Un editor europeu anomenat Vallcorba

Vet aqu¨ª el ben vestit Robert Lowell, amb les seves ulleres de carey, encaixant en ple recital el soroll¨®s boicot d'Allen Ginsberg i els seus nois de la Beat Generation, prove?ts fins i tot, diu la llegenda, d'un nen de pit a qui feia hores que no alimentaven perqu¨¨ ho denunci¨¦s amb el seu plor estrident. Nova York, principis dels anys 70. ¡°S¨ª, ho recordo, jo hi era¡±, tallava l'editor Jaume Vallcorba quan se citava l'episodi. ¡°El m¨¦s xocant ¨¦s que en aquella ¨¨poca era un contracultural que al seu torn era professor universitari de literatura medieval¡±, contraposa sempre un dels seus escriptors-emblema, Quim Monz¨®. Potser aquesta dualitat, fruit de la seva omn¨ªvora passi¨® per la cultura, expliqui que edit¨¦s no ja nom¨¦s en catal¨¤ el dif¨ªcil Morts per la Uni¨®, de Lowell, sin¨® que entre Quaderns Crema?i?Acantilado el seu cat¨¤leg abast¨¦s des de la Her¨¢ldica catalana (per m¨¦s que fos del savi Mart¨ª de Riquer) a bona part de l'obra del pre-Nobel Imre Kert¨¦sz. Una faceta de publicista europeu i universal que poques vegades es recorda de la feina de l'editor catal¨¤, que va morir el passat 23 d'agost.

¡°Va saber aliar, no s¨¦ com, una immensa erudici¨®, personal i universit¨¤ria, a un sentit dels negocis i a una voluntat de fer part¨ªcips tots els seus gustos i les seves eleccions. Quantes lleng¨¹es parlava? Almenys cinc. Va ser, de fet, per la seva cultura, voluntat i humanisme, el prototip d'editor europeu¡±, el defineix el franc¨¨s Paul Ochakovsky-Laurens, amic i responsable del tan min¨²scul com selecte segell Editions P.O.L.

La seva erudici¨® i cosmovisi¨® semblen ser la clau d'aquest cat¨¤leg en el qual gaireb¨¦ 8 de cada 10 t¨ªtols d'Acantilado i el 70% dels de Quaderns Crema s¨®n noms estrangers. I, per aix¨°, extrapolables a qualsevol pa¨ªs occidental. ¡°?s un cas molt estrany del nostre temps¡±, rememora un altre dels seus amics, l'itali¨¤ Roberto Calasso des del seu despatx d'Adelphi. ¡°Va demostrar ser un gran editor en molt pocs anys; la nostra complicitat va ser r¨¤pida, fins a fulm¨ªnia; a mi em recordava un?Privatgelehrte de l'¨¨poca de Nietzsche, alg¨² que encara s'atrevia a parlar de ¡®nosaltres els fil¨°legs¡¯; que hagu¨¦s hagut de bregar amb la Chanson de Roland abans que amb el m¨®n de l'edici¨® ja era una excel¡¤lent premissa¡±.

Per descomptat que Vallcorba va editar la Chanson de Roland en un estudi seu, gran expert com era en trobadors, tant que va arribar a dissertar sobre ells en el cor mateix de l'orgullosa p¨¤tria d'aquests poetes: el febrer del 2012 va impartir dues confer¨¨ncies al prestigi¨®s?College de France. ¡°Van ser excepcionals, ¨¦s molt estrany que un editor estranger sigui convidat a aix¨°¡±, recorda avui encara Dominique Bourgois, de la no menys exquisida Christian Bourgois ?diteur.

Va buscar un cat¨¤leg amb l'halo cultural del Carlemany que ¡®va cosir¡¯ el continent

¡°Era un intel¡¤lectual, m¨¦s amb un peu i mig fora de Catalunya i Espanya que aqu¨ª i, sobretot, un europeista conven?ut, com Carlemany, amb aquest esperit universal i transversal que li feia dir que volia reproduir al seu cat¨¤leg l'ess¨¨ncia que va portar que un autor rus escriv¨ªs en franc¨¨s i entengu¨¦s perfectament les afliccions de Shakespeare¡±, sintetitza Sandra Ollo, v¨ªdua de Vallcorba i avui al capdavant de les seves dues editorials, aquest halo que, com el del gran emperador medieval, va assentar les bases de l'Europa occidental cosint el domini carolingi a partir de la cultura, la religi¨® i l'art.

