Ad¨¦u, Torres-Dulce, ad¨¦u
La querella contra Mas, la lluita contra la corrupci¨® i una reforma penal autorit¨¤ria han conduit al comiat del fiscal
La marxa de Torres-Dulce de la Fiscalia General de l'Estat havia d'arribar tard o d'hora. La seva falta de connexi¨® amb el Govern ¨¦s com la d'aquelles parelles que no s'ent¨¦n com han pogut ajuntar-se. Torres-Dulce, conservador, jurista?fi, culte, de maneres?suaus, ¨¦s el prototip, per aquestes terres infreq¨¹ent, de l'alt funcionari p¨²blic, servidor?fidel?de l'Estat (no necess¨¤riament del govern de torn) durant d¨¨cades.
Sense descartar l'abs¨¨ncia de qu¨ªmiques personals entre ell i les diferents c¨²pules governatives (no nom¨¦s les de Just¨ªcia interfereixen en la marxa de la Fiscalia), s¨®n tres, al meu entendre, les causes, que han condu?t al comiat de Torres-Dulce.
D'una banda, no compartia, i resulta dif¨ªcil que un jurista pugui compartir-les, les l¨ªnies mestres d'una reforma penal autorit¨¤ria, sense justificaci¨® en la realitat que la motivi i d'una duresa extrema. Aqu¨ª tenim l'informe gens complaent del Consell Fiscal a la reforma del Govern, funcionarial en el to i contundent en el fons.
Un segon ordre de motius pivota sobre la lluita contra la corrupci¨®. Si b¨¦ ¨¦s cert que va descartar rec¨®rrer la sent¨¨ncia del jurat valenci¨¤ que va absoldre Camps del delicte de suborn ¨Cacaba de prendre possessi¨® del c¨¤rrec- i aix¨° va poder donar ¨ªnfules d'impunitat al partit actualment majoritari i al govern que encarna, la veritat ¨¦s que no ha aixecat el peu de l'accelerador en les investigacions en marxa ni en les noves que s'han iniciat. Amb l'estent¨°ria excepci¨® del fiscal de Palma de Mallorca en la seva croada -sembla que m¨¦s aviat personal- de salvar la infanta amb una obstinaci¨® que ja voldrien tots els que s'han vist indegudament asseguts a la banqueta com demostren les sent¨¨ncies absolut¨°ries, la Fiscalia, sota el mandat de qui avui s'ha acomiadat, no ha flaquejat en la lluita que l'incumbeix i ha complert amb el seu mandat constitucional i legal.
Finalment, hi ha la querella, que tot apunta que no volia formular, per¨° que finalment va haver d'ordenar que s'interpos¨¦s, contra Mas, Ortega i Rigau pels fets del 9-N. No tan sols no la volia interposar, sin¨® que ell mateix va declarar, el cap de setmana abans que s'interpos¨¦s, que el tema ja estava judicialitzat i que la iniciativa del Ministeri fiscal?no era necess¨¤ria. Aix¨° va haver de desairar la Vicepresidenta del Govern. Deuria donar per descomptat que, com va passar amb el Consell d'Estat i amb el Tribunal Constitucional, les seves manifestacions serien l'avan?ament literal de les resolucions d'aquests ¨°rgans. Tampoc han de ser alienes al malestar oficial d'aquells dies les declaracions?temer¨¤ries?¨Ci no per primera vegada- de S¨¢nchez-Camacho. Recordeu que presumia de tenir contactes a la Fiscalia, fins i tot de disposar d'algun fiscal de confian?a; aix¨° li permetia vaticinar amb certesa la immediata interposici¨® de la querella, interposici¨® que es va endarrerir encara una setmana, despr¨¦s de no poques i tibants reunions i un paper poc grat de la mateixa Fiscalia. Aquest sembla el calendari d'esdeveniments.
De tot aix¨°, el moment triat per presentar la ren¨²ncia no podia ser cap altre. Amb la?deliberaci¨® per admetre o no les querelles i den¨²ncies?fixada per dilluns que ve 22, entre elles de la Fiscalia, contra Mas i diversos consellers de la Generalitat, el Fiscal, en cas de no ser admesa total o parcialment a tr¨¤mit, no podia presentar la dimissi¨®; hauria de continuar i gestionar aquesta derrota aliena ¨Cpotser pronosticada per ell mateix-. En aix¨° tamb¨¦ ha estat oportunament elegant.
Pot haver-hi altres elements. Potser. No crec que entre ells hi hagi l'aparcament de la reforma processal que atorgava la instrucci¨® de les causes penals als fiscals. El que s¨ª que ha pesat ¨¦s que Torres-Dulce, amb criteris jur¨ªdics a la m¨¤, ha fet valer, no la seva independ¨¨ncia, que li manca institucionalment, sin¨® la seva autonomia de criteri, ajustat a la seva interpretaci¨® de la legalitat. I ja se sap que, com va dir el savi, el que es mou no surt a la foto.
Joan J. Queralt ¨¦s Catedr¨¤tic de Dret penal de la Universitat de Barcelona
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
