Wert completa la seva llei educativa malgrat el rebuig frontal de l¡¯oposici¨®

El ministre d'Educaci¨®, Jos¨¦ Ignacio Wert, va completar ahir el desenvolupament curricular de la seva pol¨¨mica reforma de l'ensenyament. El Consell de Ministres va aprovar, quan falta menys d'un any per a les properes eleccions generals, els detalls per a la implantaci¨® dels canvis a l'Educaci¨® Secund¨¤ria Obligat¨°ria (ESO) i el Batxillerat, que afectar¨¤ aproximadament 1,2 milions d'alumnes a partir del curs que ve. I ho ha fet malgrat que diverses autonomies han alertat de la falta de temps per introduir els canvis previstos en una etapa especialment complexa pel nombre d'assignatures i per la necessitat de tenir docents especialitzats. Al malestar de les comunitats s'hi suma el rebuig frontal de l'oposici¨®: tots els partits, excepte UPyD, UPN i F¨°rum Ast¨²ries, es van comprometre el juny de 2013 a derogar la llei quan el PP perdi la majoria absoluta.

El reial decret de curr¨ªculum b¨¤sic ¡ªque el ministeri es va negar ahir a lliurar als mitjans de comunicaci¨®¡ª fixa els continguts m¨ªnims de les assignatures troncals (matem¨¤tiques, llengua o hist¨°ria) i espec¨ªfiques (m¨²sica, segona llengua estrangera...) per a ESO i Batxillerat. Per¨° ara s¨®n les comunitats aut¨°nomes les que han d'adaptar-se, dissenyar i aprovar la part del curr¨ªculum per al qual tenen compet¨¨ncies. ¡°Hem de desenvolupar 110 assignatures en nom¨¦s dos mesos¡±, va alertar la consellera c¨¤ntabra d'Educaci¨®, Ana Gonz¨¢lez. Entre l'aprovaci¨® ahir del reial decret i l'inici del curs vinent hi haur¨¤ nou mesos. Nom¨¦s per a la tramitaci¨® administrativa, va subratllar Gonz¨¢lez, en caldran uns cinc.

Les presses per implantar aquesta mateixa reforma, per¨° a prim¨¤ria, ja van ser denunciades per diverses autonomies, que es van queixar de falta de temps. Han passat gaireb¨¦ quatre mesos des de l'inici d'aquest curs ¡ªen el qual s'haurien d'haver introdu?t els canvis a primer, tercer i cinqu¨¨ de prim¨¤ria¡ª i tres autonomies (Andalusia, Catalunya i el Pa¨ªs Basc) ni tan sols han aprovat els seus decrets per completar el curr¨ªculum d'aquesta etapa. A m¨¦s, a vuit comunitats s'ha optat per no canviar els llibres de text malgrat l'entrada en vigor de la Llei Org¨¤nica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

La majoria dels partits s'han comprom¨¨s a derogar la reforma

La llei Wert ha estat pol¨¨mica des de l'inici de la seva tramitaci¨®. Primer, pels seus continguts i per alguns aspectes ideol¨°gics continguts en la reforma: per exemple la decisi¨® de suprimir l'assignatura d'educaci¨® per a la ciutadania, blindar els col¡¤legis que segreguen per sexe i tornar a situar la religi¨® com a mat¨¨ria avaluable que computa per a la mitjana per aconseguir beques. Per¨° tamb¨¦ ha estat molt q¨¹estionada per l'esc¨¤s finan?ament ¡ªel Consell d'Estat va alertar que el pressupost reservat (s'ha elevat fins als 2.164 milions) era ¡°molt limitat per a una reforma estructural d'aquesta envergadura¡±¡ª i per la falta de consens. A la majoria de partits de l'oposici¨® que van acordar derogar la LOMCE s'hi suma Podem, que aleshores no existia i al qual ara les enquestes donen un paper determinant per al futur. El partit de Pablo Iglesias tamb¨¦ n'exigeix la retirada i que se ¡°substitueixi per una reforma consensuada per la societat¡±.

En qualsevol cas, el que va centrar l'¨²ltima fase de tramitaci¨® de la llei va ser l'atape?t calendari per engegar-la. Fins i tot les autonomies del PP es van rebel¡¤lar per falta de temps per dissenyar els seus curr¨ªculums en condicions. La pressi¨® va ser tan forta que Wert va acceptar una implantaci¨® m¨¦s esglaonada de la reforma, que ha comen?at aquest curs per prim¨¤ria i ha de continuar el vinent a primer i tercer d'ESO i primer de Batxillerat.

El Govern central va comen?ar a treballar de manera paral¡¤lela els curr¨ªculums de prim¨¤ria i secund¨¤ria, per¨° a finals de gener va decidir separar-los. Al mar?, es van publicar els continguts per a prim¨¤ria i els d'ESO van quedar en stand by. El ministeri va remetre a les aut¨°nomes l'¨²ltim esborrany del curr¨ªculum de secund¨¤ria al juliol. No n'han tornat a tenir not¨ªcies. ¡°No en coneixem l'¨²ltim text¡±, va dir ahir Elia Maldonado, secret¨¤ria general d'Educaci¨® d'Andalusia. ¡°No s'ent¨¦n que no comptin amb les comunitats¡±, va afegir Maldonado, que tamb¨¦ es va queixar que el calendari torna a ser molt ajustat. ¡°Una altra vegada no ens donar¨¤ temps a tenir enllestit el desenvolupament per a l'inici de curs¡±.

El que es va aprovar ni tan sols ha passat per la Confer¨¨ncia Sectorial d'Educaci¨®, on s'asseuen els representants del ministeri i de les comunitats aut¨°nomes. La reuni¨® est¨¤ convocada per al 14 de gener. ¡°?s una falta de respecte a les comunitats, que tenim les compet¨¨ncies¡±, va lamentar la consellera de Cant¨¤bria. ¡°Ens han dit que ha canviat poc de l'esborrany de juliol, per¨° no l'hem vist¡±, va afegir Gonz¨¢lez.

Cant¨¤bria i Andalusia es queixen de les presses del Ministeri d'Educaci¨®

Catalunya, per la seva banda, va demanar ahir que la Confer¨¨ncia Sectorial d'Educaci¨® torni a debatre el pla d'estudis aprovat pel Consell de Ministres. El Departament d'Educaci¨® catal¨¤ va criticar la proposta del ministeri per ¡°segregadora¡±. ¡°No deixa marge a l'autonomia de les comunitats i dels centres, ¨¦s tradicional i no integra les compet¨¨ncies¡±.

¡°La falta d'acord sumeix el sistema educatiu espanyol en una crisi encara m¨¦s gran que la que s'intentava aturar¡±, va sostenir ahir Florencio Luengo, pedagog i assessor del Ministeri d'Educaci¨®. Va recordar que el ¡°conjunt del professorat i una part important de les comunitats¡± han anunciat que ¡°no desenvoluparan un model imposat o que ho faran a la seva manera¡±. Segons el seu parer, ¡°¨¦s urgent un acord entre el ministeri i les comunitats que ha de ser gestionat des de la nova realitat pol¨ªtica que surti dels processos electorals de 2015¡±.