Cap a una reforma de la reforma

La reforma de?la Llei de la Propietat Intel¡¤lectual i la seva cara m¨¦s destructiva ¨Caquestes multasses d'entre 150.000 i 600.000 euros que l'autoritat competent pot imposar des d'ara mateix a tots aquells que facilitin o mitjancin en l'acc¨¦s a continguts protegits per drets d'autor¨C escenifiquen, abans de res, una urg¨¨ncia: la d'estroncar l'hemorr¨¤gia de lladrocini que el m¨®n de la creaci¨® cultural est¨¤ experimentant des de ja fa massa temps. Aix¨° es deu, b¨¤sicament, al de sempre: una q¨¹esti¨® educativa. Ni les institucions pol¨ªtiques ni les educatives ¨Csimplement les primeres ordenen el que fan les segones i aix¨ª ens va¨C no s'han preocupat mai de deb¨° d'engegar campanyes de mentalitzaci¨® escolar i universit¨¤ria encaminades a alguna cosa tan senzilla com fer veure a la ciutadania (als m¨¦s joves, per¨° no nom¨¦s: aqu¨ª es baixa de tot gaireb¨¦ tot D¨¦u de tota edat i condici¨®) que si unes sabatilles esportives o una dessuadora costen diners, una pel¡¤l¨ªcula, una can?¨®, un videojoc o un llibre tamb¨¦, o haurien de. Si el cinema o la m¨²sica o la literatura no costen res, en el pitjor dels casos ning¨² voldr¨¤ seguir intentant viure d'ells, m¨¦s que res perqu¨¨ ser¨¤ una quimera. Imaginem-nos un sabater fent sabates nom¨¦s per amor a l'art de fer sabates, o un escriptor escrivint nom¨¦s per amor a l'art d'escriure, fins i tot un cineasta pensant i rodant una pel¡¤l¨ªcula nom¨¦s per amor... al set¨¨ art.

Fins aqu¨ª, l'explicaci¨® de per qu¨¨ un pa¨ªs seri¨®s necessita combatre la mort lenta de les seves ind¨²stries creatives, que no s¨®n una altra cosa que la suma de la feina dels seus creadors, el suport p¨²blic a la seva acci¨® i la col¡¤laboraci¨® del sector privat.

Per¨° el que el Govern de Mariano Rajoy ha fet amb aquesta reforma de la Llei de la Propietat Intel¡¤lectual? ¨Csegur que amb la inexorable/bona voluntat pol¨ªtica que porten les urg¨¨ncies (per exemple, la de posar fi d'una vegada per sempre a l'estigma espanyol d'encap?alar les grans llistes del pirateig mundial, per a escarni dels pa?sos, perd¨®, seriosos)¨C s'assembla massa a un pegat, a un recautxutatge amb molta forma i, ara com ara, poc fons. La reforma no arriba com un producte de consens parlamentari, per m¨¦s que des del Ministeri d'Educaci¨®, Cultura i Esports se segueixi dient que s¨ª. L'oposici¨® en bloc ha rebutjat i criticat des de fa molt temps l'esperit del nou text, aprovat exclusivament gr¨¤cies als vots de la majoria de Govern, amb el fam¨¨lic peatge de nom¨¦s nou esmenes transaccionals aprovades al Congr¨¦s.

A m¨¦s, la nova llei (?) estableix un termini d'un any per fer canvis m¨¦s profunds en el seu articulat. O sigui, que hi haur¨¤ una gran reforma de la petita reforma. S'ha de tenir present qu¨¨ passar¨¤ si els qui han previst reformar la reforma d'aqu¨ª a un any llavors ja no estan al tim¨® del pa¨ªs per reformar, ja sigui aquesta reforma de la LPI o qualsevol altra cosa reformable. Per¨° aqu¨ª ja entrem en l'¨¤mbit de la cabina dels germans Marx.