Les megaciutats nom¨¦s seran viables sense fums

La poblaci¨® urbana augmenta amb rapidesa al m¨®n i el 2045 es preveu superar la barrera dels 6.000 milions. La major part del creixement de les ciutats es concentrar¨¤ als pa?sos en desenvolupament, especialment a l'?frica, cosa que obligar¨¤ els estats a afrontar grans desafiaments per desenvolupar infraestructures d'habitatge, energia i transport, i tamb¨¦ els serveis m¨¦s b¨¤sics, com educaci¨® i salut.

¡°La gesti¨® de les ¨¤rees urbanes s'ha convertit en un dels reptes m¨¦s importants del segle XXI. L'encert o frac¨¤s que tinguem en impulsar ciutats sostenibles ser¨¤ el factor m¨¦s important en l'¨¨xit de l'agenda de desenvolupament post 2015 de l'ONU¡±, assegura John Wilmoth, director de la Divisi¨® de Poblaci¨® de DESA de l'ONU.

Si creuem aquestes dades amb les que indiquen altres estudis sobre el creixement de les classes mitjanes als pa?sos en desenvolupament, tindrem molts dels ingredients de la tempesta perfecta que aguaita la humanitat si no es prenen mesures dr¨¤stiques de seguida. I ¨¦s que, segons diversos autors, m¨¦s de 3.000 milions de persones accediran a la classe mitjana d'aqu¨ª al 2050. Fins i tot experts com Homi Kharas, autor de l'informe per a l'OCDE The emerging middle class in developing countries (La classe mitjana emergent als pa?sos en desenvolupament), eleven la xifra a gaireb¨¦ 4.900, per¨° molt abans, el 2030.

La incorporaci¨® al mercat de tots aquests consumidors tensar¨¤ encara m¨¦s la gesti¨® dels recursos naturals i les mat¨¨ries primeres, entre les quals hi ha el petroli, que cobreix les necessitats de transport actuals, tant de persones com de productes. A m¨¦s, gran part d'aquests consumidors aspiraran tamb¨¦ a gaudir de la llibertat de moviment personal que aporta l'autom¨°bil, cosa que suposar¨¤ elevar la producci¨® actual, uns 87 milions anuals de vehicles el 2013, per sobre de 100 o 120 milions d'autom¨°bils abans que acabi la propera d¨¨cada.

Una altra dada clau de l'estudi de l'ONU ¨¦s que el nombre de megaciutats ¨Cm¨¦s de 10 milions d'habitants¨C creixer¨¤ de forma espectacular en el futur. Si el 1990 nom¨¦s hi havia 10 urbs d'aquest tipus i concentraven 153 milions d'habitants, el 2014 ja en s¨®n 28 i reuneixen 453 milions de persones. I es distribueixen aix¨ª: 16 a l'?sia, quatre a Llatinoam¨¨rica, tres a Europa i l'?frica, i dues a l'Am¨¨rica del Nord. De moment, T¨°quio es mant¨¦ com la ciutat m¨¦s poblada del planeta, amb 38 milions d'habitants, seguida de Nova Delhi amb 25, Xangai amb 23, M¨¨xic DF, S?o Paulo i Bombai amb 21, Osaka i Pequ¨ªn amb 20, i l'¨¤rea de Nova York-Newark i el Caire amb 18,5.

Per al 2030 les previsions del mateix informe de les Nacions Unides anuncien que ja hi haur¨¤ 41 megaciutats. Per¨° mentre T¨°quio perdr¨¤ una mica de poblaci¨® (37 milions) i Nova Delhi amena?ar¨¤ el seu liderat amb 36 milions, Osaka i Nova York-Newark, segona i tercera urbs m¨¦s grans el 1990, hauran caigut als llocs 13¨¨ i 14¨¨, respectivament, davant l'embranzida d'altres ciutats m¨¦s din¨¤miques.

Una altra dada interessant ¨¦s que mentre que les 18 megaciutats actuals concentren nom¨¦s un de cada vuit habitants urbans, la meitat dels 3.900 milions d'urbanites d'avui dia viuen en ciutats relativament petites, d'uns 500.000 habitants, que no obstant aix¨° s¨®n majorit¨¤riament les que creixen amb m¨¦s rapidesa. I s'acabaran convertint aviat en diversos centenars de noves urbs de mida mitjana, entre un i 10 milions d'habitants.

Amb aquestes perspectives, el futur de totes les grans ciutats on es concentrar¨¤ la poblaci¨® mundial en les properes d¨¨cades passa inevitablement per aconseguir les emissions zero en el transport. I ¨¦s que dif¨ªcilment podran ser viables si totes les flotes de vehicles destinades a moure persones i mercaderies continuen emetent gasos contaminants a l'atmosfera. La situaci¨® l¨ªmit d'algunes megaurbs actuals, com M¨¨xic DF fa uns anys ¨Cja ha redu?t les emissions¨C i ara Pequ¨ªn, i en molta menor mesura Par¨ªs, mostra amb claredat les desagradables conseq¨¹¨¨ncies per a la qualitat de vida dels seus habitants que suposa la falta de previsi¨® a l'hora de controlar la contaminaci¨® atmosf¨¨rica.

Un dels pocs motius que aporten una mica d'optimisme a aquesta situaci¨® l¨ªmit ¨¦s que la ind¨²stria de l'autom¨°bil ¨¦s conscient del problema des de fa d¨¨cades i est¨¤ invertint grans recursos per aconseguir que el cotxe aconsegueixi la compatibilitat ambiental plena i pugui continuar formant part de la societat del futur. L'incipient proc¨¦s d'electrificaci¨® que acaba de comen?ar, primer amb els models h¨ªbrids i ara amb els h¨ªbrids endollables (PHEV) i els el¨¨ctrics purs (EV), permetr¨¤ reduir els costos d'aquests vehicles i les seves bateries a mesura que augmenti la velocitat de creuer de la seva producci¨®. I ser¨¤ una ajuda clau per poder aconseguir una qualitat de vida acceptable que contribueixi a obtenir la viabilitat futura de les megaciutats.

L'informe de les Nacions Unides conclou assegurant que qualsevol agenda de planificaci¨® urbana que aspiri a tenir ¨¨xit haur¨¤ de considerar les necessitats de les ciutats de totes les mides. I assegura que una bona gesti¨® pot aportar oportunitats de desenvolupament econ¨°mic per estendre els serveis b¨¤sics, com l'educaci¨® i la salut, a un elevat nombre de persones. A m¨¦s, facilitar serveis com el transport p¨²blic, l'electricitat, l'aigua i el sanejament en zones densament poblades ¨¦s molt m¨¦s barat i menys nociu per al medi ambient que fer-ho en zones rurals amb poblaci¨® molt dispersa.

Les eines per aconseguir-ho hi s¨®n, per¨° falta impuls pol¨ªtic per aconseguir els objectius.