Christoph Waltz: ¡°A Almod¨®var tothom l¡¯ent¨¦n¡±

Christoph Waltz (Viena, 1956) evita parlar de com prepara la seva feina. Diu que ¨¦s com si un mag revel¨¦s els seus trucs. Aix¨°, en principi, podria complicar l'entrevista, que a m¨¦s t¨¦ lloc en una habitaci¨® d'un hotel molt fosca, per la qual els periodistes van passant en fila, amb temps molt redu?ts. Tot i aix¨°, aquesta limitaci¨® obre el ventall per conversar amb un artista que no es correspon amb els personatges retor?ats que interpreta.

Quan seu, mou el cap enrere buscant la finestra que t¨¦ a l'esquena, mirant amunt cap a la poca llum que entra pel buit obert entre les cortines. ¡°El cel ¨¦s blau¡±, assenyala, justificant per qu¨¨ viu la meitat de l'any a Calif¨°rnia. La trobada t¨¦ lloc mentre es fa a Nova York una protesta multitudin¨¤ria contra la brutalitat policial, despr¨¦s de la mort d'un jove negre a Staten Island.

Encasellat? De fet ara tinc m¨¦s papers diferents que abans"

Christoph Waltz

¡°Seria interessant saber qu¨¨ fa que la q¨¹esti¨® racial continu? tan arrelada en aquest pa¨ªs¡±, es pregunta el vien¨¨s, abans de comen?ar a xerrar sobre el seu nou treball, Big eyes, dirigida per Tim Burton, i en qu¨¨ l'actor interpreta Walter Keane, considerat el pioner a convertir la pintura en un producte de masses els anys cinquanta. Big eyes ja ha arribat a les sales espanyoles.

¡°Els grans ulls funcionen de dues maneres¡±, diu, parafrasejant el t¨ªtol del film. ¡°De dins cap a fora i deixant entrar la llum des de l'exterior a l'interior¡±. En la seva opini¨®, veient els problemes socials actuals, s¨®n m¨¦s ¡°una expressi¨® de no deixar que entri la llum¡±. Els protagonistes dels quadres que porten la signatura de Keane s¨®n nens d'expressi¨® molt trista que creen reaccions oposades entre el p¨²blic.

¡°?s interessant, perqu¨¨ els nord-americans es mostren molt entusiastes. Tenen una forma diferent d'expressar-se. En general els agrada produir emocions. Els europeus tamb¨¦ som emotius, per¨° no tendim fins a l'extrem americ¨¤¡±, comenta. Waltz evita dir que el nord-americ¨¤ sigui superficial. ¡°?s un pa¨ªs diferent¡±, assenyala. ¡°Un espanyol comportant-se com un nord-americ¨¤, aix¨° podria ser superficial¡±.

Fins i tot Andy Warhol va recon¨¨ixer que va agafar coses de la filosofia de Walter Keane per popularitzar el seu art. Una de les seq¨¹¨¨ncies preferides de l'actor t¨¦ lloc en un supermercat, quan al costat de les populars llaunes de sopa Campbell apareix, en girar la c¨¤mera, una massa de p¨°sters a un d¨°lar de nens amb els ulls enormes. Per¨° Keane va passar tamb¨¦ a la hist¨°ria com l'autor d'un dels fraus m¨¦s grans coneguts al m¨®n de l'art.

La que feia els retrats era en realitat la seva dona, Margaret, interpretada per Amy Adams. La pel¡¤l¨ªcula, de fet, es basa en la relaci¨® entre tots dos. O m¨¦s ben dit, sobre el turbulent matrimoni en qu¨¨ ella queda atrapada i en com despr¨¦s se n'allibera. Tot i aix¨°, en cap moment ella parla malament del que va ser el seu segon marit. ¡°No ho ha fet fins avui¡±, comenta Waltz.

L'actor t¨¦ dos Oscars per 'Male?ts malparits' i 'Django desencadenado'

Margaret, afegeix, ¡°¨¦s molt generosa¡±. ¡°Ens va portar tots tres (Burton, Adams i Waltz) a la seva galeria i ens va oferir una de les seves pintures, la que volgu¨¦ssim. Vaig triar una cara amb 34 ulls. Molt at¨ªpica, surrealista. Em va dir que sabia que escolliria aquesta¡±, assenyala amb un gran somriure.

Christoph Waltz ¡ªde llargu¨ªssima carrera al seu pa¨ªs, 35 anys, que inclou la direcci¨® d'¨°peres¡ª no creu que Hollywood l'estigui encasellant, interpretant dolents i personatges exc¨¨ntrics constantment. ¡°Encasellat? De fet, ara tinc m¨¦s papers diferents que abans¡±, sentencia, tot i que no entra a valorar el seu treball com a Oberhauser, el nou malvat a?Spectre, l'¨²ltim Bond, que es roda aquests dies. Fins aqu¨ª hi ha arribat des que el va descobrir?Quentin Tarantino, sota la direcci¨® del qual ha guanyat dos Oscars per les pel¡¤l¨ªcules Male?ts malparits i Django desencadenado. Tim Burton, Roman Polanski i Terry Gilliam l'adoren. Potser perqu¨¨ no es treu mai davant el p¨²blic aquesta m¨¤scara que impedeix veure qu¨¨ hi ha darrere del personatge.

A Europa, explica, ¡°tendim massa a fer coproduccions, amb hist¨°ries gen¨¨riques per arribar a audi¨¨ncies de pa?sos diferents. Per¨° al final la hist¨°ria perd el seu car¨¤cter i no s'ent¨¦n enlloc¡±. ¡°En canvi, si agafes Pedro Almod¨®var, que explica hist¨°ries molt espec¨ªfiques d'Espanya, tothom, tothom l'ent¨¦n. Per aix¨° crec que Big eyes, una hist¨°ria molt dels Estats Units, molt local, funcionar¨¤ a tot arreu¡±, augura.

Tampoc s'atreveix a donar m¨¦s consells. De fet, comenta que Burton li va donar una important lli?¨® en afrontar aquesta pel¡¤l¨ªcula. Waltz coneixia l'obra de Keane abans que li oferissin el paper. Per¨° la considerava com una cosa barata, ¡°de calendaris que et donen gratis a la farm¨¤cia¡±. ¡°D'ell vaig aprendre com n'era d'irrellevant la meva opini¨®¡±, assegura. El que hauran de decidir els espectadors ¨¦s si el director va aconseguir evitar que un personatge i un actor tan poder¨®s es mengessin la pel¡¤l¨ªcula.