Carlos Barral, editor per casualitat

Espanya ha estat bressol de grans editors. Molts han hagut d'esquivar esculls, com la falta de paper en la postguerra o la censura franquista. En les situacions m¨¦s adverses sempre han estat all¨¤, amb m¨¦s vocaci¨® que voluntat de negoci. A Jaume Vallcorba, Jos¨¦ Jan¨¦s o Javier Pradera no se'ls rendir¨¤ mai prou homenatges ni ocuparan el lloc que mereixen en la cultura del nostre pa¨ªs.

En el cas de Carlos Barral (1928-1989), com en part en el cas de Pradera, el seu record com a editor queda a m¨¦s dilu?t en les altres facetes liter¨¤ries. Carlos Barral, de la mort del qual es fa aquest mes 25 anys, deia sempre que era editor per casualitat, i negava d'aquesta manera ¡ªi amb coqueteria¡ª qualsevol vocaci¨® editorial de caire comercial o industrial. Va voler ser m¨¦s poeta, m¨¦s memorialista i fins i tot m¨¦s mariner que editor. No obstant aix¨°, i encara que li pesi, la seva tasca com a editor ¨¦s, sens dubte, la que ha deixat m¨¦s p¨°sit i ha fet m¨¦s per la sempre xacrada cultura espanyola. Tot i aix¨°, les seves desventures empresarials i la pot¨¨ncia del seu personatge que tot ho engolia han desdibuixat els seus papers fins i tot en el petit i endog¨¤mic sector editorial, que, possiblement per la seva naturalesa presentista, tendeix a encegar-se avui pel que ja s'havia fet abans.

De fet, el m¨¦s recurrent els ¨²ltims anys s¨®n els esments a diverses versions d'un fet que mai no es va produir: el rebuig per part seva de Cien a?os de soledad, de Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, que, per cert, ell mateix es va encarregar d'aclarir en una carta a Juan Goytisolo el 1979. Segons Barral escriu, mai no va arribar a llegir el manuscrit i, per ser m¨¦s exactes, mai no el va tenir a les mans. No es va quedar en cap taula ni va esperar tot un estiu que en traguessin la pols. Jo mateix vaig tenir ocasi¨® de preguntar-ho a Garc¨ªa M¨¢rquez per assegurar-me¡¯n davant tantes versions diferents. Si no ho va desmentir amb for?a abans, em temo, ¨¦s per l'escassa import¨¤ncia que donava als ¨¨xits editorials i ¡ªaltre cop, la coqueteria¡ª perqu¨¨ assemblar-se a Andr¨¦ Gide (que va rebutjar, aquest s¨ª, A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust) li semblava millor que ser el gran editor que va ser per¨° que mai va recon¨¨ixer que era.

?s incontrovertible que Barral va obrir finestres amb l'edici¨® dels autors del que s'ha anomenat el boom llatinoameric¨¤. Per¨° va anar molt m¨¦s enll¨¤, va entendre la literatura en espanyol com una unitat amb m¨²ltiples tradicions i va bastir ponts pels quals avui, tants anys despr¨¦s, segueixen transitant molt¨ªssims editors, des dels m¨¦s petits fins als ingents conglomerats editorials. Va apostar sempre per Am¨¨rica i va apostar sempre per ser a Am¨¨rica. Aquests dies, en una de les crisis m¨¦s greus que ha tingut el sector del llibre a Espanya, molts editors sobreviuen gr¨¤cies als lectors americans, travessant portes que uns quants, per¨° especialment Barral, van obrir en ¨¨poques molt m¨¦s adverses.

Per¨° el m¨¨rit de Barral com a editor transcendeix de molt el fet d'haver apropat liter¨¤riament els dos territoris i no ¨¦s menys important l'aposta per l'alta literatura europea, llavors aparentment inviable, i avui imprescindible. La veritat ¨¦s que Barral va entendre l'edici¨® com un acte intel¡¤lectual, i no comercial, i com un di¨¤leg permanent. Aix¨ª, la creaci¨® del premi Formentor, que ell mateix va definir com ¡°una mena de societat de nacions de l'alta literatura¡± responia al mateix esperit que les col¡¤leccions dels seus diferents projectes editorials.

En definitiva, Carlos Barral va consolidar en la nostra tradici¨® editorial la figura de l'editor humanista i va elevar, sense voler-ho, un ofici ja digne. Segurament mai no deixar¨¦ de sentir les refer¨¨ncies displicents sobre la seva gesti¨® empresarial. Ell explicava, no s¨¦ si ¨¦s invenci¨® seva, que un dia un inspector d¡¯Hisenda li va demanar el llibre de comptabilitat i ell va replicar que mai l¡¯havia editat. Aquesta era la seva forma de renegar del que ell no va voler ser: ¡°un botiguer de llibres¡±, per¨°, encara que ell hagu¨¦s volgut ser recordat per la seva gorra marinera, pels seus poemes o per les seves mem¨°ries la veritat ¨¦s que Carlos Barral ¨¦s un dels fonaments del que som avui. I no em refereixo a un sector industrial, em refereixo a nosaltres, perqu¨¨ no ser¨ªem els mateixos i no llegir¨ªem el mateix, que en aquest cas ¨¦s el mateixa, si l'atzar no hagu¨¦s fet que aquell jove entr¨¦s a treballar en una empresa que publicava llibres de text i mapes, i decid¨ªs, amb l'ajuda de molts d¡¯altres, convertir aquella petita editorial en un torrent cultural que va regar els camps en qu¨¨ encara conreem, aix¨° s¨ª amb m¨¦s matusseria, tots els editors que, vint-i-cinc anys despr¨¦s de la seva mort, intentem creuar els ponts que va deixar bastits.

Malcolm Otero Barral ¨¦s editor de Malpaso i n¨¦t de Carlos Barral.