L'¨²ltim jaciment in¨¨dit catal¨¤

Un equip d'arque¨°legs i ge¨°legs gironins han localitzat un nou jaciment arqueol¨°gic entre el tur¨® d¡¯Aiguablava i Sa Punta des Mut, a Begur (Baix Empord¨¤). Centenars de restes arqueol¨°giques es troben disperses en una gran extensi¨® de terreny d'uns 70.000 metres quadrats ¨ªntegrament propietat del Parador Nacional d'Aiguablava. Aix¨° explicaria el fet que no s'hagi constru?t a la zona i que s'hagin pogut conservar aquestes restes.

La investigaci¨® es va originar a partir d'una postal que es va trobar a la Biblioteca de Catalunya i que ha perm¨¨s descobrir aquest assentament. La primera not¨ªcia sobre l'exist¨¨ncia de restes arqueol¨°giques a la Vall d'Aiguablava la va donar, de manera poc precisa, l'advocat i historiador begurenc Pella i Forgas (1883) al seu llibre Historia del Ampurd¨¢n. No obstant aix¨°, el que va motivar la investigaci¨® va ser que un dels arque¨°legs d'aquest equip va topar amb una postal que el prehistoriador Llu¨ªs Pericot i Garcia (1899-1978) va enviar a un mestre i deixeble de Begur, Lluis Esteva i Crua?as (1906-1994) informant-lo que ¡°els amics de Girona¡± havien trobat cer¨¤mica feta a m¨¤ i al torn. El croquis que va enviar Pericot a la postal i les indicacions m¨¦s precises que fa en una segona missiva, suggereixen ¡°una localitzaci¨® al voltant de l'espai que ocupa el Parador de Turisme¡±, inaugurat el febrer de 1966.

Les visites que van fer l'equip d'investigadors gironins, Francesc Aicart, Enriqueta Pons, Xavier Rocas i Carles Roqu¨¦, van constatar l'exist¨¨ncia d'una s¨¨rie de vestigis arqueol¨°gics que documenten un ¨²s hum¨¤ d'aquest empla?ament en ¨¨poques diverses. Les restes cer¨¤miques indiquen que el lloc ja era freq¨¹entat durant el calcol¨ªtic-bronze inicial (2500-1800 aC), si b¨¦ la fase d'activitat m¨¦s important se situa en el per¨ªode de transici¨® entre l'edat del bronze i la del ferro antic (segle VII aC). En aquest moment ¨¦s quan tot apunta que hi va haver un assentament que ocuparia, almenys, la part alta del tur¨® i el seu vessant meridional. Per raons que es desconeixen es va abandonar durant el segle VI aC. No obstant aix¨°, en ¨¨poques posteriors la cala va continuar sent un ancoratge de vaixells de cabotatge. Durant la primera meitat del segle XVIII la zona ocupada pel jaciment va ser transformada per cultius de bancals dels quals encara es conserven algunes parets de pedra.

La configuraci¨® topogr¨¤fica del lloc el converteix en f¨¤cilment defensable. Al sud i a l'est queda delimitat per penya-segats verticals, a l'oest el tur¨® ¨¦s pr¨¤cticament insalvable per terra, de manera que nom¨¦s hi havia acc¨¦s pel nord. A m¨¦s, la part meridional del tur¨® queda protegida del vent de tramuntana, el pendent suau i diversos replans naturals el converteixen en un espai apropiat per a l'establiment d'un assentament hum¨¤. A aquesta situaci¨® especial, s'hi ha de sumar les caracter¨ªstiques que la platja d'Aiguablava ofereix com a excel¡¤lent port natural, a rec¨¦s de temporals, a excepci¨® dels de llevant. Hist¨°ricament ha estat un ancoratge per a les embarcacions de cabotatge que s'hi han refugiat per superar el cap de Begur durant els temporals de tramuntana. En aquestes aig¨¹es s'hi han localitzat cinc derelictes, quatre dels quals s¨®n romans.

Sobre el vessant sud del tur¨® s'han identificat diverses estructures de pedra seca, algunes de planta m¨¦s o menys corbada, que se situen directament sobre afloraments de la roca natural i que coincideixen amb els llocs on hi ha m¨¦s restes arqueol¨°giques. Per les seves caracter¨ªstiques, els arque¨°legs pensen que ¡°podrien correspondre a restes de s¨°cols de cabanyes o d'altres estructures relacionades amb l'activitat agr¨ªcola¡±. Tenen una altura m¨¤xima de 30 cent¨ªmetres i conserven entre una i tres fileres de blocs. La seva ampl¨¤ria varia entre els 80 i els 105 cent¨ªmetres. Al costat d'aquests murs i les restes arqueol¨°giques s'hi han localitzat fragments d'argila i palla que s'ha considerat que s¨®n restes de tapiera, amb la qual van construir les parets d'aquestes construccions i un bon nombre de c¨°dols, provinents de la cala d'Aiguablava, ben propera, i que s'interpreten com a part dels paviments de les cabanyes.

La major part de les restes es concentren sobre la cresta del tur¨® d'Aiguablava i el vessant inclinat cap al sud. Malgrat aix¨° existeix una gran dispersi¨® del material a causa dels treballs agr¨ªcoles i a l'erosi¨® natural. Aix¨° permet localitzar restes fins als mateixos penya-segats. La pres¨¨ncia de restes als dos extrems de Sa Punta des Mut, fa suposar als experts, ¡°que part del jaciment molt probablement va ser afectat per la construcci¨® del parador¡±.

El material m¨¦s abundant que s'ha localitzat correspon a fragments de cer¨¤mica feta a m¨¤. Se n'han estudiat una quarantena datats entre el 2200 aC fins al segle VI aC. Es tracta de fragments d'olles, de gots de grans dimensions, de safates, etc¨¨tera, que les seves caracter¨ªstiques mineral¨°giques fan pensar en un ¨¤rea de producci¨® local, possiblement el mateix assentament. La cer¨¤mica al torn ¨¦s menys freq¨¹ent, per¨° tamb¨¦ est¨¤ present per tot el jaciment. S'han estudiat i inventariat una trentena de fragments d'¨¤mfores o gots, datats entre finals del segle VII i la primera meitat del VI aC.

Durant les tasques de cartografia dels murs de pedra seca, s'han localitzat un total de 42 molins de m¨¤ inserits als murs. Alguns d'aquests c¨°dols, per les seves caracter¨ªstiques o composicions, fan pensar que procedeixen de les platges de Sa Tuna o Fonda de Begur, i podrien ser part de l'utillatge d'arts de pesca emprades.

El vessant nord de la muntanya d'Aiguablava conserva for?a murs de pedra seca que sostenen un sistema de bancals rectes i paral¡¤lels, restes d'una intensa explotaci¨® agr¨ªcola clarament especialitzada en la vinya. La carretera que porta al parador trenca part d'aquestes estructures. La vinya va ser la producci¨® agr¨ªcola per excel¡¤l¨¨ncia del litoral de l'Empord¨¤ i a Begur el 1855 encara representava el 55% del cultiu. M¨¦s tard diverses plagues van destruir la majoria dels ceps.

L'equip que ha estudiat el jaciment, n'ha publicat un primer balan? a la revista Estudis del Baix Empord¨¤ i s'ha mostrat esperan?at que futures intervencions arqueol¨°giques esclareixin les dimensions, la cronologia precisa i les raons que van comportar l'aband¨® de l'assentament al segle VI aC.