Receptes per a un turisme sostenible a la ciutat

¡°Hem de treure profit del que hi ha a 100 quil¨°metres de dist¨¤ncia de la ciutat de Barcelona¡±. Amb aquestes paraules Francesc Vila, director de la Ger¨¨ncia de Serveis de Turisme de la Diputaci¨® de Barcelona, va reclamar repartir el flux de visitants que acull Barcelona entre els municipis de la regi¨® metropolitana. Es tracta d¡¯una de les idees que els assistents a la tercera Cimera Mundial sobre Turisme Urb¨¤ van proposar ahir, dimecres, per atenuar l¡¯impacte del turisme sobre la vida de les ciutats, en una taula rodona moderada per Jordi William Carnes, director general de Turisme de Barcelona.

La Cimera, que se celebrava al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, t¨¦ per objectiu servir de lloc de discussi¨® per proposar solucions davant dels reptes que afronten les empreses del sector. Els ponents a la taula rodona van suggerir diverses actuacions per atenuar els problemes que provoca l¡¯aflu¨¨ncia massiva de turistes a les ciutats. Un problema urgent en el cas de Barcelona, afectada per l¡¯acumulaci¨® de pisos tur¨ªstics al barri de la Barceloneta, o el gran nombre de visitants que acullen localitzacions com la Sagrada Fam¨ªlia o el Park G¨¹ell. Es tracta, a m¨¦s, de la cinquena ciutat del r¨¤nquing que recull l¡¯informe European Cities Benchmarking Report, amb 16,5 milions de pernoctacions el 2013. Londres ¨¦s la primera, amb 53,7 milions.

Una de les solucions proposades pels assistents ¨¦s derivar el flux de visitants de les ciutats a les localitats de la zona circumdant. Frans van der Avert, director general d¡¯Amsterdam Marketing, una organitzaci¨® dedicada a la promoci¨® exterior de l¡¯¨¤rea metropolitana de la capital holandesa, va posar com a exemple els acords entre la seva entitat i els municipis costers propers a la ciutat, que va acollir 11,2 milions de pernoctacions el 2013, segons l¡¯informe European Cities Benchmarking Report: ¡°Ens hem reunit amb ells perqu¨¨ formin part de la denominaci¨® "platja d¡¯?msterdam". Ells perden part de la seva pr¨°pia identitat, per¨° guanyen en visites¡±.

Vila tamb¨¦ creu que en el cas de Catalunya ¨¦s necessari repartir el tr¨¤nsit de visitants m¨¦s enll¨¤ de Barcelona, aprofitant el potencial de l¡¯enoturisme, els camps de Golf i el turisme de compres. ¡°?s necessari promoure la cultura del vi i del cava, que neix als voltants de Barcelona, i de la qual tenim denominacions d¡¯origen pr¨°pies¡±, va assegurar.

Els assistents proposen repartir el flux de visitants a les proximitats de ciutats tur¨ªstiques com Barcelona i ?msterdam

Els ponents tamb¨¦ reclamen que les administracions comptin amb la ciutadania. ¡°Les administracions ofereixen poques opcions per a la participaci¨® de la ciutadania en el disseny de les pol¨ªtiques de turisme¡±, va apuntar Johannes Novy, investigador de la Universitat de Tecnologia de Brandenburg, que va assegurar que les administracions no han tingut en compte l¡¯impacte del turisme sobre la vida de ciutats com Barcelona i Berl¨ªn. Vila hi coincideix: ¡°?s necessari que hi hagi unes regles de joc que ordenin els interessos dels actors implicats en el turisme. Si no, acabarem prenent mal¡±.

Els membres de la taula rodona tamb¨¦ van reclamar millors estad¨ªstiques per mesurar l¡¯efecte que l¡¯aflu¨¨ncia de viatgers t¨¦ sobre la vida de Barcelona i altres ciutats tur¨ªstiques. ¡°Si no disposem de dades sobre quina mena de turistes provoquen problemes, no es podran dissenyar pol¨ªtiques per afrontar el problema [de l¡¯aflu¨¨ncia de viatgers a les ciutats]¡±, va denunciar Pedro Ort¨²n, director de la Direcci¨® General d¡¯Empresa i Ind¨²stria de la Comissi¨® Europea.

Les conseq¨¹¨¨ncies de prendre aquestes mesures poden afectar la integraci¨® social de les urbs, aix¨ª com la seva evoluci¨® futura. ¡°El turisme pot destruir la vida de les ciutats i erosionar les qualitats que les fan atractives [per als habitants i per als visitants]¡±, va dir Novy, que va posar com a exemple un article de la revista New Republic sobre la vida i la mort del Berl¨ªn cool.

L¡¯investigador de la Universitat de Tecnologia de Brandenburg va posar com a exemple que el 80% dels comer?os del barri berlin¨¨s de Mitte estan dedicats als viatgers: ¡°Carrers sencers acaben sent ocupats per comer?os orientats al turisme¡±.