Badalona: carretera i b¨¤squet

Fa molts anys vaig escriure que el carrer de la Costa tenia vocaci¨® de torrent. Encara la conserva: una cal?ada de pedra acanalada amb un pend¨ªs molt fort, una aut¨¨ntica riera de pocs metres de llarg. Per¨° aleshores escrivia que el carrer¨® tenia mala fama i que estava ple de pintades. Avui diria que ¨¦s un caminet rural, impol¡¤lut, on el temps s¡¯ha aturat, amb les parets blanques. Hi ha el local d¡¯?mnium Cultural. Pugem la ¡°costa¡± buscant l¡¯esgl¨¦sia, perqu¨¨ aquest ¨¦s el nucli fundacional de Badalona, assenyalat amb punts de la ruta tur¨ªstica, com ara la pla?a de la Constituci¨®, amb una font policroma sota l¡¯ombra dels pl¨¤tans. El silenci ¨¦s total. No es mou ni una fulla. No hi passa ni un gat.

L¡¯entorn de l¡¯esgl¨¦sia de Santa Maria explica algunes coses. L¡¯esgl¨¦sia ¨¦s barroca, perqu¨¨ l¡¯anterior va ser devastada durant la guerra, i al costat hi ha un col¡¤legi molt important de traces noucentistes, esgrafiades. L¡¯encaix entre el que ¨¦s nou i el que ¨¦s vell ¨¦s deficient, com si les peces del puzle no acabessin d¡¯ajustar-se. Aqu¨ª falta una pla?a com cal. ?s cert que tot aix¨° ha estat excavat buscant el passat rom¨¤ de la ciutat, Baetulo, un passat s¨°lid, i aix¨° destarota una mica l¡¯urbanisme en la superf¨ªcie. Per¨° jo crec que hi ha una cosa m¨¦s: que aquesta burgesia incipient, que va omplir la perif¨¨ria d¡¯ind¨²stries diverses i pr¨°speres, en algun moment va decidir baixar cap al mar, perqu¨¨ el centre ¨CDalt de la Vila¨C se li feia estret, o humit, o passat de moda. De fet, Badalona t¨¦ cases importants, t¨¦ el seu arquitecte modernista, per¨° tot ¨¦s una mica espars, que vol dir que la classe dirigent era escassa, personalitats molt individualitzades; alguns devien fugir cap a la capital, els altres devien colonitzar l¡¯espl¨¨ndid passeig de mar. Un passeig de mar repuntat pel tren que va portar la prosperitat el 1848.

Seguir l'antiga carretera

Si volem entendre la creixen?a de Badalona ¨¦s molt pertinent girar cua i, baixant pel carrer del Temple, aturar-nos a l¡¯antic cam¨ª ral, el carrer Layret: el seguirem fins al l¨ªmit de Sant Adri¨¤ del Bes¨°s, com si camin¨¦ssim per la cintura de Badalona cap als confins, travessant les successives perif¨¨ries que es van anar assentant en cercles conc¨¨ntrics al voltant del turonet inicial. Veurem com es desf¨¤ la ciutat, com es fa nova amb uns altres par¨¤metres. Sortirem de la ciutat burgesa cap als barris, on la poblaci¨® s¡¯ha girat cap al Partit Popular: Xavier Garc¨ªa Albiol va treure prop de 30.000 vots i l¡¯alcaldia. Vol dir que hi havia descontentament, enuig, decepci¨®. La primera frontera ¨¦s l¡¯avinguda Mart¨ª i Pujol, que tanca el sector viv¨ªssim, comercial, modern, de Baix a Mar i d¨®na pas al primer eixample, centrat en la nova estaci¨® de metro de Pompeu Fabra. El ling¨¹ista va viure a Badalona, per¨° aix¨° ¨¦s hist¨°ria.

