Rajoy ¨¦s el tap

La por guarda la vinya, diu el refrany, i potser ¨¦s cert per a les coses de l'agricultura, per¨° no ¨¦s gens segur que aquest consell valgui ara mateix per a la Constituci¨® espanyola del 1978. El president Mariano Rajoy tem que la inestabilitat pol¨ªtica s'apropi? del futur d'Espanya si s'empr¨¨n la reforma de la Constituci¨® que algunes forces pol¨ªtiques reclamen des de fa anys i ha anunciat solemnement que ell i el seu partit la rebutgen. Per¨° s'equivoca.

La dreta espanyola va acceptar a contracor convertir en constituents les Corts sorgides de les eleccions del 1977, per¨° ara considera que el gran pacte constitucional confirmat el 6 de desembre del 1978 ¨¦s el millor instrument per defensar els seus interessos. Tots els ciutadans espanyols se n'han de congratular, ja que l'experi¨¨ncia del segle XX ensenya que quan la dreta no s'ha trobat c¨°moda en el r¨¨gim pol¨ªtic ha preferit la dictadura.

El 1977 passava que dotar Espanya d'una constituci¨® democr¨¤tica era l'¨²nica manera de sortir de la dictadura i, mort el dictador, aquesta ¨¦s la ra¨® per la qual el conservadorisme espanyol va acceptar entrar en el debat constitucional. L'alternativa era, simplement, l'abs¨¨ncia de democr¨¤cia, la repressi¨® del moviment obrer, de l'agitaci¨® a les universitats, de les reclamacions d'autogovern a Catalunya i el Pa¨ªs Basc i la continu?tat de l'a?llament internacional.

La situaci¨® aconseguida despr¨¦s de 36 anys de democr¨¤cia ¨¦s tan diferent que no mereix comparaci¨®. El r¨¨gim de llibertats est¨¤ consolidat i ha donat fruits enormes. Per¨° el conservadorisme ¨¦s el conservadorisme i aix¨ª com abans de les eleccions del 1977 es resistia a donar-los el car¨¤cter de constituents, ara el PP es resisteix tamb¨¦ al que tem com l'obertura d'una capsa de la qual no sap qu¨¨ sortir¨¤. Perqu¨¨, com en la d¨¨cada de 1970, ara el carrer tamb¨¦ bull, la corrupci¨® campa, el malestar pol¨ªtic s'est¨¦n, Catalunya es regira.

La veritat ¨¦s que, en alguns aspectes, s¨ª que tornem a estar com abans de les eleccions del 1977. No som davant d'una fallida pol¨ªtica com la de la dictadura franquista el 1977, per¨° s¨®n nombroses i molt qualificades les veus que parlen d'una crisi de r¨¨gim, de final de cicle. ?s justament per aix¨° que, com el 1977, totes les forces pol¨ªtiques menys el PP de Mariano Rajoy creuen que ara conv¨¦ abordar la reforma o, en alguns casos, fins i tot obrir directament un nou proc¨¦s constituent.

Ho volen el PSOE, Esquerra Unida, Podem, la UPyD de Rosa D¨ªez i ¨¦s el que en realitat ja est¨¤ comen?ant a passar a Catalunya quan els dos partits de l'actual majoria de govern al Parlament aut¨°nom, Converg¨¨ncia i Uni¨® i Esquerra Republicana, debaten en p¨²blic els seus respectius projectes per crear un Estat catal¨¤, per substituir el marc constitucional espanyol per un altre de catal¨¤.

La majoria absoluta de qu¨¨ disposa el partit de Rajoy a les Corts li permet frenar les propostes per a la reforma de la Constituci¨®, ignorar els seus arguments per dur-la a terme i fins i tot fer veure que la via de fet que pugna per obrir-se pas a Catalunya ser¨¤ controlable, precisament, gr¨¤cies al fet que el president presenta com la seva ferma voluntat d'aplicar la Constituci¨®. En ¨²ltima inst¨¤ncia, aquesta fermesa de la qual Rajoy fa gala ¨¦s una amena?a de rec¨®rrer a mesures d'excepci¨® que, a la pr¨¤ctica, serien el reconeixement de la crisi constitucional que de moment es nega a admetre.

El que est¨¤ passant amb la Constituci¨® del 1978 ¨¦s un cas d'apropiaci¨® per part d'una for?a pol¨ªtica, que ha trobat la manera de convertir-la en el seu instrument particular i li sembla el millor possible per garantir la seva hegemonia. Fins i tot ha aconseguit constitucionalitzar expressament la prioritat dels interessos financers sobre els socials, encara que cal recordar que en aquest punt ho ha fet de complicitat amb el PSOE.

Al mateix temps, el PP de Rajoy est¨¤ procedint sistem¨¤ticament al buidatge del contingut pol¨ªtic de l'autonomia regional, al qual pret¨¦n reduir a la condici¨® de mera administraci¨® perif¨¨rica prestadora de serveis. Les tres d¨¨cades llargues de desenvolupament institucional de la Constituci¨® ha convertit un sistema inicialment concebut com a multipartidista en un duopoli format per dos partits que a la pr¨¤ctica actuen com els seus ¨²nics propietaris i generen, en conseq¨¹¨¨ncia, una desafecci¨® creixent entre els qui no s'identifiquen amb algun d'ells. Que, a hores d'ara, ¨¦s clar que s¨®n la majoria dels ciutadans.

La Constituci¨® ha complert un altre any, amb prou salut per garantir algunes coses que abans que s'aprov¨¦s no ho estaven. Per exemple, la llibertat d'opini¨®, expressi¨® i acci¨® pol¨ªtica que ara permet als ciutadans sostenir idees i projectes tan diferents a la mateixa Constituci¨® com exigir-ne la reforma o la substituci¨®. Per¨° s'est¨¤ acumulant molt descontent pol¨ªtic i, sense reforma, la Constituci¨® ¨¦s una ampolla que no podr¨¤ contenir-lo. Rajoy ¨¦s el tap i ning¨² sap quan saltar¨¤, per¨° cada dia falta un dia menys.