'hect¨¤rees. Les comunitats ind¨ªgenes necessiten m¨¦s suport i protecci¨® per continuar mantenint intactes els boscos.

El mes que ve, es dur¨¤ a terme al Per¨² un important congr¨¦s sobre el canvi clim¨¤tic patrocinat per les Nacions Unides, en el qual s'espera que els esfor?os per protegir els boscos del m¨®n siguin el tema de m¨¦s relleu ¨Ctot i que s'estigui assassinant els que f¨ªsicament s'interposen en el cam¨ª a la desforestaci¨®¨C. El Govern hauria de recon¨¨ixer la creixent vulnerabilitat dels defensors del medi ambient i garantir els seus drets sobre el territori que estan protegint.

Aix¨° significa aprofundir en la lluita contra la tala il¡¤legal i la corrupci¨® generalitzada, millorar la governan?a dels boscos (com ho estipula el Tractat de Lliure Comer? Per¨²-Estats Units) i derogar les lleis que recentment han afeblit la protecci¨® ambiental. L'alternativa ¨¦s clara: m¨¦s morts a les fronteres ambientals del Per¨².

Alex Soros ¨¦s el fundador de l'Alexander Foros Foundation, la que reconeix els defensors de l'ambient amb un premi anual. El 2014, aquest premi va ser atorgat p¨°stumament a Edwin Chota i als altres tres activistes de l'¨¨tnia ash¨¢ninka que van ser assassinats.

Copyright: Project Syndicate, 2014

Traducci¨® de l'angl¨¨s d'Ana Mar¨ªa Velasco.