Am¨¦n d'infinites lectures ja en la seva etapa de professor universitari a Bordeus o els seus viatges contraculturals dels 70, Vallcorba tamb¨¦ va alimentar el seu esperit als passadissos de la Fira del Llibre de Frankfurt, on va debutar el 1980, un any despr¨¦s d'haver creat Quaderns Crema, i en l'estand del qual no se'l trobava mai: estava fent voltes entre els de llengua alemanya (Hanser, Suhrkamp, Diogenes), els francesos (Gallimard, P.O.L., Bourgois¡­) i l'Adelphi de Calasso. Gaireb¨¦ mai a l'¨¤rea de nord-americans i anglosaxons, ja que fugia sempre de la moda. ¡°Recordo les seves visites al nostre estand, on mirava molt atent el que public¨¤vem, amb cobd¨ªcia i gran eleg¨¤ncia¡±, assegura Dominique Bourgois. ¡°Em va sorprendre que mai rebutg¨¦s una trobada amb mi malgrat la difer¨¨ncia de grand¨¤ria dels nostres segells al seu favor¡±, admet Otchakovsky-Laurens, que copiaria del seu cat¨¤leg ¡°la seva diversitat, universalitat i reflex de la seva curiositat incansable¡±. ¡°Les seves refinades seleccions li van fer formar part d'un club molt restringit de grans contrabandistes de la cultura i del plaer de la lectura a Europa¡±, sentencia l'editora francesa.

Per¨° d'on aconseguia Vallcorba el material per ser un dels grans contrabandistes culturals europeus? L'editor catal¨¤ gaireb¨¦ mai no feia amb els t¨ªtols o els autors intercanvi de cromos amb els seus col¡¤legues internacionals. Tampoc mai no va treballar amb els famosos scouts (rastrejadors de les tend¨¨ncies, autors i manuscrits, a sou de les editorials). I doncs? ¡°El que sempre ha tingut aquesta casa i tenia Vallcorba eren amics, amb els quals mantenia llargues converses i de les quals sortien coses; molt sovint ten¨ªem gent culturalment molt diversa sopant a casa. Dels llibres surten llibres¡±, diu Ollo. Aix¨ª, gent tan dispar al seu cat¨¤leg com Robert Coover o Slawomir Mrozek van arribar de la recomanaci¨® del mateix Monz¨®. En preguntar-li al seu autor ucra?n¨¨s Iuri Andrukh¨°vitx per a qui feia cua una immensa quantitat de gent i dir-li que era per a Andrzej Stasiuk, el primer li va presentar el polon¨¨s, es van fer amics i van compartir segell (i fins i tot llibre, Mi Europa) a Acantilado. Una cosa semblant va fer Adam Zagajewski amb el seu col¡¤lega polon¨¨s Andrzej Szczeklik, metge autor de l'exquisit assaig Catarsis. Anava teixint una gran teranyina liter¨¤ria.

¡°Era dels grans ¡®contrabandistes¡¯ de la cultura¡±, el defineix l'editora francesa Dominique Bourgois

L'altra gran font de Vallacorba eren les lectures. ¡°Gaireb¨¦ cada tarda es tancava quatre o cinc hores a llegir, fins i tot els diumenges¡±. Originals i llibres forans, s¨ª, per¨° tamb¨¦ molt¨ªssima premsa estrangera, especialment centreeuropea, su?ssa i alemanya: Vallcorba parlava, en realitat, set lleng¨¹es, entre les quals, amb gran domini, l'alemany. ¡°Fins i tot de la faixa d'un llibre on un altre autor elogiava aquest volum feia enfilades¡±, revela Ollo.

Els autors centreeuropeus i de l'Est ¡ª¡°deia que tenien un talent diferent, que explicaven coses noves amb una veu molt diferent als de l'Oest¡±¡ª i les Memorias de ultratumba, de Chateaubriand?¡ª"l'estimulava intel¡¤lectualment la mala fortuna, el maltractament i el punt reaccionari de l'obra¡±, apunta Ollo¡ª?eren les seves debilitats en un cat¨¤leg format per uns llibres que, deia en to de broma, ¡°de nit es movien pels prestatges de casa i dialogaven entre ells, i al mat¨ª els trobava en llocs diferents¡±.

Ausi¨¤s March, Chesterton, Simenon, el Sue?o de Pol¨ªfilo, impr¨¨s pel seu ¨ªdol, l'humanista tip¨°graf veneci¨¤ del XV Aldo Manuzio, editor del seu coetani Erasme de Rotterdam¡­ Tot cabia a la casa editorial de Vallcorba. ¡°Aquesta gran cultura li feia f¨¤cil aspirar a una cosa que avui pocs poden aconseguir: ser un veritable editor europeu¡±, sost¨¦ Calasso, que recorda que li encantava, mentre llegia, escoltar m¨²sica. ¡°Estimava Bach i li agradava Rakhmaninov¡±. Barroc i classicisme del XIX, exquisits consagrats i exquisits male?ts. Pur Vallcorba.