Aqu¨ª comen?a una quadr¨ªcula convencional, tocada per la benedicci¨® d¡¯un gran parc mediterrani acabat de plantar. ¡°Lo han dejao bonito¡±, opina un jubilat, que per l¡¯edat encarna una primera migraci¨®, una primera arribada massiva, fa tants anys, aix¨° ¨¦s casa seva, que no li toqui ning¨². ¡°Que venga cemento no pu¨¦ ser¡±, diu encara. Estem envoltats de pisos dels cinquanta, on ell va trobar acollida. La gent comen?a a voler zona verda en comptes d¡¯edificis un cop ja ha trobat casa pr¨°pia. L¡¯Ajuntament ha col¡¤locat un recinte firal nou de trinca enmig del parc, gaireb¨¦ subterrani, amb el sostre enjardinat per no trencar la continu?tat del paisatge. Aquest barri es diu Raval, el nom ho explica tot. Fa gr¨¤cia perqu¨¨ en una vorera descansa una Vespa de quan aqu¨ª s¡¯estava assecant el ciment que ara no vol el ve¨ª jubilat. L¡¯est¨¨tica, curiosament, ¨¦s de carretera: ¨¦s de poble o vila travessat per una carretera, tot arregladet, tot justet, per¨° amb la vitalitat que d¨®na ser una via de pas.

El temple del b¨¤squet

Pep Ventura, a continuaci¨®, ¨¦s clarament un centre aut¨°nom, la vida hi ¨¦s de sempre, hi ha cases baixes i historiades al costat de blocs alt¨ªssims. S¡¯hi ajunten dos o tres elements interessants. L¡¯un, indispensable, l¡¯antic pavell¨®, avui dedicat a l¡¯esport de la canalla, i orgull badalon¨ª. La Penya ¨¦s senyal d¡¯identitat, el b¨¤squet expressa l¡¯¨¤nima de la ciutat. El club va n¨¦ixer als anys vint, era un grup de nois que jugava a futbol a la platja, quina ironia, per¨° aviat els escolapis els van adre?ar al b¨¤squet, i fins avui. Just al costat, amagat darrere d¡¯una tanca, hi ha un solar buit on, amb perm¨ªs del propietari, un senyor s¡¯ha fet un hort urb¨¤. ¡°Tienen que venir cuando haiga tomates¡±, ens adverteix, tot assenyalant les cebes i els espinacs que creixen entre herbotes de mala mort. Hi havia una f¨¤brica de pintures. Ens diu el pag¨¨s improvisat que els pisos, aquesta pantalla brutal amb finestretes min¨²scules, eren massa cars per ell, quan se¡¯ls va mirar amb carinyo, cap als anys setanta.

A tocar hi ha una gasolinera de tota la vida, perqu¨¨ el carrer s¨ª que era la carretera d¡¯anar a Barcelona sense seguir la costa. ?s del 1934. Intento imaginar el paisatge de llavors, per¨° ¨¦s impossible, perqu¨¨ l¡¯urbanisme cruel del franquisme, que constru?a sense contemplacions, s¡¯ho ha menjat tot. Aqu¨ª hi ha hagut un espoli est¨¨tic, a penes corregit per la vocaci¨® de just¨ªcia de la democr¨¤cia, que hi ha afegit una pla?a, un monument a Badalona, tota aquesta gent que surt del metro amb el m¨°bil a la m¨¤, la modernitat. Gorg, a continuaci¨®, ¨¦s precisament aquest encaix entre all¨° vell i precari i all¨° nou de disseny dubt¨®s. El nou pavell¨® esportiu ¨¦s gris i escairat, i tot ¨¦s massa obert. I al fons, on passa sobre pilones l¡¯autopista, hi ha el flamant M¨¤gic Badalona, b¨¤squet, centre comercial i prosperitat mal entesa. Tamb¨¦ va ser una fugida endavant el port excavat ciutat endins, un canal d¡¯aigua flanquejat per pisos de luxe que, diuen, ara compren els russos de dos en dos. Aqu¨ª, des de la carretera interior, ja veiem les xemeneies de la central t¨¨rmica de Sant Adri¨¤, que d¡¯alguna manera ens expliquen dues maneres de cr¨¦ixer, dos segles diferents.

