Fer l¡¯egipci

M¡¯informa l¡¯amic Carles Geli d¡¯una iniciativa recent, a imatge i semblan?a d¡¯altres engegades per a altres lleng¨¹es, promoguda per l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans i l¡¯Observatori de Neologia de la UPF. Es tracta d¡¯una convocat¨°ria popular per nomenar, entre tots, el neologisme o paraula nova de l¡¯any 2014, a fi que aquesta paraula pugui ¨¦sser candidata a incorporar-se al diccionari normatiu. ?s una iniciativa d¡¯all¨° m¨¦s lloable, perqu¨¨ permet promoure la llengua des d¡¯un vessant l¨²dic sempre atractiu, tot defugint la imatge que la llengua ¨¦s una cosa saberuda, ¨¤rida, eixuta.

M¡¯alarmen de seguida, per¨°, el seguit d¡¯exemples que els mateixos convocants invoquen com a possibles candidats, perqu¨¨ m¨¦s que neologismes semblen paleologismes. Un neologisme de la llengua ha de ser una paraula recent, alguna cosa que la innovaci¨®, l¡¯actualitat, el progr¨¦s o el contacte amb altres cultures ens han aportat i nosaltres hem adoptat. Podrien ser-ho consum col¡¤laboratiu o crossover, per exemple. I no ho ¨¦s, en cap cas, aquella paraula que la parsim¨°nia o una lentitud paquid¨¨rmica per part de l¡¯Acad¨¨mia han anat aparcant a la carpeta dels assumptes pendents. Que les inst¨¤ncies normatives s¨®n lentes ¨¦s una cosa que ja sab¨ªem, per¨° sorpr¨¨n trobar-se, en la mateixa convocat¨°ria del concurs, que una paraula com estelada no est¨¤ recollida al diccionari. I em refereixo a la bandera, amb m¨¦s de cent anys de retard respecte de l¡¯invent. Mira com han corregut els de la Real Academia de la Lengua a incorporar mayor¨ªa silenciosa.

?s com un concurs d¡¯innovaci¨® gastron¨°mica en el qual et presentes amb un ou ferrat. ?s clar, com que l¡¯ou ferrat no ¨¦s una menja freq¨¹ent en els receptaris (no el trobareu enlloc), sempre pots dir que es tracta d¡¯una recepta nova; doncs passa el mateix amb estelada: dir-ne neologisme ¨¦s un acudit nom¨¦s equiparable a d¡¯altres termes anotats pels mateixos convocants, com s¨®n medi¨¤tic, estratosf¨¨ric, interanual o extracomunitari. Si tens una llista de termes que saps que no s¨®n al diccionari... afegeix-los!! Si no, quin sentit podria tenir que propos¨¦ssim d¡¯acceptar smartphone (o un atrevit esm¨¤rtfon) si la paraula m¨°bil, amb el sentit telef¨°nic, no est¨¤ ni tan sols recollida?

Sobta trobar, en la llengua catalana, dues velocitats en q¨¹estions d¡¯admissi¨® terminol¨°gica. Per una banda, disposem d¡¯un brillant centre de terminologia, el Termcat, que ¨¦s referent per a d¡¯altres idiomes i que, sense anar m¨¦s lluny, no t¨¦ equivalent en una llengua com l¡¯espanyol. Per¨° per l¡¯altra, la tasca tit¨¤nica del Termcat d¡¯estar sempre al dia (una altra cosa ¨¦s quan fins i tot s¡¯hi vol avan?ar, suposo que algun dia en parlarem, d¡¯aix¨°) t¨¦ el seu contrap¨¨s en l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, on, com hem vist, els tempos s¨®n molt diferents i els buits constatats acaben convertint el diccionari en un aut¨¨ntic formatge de gruy¨¨re. En conseq¨¹¨¨ncia, tot plegat et fa dubtar si les abs¨¨ncies s¨®n intencionades, descuits o b¨¦ un exc¨¦s de prud¨¨ncia, com quan pots dir que ets can¨®s per¨° no que tens canes. I aix¨° sense parlar de les frases fetes. Per algun dif¨²s motiu, la fraseologia ¨¦s sistem¨¤ticament apartada de les noves admissions, fins al punt que algunes expressions ben freq¨¹ents que ja apunt¨¤vem en un article anterior (Les frases desfetes) segueixen sense ser normatives, cosa que, ¨¦s clar, no vol dir incorrectes. No se m¡¯acut cap motiu per no incorporar al diccionari expressions com tirar la tovallola o sortir de l¡¯armari.

Per¨° tornem al 2014, a la convocat¨°ria de la paraula de l¡¯any. Alguna proposta haurem de fer, no? Si d¡¯un cosa hem parlat enguany ha estat de corrupci¨®, del devessall de personatges de la m¨¦s diversa condici¨® que han passat pel jutjat (o hi passaran) o per la pres¨® (o hi passaran): B¨¢rcenas, Millet, Pantoja, Matas, N¨²?ez, Urdangarin, Fabra, Cristina de Borb¨®, Pujol pare, Pujol fill (Jordi), Pujol fill (Oriol), Pujol fill (Oleguer)... Pertoca doncs d¡¯advocar per un sin¨°nim de corrupci¨®, de posar la m¨¤ i mirar cap a l¡¯altra banda, i que a m¨¦s ¨¦s una estupenda frase feta: fer l¡¯egipci.