El pa¨ªs de Mai M¨¦s

Senyor fiscal general, ara estic per vost¨¨, amb la v¨¨nia. Deixi'm comen?ar aquest article enviant una forta abra?ada a tots els amics que exclamaven amb desdeny i rotunditat que el 9-N no passaria res. Una vegada perdonades les apostes, millor ser gener¨®s. Una abra?ada? No, moltes, dos milions tres-centes mil i pujant.

Senyor fiscal¡­ Sab¨ªem que no ens fallaria i que presentaria la querella, tan segura tingu¨¦ssim la Grossa. No s¨¦ com funciona aix¨° a partir d'ara, si ens hem d'apuntar al jutjat o si ens arribar¨¤ el certificat a casa, ho comento perqu¨¨ Correus de vegades es nega a lliurar segons quines cartes. Si ens inscrivim per Internet, aclareixi'm si els ordinadors funcionaran o si ens hackejaran?una altra vegada l'ADSL i els m¨°bils.

B¨¦, ja ho veu, finalment vam votar. No li negar¨¦ que tenia els advertiments dels meus amics molt presents. La confian?a en els pol¨ªtics de per aqu¨ª ¨¦s la que ¨¦s per¨°, de moment, no fallen. A m¨¦s, haig de dir-li que les amenaces dels dies anteriors i els atacs inform¨¤tics s¨®n s¨ªmptomes d'una debilitat que encara et fan venir m¨¦s ganes de votar. Ja s¨¦ que aquest no ¨¦s la seva feina, per¨° l'hi dic per si li ve de gust investigar-ho.

El dia que no va passar res i va passar tot: dos milions tres-centes mil persones van votar i una majoria va demostrar per escrit que no vol tenir res a veure amb aquest Estat del qual vost¨¨ ¨¦s fiscal en cap

M'han explicat que van venir a importunar-lo al cinema per aix¨° de la querella i que els va donar allargues. Malament, molt malament, amb el que li agrada a vost¨¨ el set¨¨ art. Me l'imagino a l'estil Nino Manfredi, el Jos¨¦ Luis d'El verdugo, quan el van a buscar a les coves del Drac i es penedeix d'haver elegit el c¨¤rrec. L'entenc, per¨°, entre vost¨¨ i jo, que li tinc familiaritat despr¨¦s de tanta tert¨²lia i pel¡¤l¨ªcula, senyor Torres-Dulce: miri que acceptar ser fiscal general amb aquesta gent... qu¨¨ hi farem, el mal ja est¨¤ fet, per¨° jo l'ajudo.

Li comento, pel que necessiti, que vam celebrar les reunions preparat¨°ries al 9-N, que vaig assistir a quatre d'aquestes reunions, que vaig guardar material a casa i que no ens va desanimar ni la filtraci¨® potinera que comparava Joan Rigol amb una mena de Fouch¨¦. M¨¦s: pel col¡¤legi on estava al c¨¤rrec de tres taules van passar uns cinc mil votants. A les vuit es van tancar les portes i la resta va ser per veure-ho, li hagu¨¦s agradat. Mentre uns comptaven vots ¡ªel delicte ho va ser fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies, el recompte va ser impecable¡ª uns altres recollien taules i cadires, escombraven o fregaven el terra. Com canviaven els escenaris a?El golpe, se'n recorda? Quin gran paper el de Robert Shaw. A mesura que es comunicaven les dades la gent se n'anava a casa i l'edifici es refredava. En dues hores, ni rastre de cues, cartells, ordinadors, urnes o paperetes i el terra moll. Estic segur que hagu¨¦s gaudit amb l'espectacle, ho dic sense ironia. Imagini's, un gui¨® signat per mig pa¨ªs.

El dia que no va passar res i va passar tot: dos milions tres-centes mil persones van votar i una enorme majoria va demostrar per escrit que no vol tenir res a veure amb aquest Estat del qual vost¨¨ ¨¦s fiscal en cap. Hi va haver qui va qualificar d'in¨²til la votaci¨®, per¨° encara continua havent-hi cues a les delegacions de la Generalitat. A la vista dels fets, estic segur que avui arribar¨ªem als dos milions i mig.

Aix¨ª que, no ho s¨¦, dos milions de citacions, com no les gestioni el fiscal Horrach, que no veuria cap delicte en tota la trilogia d'El Padrino, ¨¦s molta citaci¨®. I aqu¨ª caldr¨¤ afegir-hi els col¡¤laboradors necessaris. Fixi's en Miquel Iceta, que va estar dues setmanes bramant que el 9-N era una xocolatada fins que es va passar de frenada i, ai, ens va comparar amb els nazis. Vet aqu¨ª la campanya de recollida de signatures contra l'Estatut que va promoure el president Rajoy. O els m¨¦s de mil milions d'indemnitzaci¨® del projecte Castor, signats per un ministre del PSOE, per un altre del PP i pagats per Fuenteovejuna. Hauria de valorar el menyspreu constant pel catal¨¤ o els insults de tants dirigents espanyols, de Leguina a Monago passant per Aguirre i Tenerife. Per cert, el seu amic Jim¨¦nez Losantos ¨¦s un incitador a l'odi, per¨° de llibre. Com haur¨ªem reunit tots aquests votants sense els editorialistes de Madrid? No s¨¦ si en trobarem dos milions m¨¦s, per aqu¨ª deu anar la cosa.

Miri, senyor Torres-Dulce, pot ser que com diu un responsable col¡¤lega seu, el dels tancs, siguem una col¨°nia i vost¨¨s la metr¨°poli i que per aix¨°, com diu un altre responsable, el de les escoles i els museus, calgui espanyolitzar els nens catalans. Fins i tot pot ser que vost¨¨ vulgui mantenir l'statu quo a cop de querella, per¨° passa que fins i tot els fiscals contaminats de per aqu¨ª li han muntat una consulta i li han dit que res de res. S'ha sortit amb la seva, per¨° a aix¨° se li diu injust¨ªcia. De la mateixa manera que a un delicte de dos milions de persones se li diu revoluci¨®.

De deb¨° creu que denunciant el president Mas, Ortega i Rigau aturaran el proc¨¦s? Molts tornar¨ªem a delinquir diumenge que ve amb caixes de sabates i quartilles.

Ja ho sap, tot seu. No li passo el meu tel¨¨fon, despr¨¦s de tant bloquejar-me'l els seus col¡¤legues se'l deuen saber de mem¨°ria. Fins a les deu de la nit. Una abra?ada.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.