P¨¨ssim final

El pols entre els fiscals de Catalunya i la c¨²pula del ministeri p¨²blic se salda, de moment, amb una vict¨°ria del cap de tots ells, Eduardo Torres-Dulce, que aconsegueix imposar la seva autoritat sense oferir la sensaci¨® d'haver-se rendit a les pressions del Govern espanyol, donat el seu control sobre els temps. El que ¨¦s indiscutible ¨¦s que s'ha produ?t una crisi amb molt pocs precedents en el si del ministeri p¨²blic i que les institucions, que no estan sobrades de prestigi com per permetre's m¨¦s sacsejades, han sofert aquests dies un impacte molt negatiu.

Ja vam advertir en el seu moment contra la inconveni¨¨ncia de tornar a utilitzar el Tribunal Constitucional per frenar un succedani de refer¨¨ndum que b¨¦ podria haver estat tractat m¨¦s pol¨ªticament en el marc de l'exercici de la llibertat d'expressi¨®, com va arribar a suggerir el mateix Govern. L'error ha desembocat ara en aquesta querella que condueix la crisi catalana a un carrer¨® encara m¨¦s estret.

Els fets tamb¨¦ evidencien la dist¨¤ncia amb la qual es veuen les coses a Catalunya i la resta d'Espanya, fins i tot en una q¨¹esti¨® aparentment t¨¨cnica, com ¨¦s apreciar si hi ha indicis de delicte en l'actuaci¨® de les autoritats catalanes. On alguns fiscals de Catalunya observen dificultats per acusar el president de la Generalitat ¡ªaix¨ª com la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educaci¨®, Irene Rigau¡ª, altres fiscals, en nombre molt m¨¦s gran, troben raons per avalar la querella. ?s gaireb¨¦ impossible dissociar aquestes difer¨¨ncies de les pressions o els en¨¨rgics suggeriments de les respectives autoritats pol¨ªtiques.

Portar el xoc al terreny jur¨ªdic no anul¡¤la tota possibilitat de di¨¤leg pol¨ªtic, per¨° la redueix al m¨ªnim. Li ve b¨¦ a Artur Mas per presentar-se com el perjudicat i construir el pedestal pol¨ªtic sobre el qual erigir-se en campi¨® del sobiranisme. Tan clar ¨¦s aix¨° que ERC no va trigar ni un minut a descriure la querella com una agressi¨® a ¡°un poble sencer¡±, de manera que va provar de restar protagonisme personal al president Mas.

Al seu torn, el Partit Popular es veu temptat a treure profit d'aquesta situaci¨® unint la defensa de la Constituci¨® a la sobirania del conjunt dels espanyols, per for?ar aix¨ª el tancament de files entorn del tema de la unitat i la integritat nacional.

Aquesta estrat¨¨gia polaritzadora comporta danys col¡¤laterals per al PSOE, que planteja una reforma constitucional destinada no nom¨¦s a resoldre el problema catal¨¤, per¨° influ?da per la necessitat de canalitzar les reivindicacions d'aquells catalans que, sense ser independentistes, tampoc accepten l'statu quo. La indocilitat del PP a abordar-la augmenta el perill del radicalisme preelectoral, atiat per una querella que pot actuar com a catalitzador de malestars.

Preveure el recorregut judicial de la iniciativa resulta dif¨ªcil. El que ¨¦s significatiu ¨¦s que prospera la idea de convertir-la en la resposta al 9-N, que el president del Govern espanyol havia assegurat que no se celebraria. S'ignoren les raons en les quals Rajoy basava aquesta convicci¨®, per¨° el cas ¨¦s que va haver-hi votacions, tot i que no van ser legals. El president de la Generalitat va assumir altivament la responsabilitat d'haver-ho organitzat i, per dir-ho d'alguna manera, l'¨¨xit d'haver enganyat l'Estat. I el Govern espanyol ha preferit la malaptesa d'empaperar-lo abans que passar per la humiliaci¨® d'una consulta celebrada sense les m¨ªnimes garanties legals, per¨° amb suficient repercussi¨® com per mesurar l'exist¨¨ncia d'una forta minoria independentista i de l'aprofitament pol¨ªtic de tot el que sona a utilitzaci¨® dels instruments de l'Estat.

En definitiva, un desastre. El que fa un any es limitava a l'enfrontament entre la Generalitat de Catalunya i el Govern estatal ja implica el Tribunal Constitucional i el ministeri p¨²blic. El di¨¤leg pol¨ªtic continua sent igual de necessari, per¨° els obstacles han crescut.