Els pol¨ªgons d'habitatge

Entrem al barri de Sant Roc. Hi pengen banderes espanyoles. Recordo vagament que en aquest barri va n¨¦ixer Jorge Javier V¨¢zquez, el presentador dels ¨¨xits televisius que trituren carn famosa. Hi ha una baralla est¨¨tica entre els blocs nous, funcionals i sense al¡¤licients, i els que van eliminant perqu¨¨ tenen aluminosi: estem parlant d¡¯un pol¨ªgon d¡¯habitatge estricte, ordenat per carrers interiors que s¨®n passadissos que no duen enlloc, que vol dir que nom¨¦s hi passen els qui hi viuen, i places desertes. Em comenten que el reallotjament ¨¦s una mala jugada per a la gent que els habita, jubilats la majoria, perqu¨¨ han de tornar a pagar pel pis nou, i no tothom pot fer-ho. Un dels blocs que queda dempeus, isolat, ¨¦s un poema a la construcci¨® destralera. La ciutat es va empobrint. Al final del barri hi ha la pla?a Roja, enjardinada, amb una escultura enigm¨¤tica. Passen nous immigrants, dones amb el cap tapat, i una pancarta denuncia que l¡¯alcalde Albiol ha eliminat el teixit associatiu.

Creuem per sota de l¡¯autopista, on s¡¯acomoda segons els dies un mercat, com arreu, i entrem al barri d¡¯Artigues, el m¨¦s perif¨¨ric, el m¨¦s conflictiu. Va n¨¦ixer de la iniciativa d¡¯un promotor xil¨¨, per¨° aviat les casetes amb jard¨ª van donar pas a blocs d¡¯habitatges, encara m¨¦s atape?ts que els de Sant Roc. Tot ¨¦s d¡¯una grisor aclaparadora. L¡¯espai entre blocs ¨¦s ombr¨ªvol, hi penja la roba de colors molt vius, gaireb¨¦ estridents. Cada passad¨ªs est¨¤ tancat per una reixa amb clau, alguns pisos llueixen parab¨°liques. Hi ha dues comunitats ben diferenciades, la gitana, que ¨¦s pr¨¨via, i la pakistanesa. S¨®n de la mena que no admet barreges, cadasc¨² fa la seva vida. L¡¯esgl¨¦sia del barri ¨¦s cristiana i ofereix tallers i activitats per a les dones i per als petits. Aquest barri t¨¦ l¡¯¨ªndex d¡¯absentisme escolar m¨¦s alt de Catalunya, per¨° no t¨¦ escola: els centres s¨®n m¨¦s amunt, a Llefi¨¤.

Intento imaginar on es pot fer vida comunit¨¤ria, quin ¨¦s l¡¯espai a compartir, i no n¡¯hi ha, perqu¨¨ els pol¨ªgons no ho preveuen: nom¨¦s estabulen la gent. Ja sabem que un sostre ¨¦s una benedicci¨®, per¨° hi ha maneres. El barri t¨¦ dos carrers paral¡¤lels a aquesta carretera que anem seguint, i tots dos s¨®n conflictius, o almenys l¡¯alcalde Albiol en algun moment ha ordenat batudes sobre els bars que s¡¯hi assenten. Tinc la sensaci¨® que a aquest barri li falta temps perqu¨¨ les coses trobin el seu lloc. Hi camina gent, hi passen nens amb motxilla escolar, hi passen personatges amb roba que remeten a cultures llunyanes, hi passen gitanos aut¨°ctons i desconfiats. Aquest ¨¦s l¡¯epicentre del conflicte amb els romanesos, que avui no s¡¯endevina enlloc, tot i que hem de tenir en compte que l¡¯estructura del barri no afavoreix la conviv¨¨ncia. Tothom est¨¤ a sobre de tothom, una mol¨¨stia es multiplica per mil, es f¨¤cil tirar gasolina sobre petites espurnes d¡¯intoler¨¤ncia.

Artigues ¨¦s la Badalona nova que truca a la porta de la Badalona de sempre, d¡¯aquell centre que sembla, aqu¨ª, un altre m¨®n. Una pintada parla d¡¯amor juvenil, una pancarta reclama en catal¨¤ que tornin els arbres que s¡¯han talat. Tot ¨¦s alhora trist i esperan?at. En l¡¯¨²ltim boc¨ª badalon¨ª de la carretera hi ha el metro, llampant, el viatge cap a qualsevol lloc.