Els ¡®paradisos fiscals¡¯ pujolistes

Aquesta vegada no se'n salven. El 18 de desembre passat el jutge Ruz va acordar obrir la fase processal cap al judici oral dels implicats en el cas Pret¨°ria, obert per Garz¨®n fa cinc anys. Contra 11 imputats, entre els quals hi ha l'exalcalde del PSC de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Mu?oz, i els que van ser dirigents destacats de CiU i consellers de Jordi Pujol, Llu¨ªs Prenafeta i Maci¨¤ Alavedra. Tots, en divers grau de responsabilitat, pels delictes propis de corrupci¨®, tr¨¤fic d'influ¨¨ncies, suborn i blanqueig de capitals. Durant l'exercici dels seus c¨¤rrecs p¨²blics, gr¨¤cies al suport dels fiscals generals de l'Estat, del PSOE, la Fiscalia no va poder emprendre accions penals contra ells. Va ser particularment greu el mantell d'impunitat que va cobrir la presumpta malversaci¨® dels fons p¨²blics de la Caric (Comissi¨® d'Ajuda a la Reconversi¨® Industrial de Catalunya) que justificava la persecuci¨® penal d'Alavedra i 11 consellers m¨¦s. La realitat era m¨¦s que evident. Una part dels fons d'aquesta entitat ¨Cels anomenats avals¨C es va destinar, en condicions molt avantatjoses, a societats vinculades a consellers o alts c¨¤rrecs de la Generalitat, fons que finalment no van ser reintegrats, fet que va causar un greu perjudici a l'erari p¨²blic auton¨°mic.

Una primera consideraci¨® sobre la resoluci¨® del jutge Ruz: per si sola desqualifica la pretesa reforma del proc¨¦s penal del Partit Popular, que mira d'abreujar, mitjan?ant un sistema de terminis, la investigaci¨® judicial, especialment davant d'aquesta mena de delictes. Per exemple, la interlocut¨°ria judicial que comentem no podia haver-se dictat abans, ja que les dues ¨²ltimes respostes de les comissions rogat¨°ries a Andorra i Su?ssa es van produir l'octubre de l'any passat. El que pret¨¦n el PP ¨¦s, sobretot, la impunitat dels corruptes.

Aix¨ª mateix, quan estem pendents que declarin com a imputats Jordi Pujol, la seva dona i tres dels seus fills per frau fiscal i blanqueig de capitals, la interlocut¨°ria del jutjat central n¨²mero 5 descriu el funcionament presumptament delictiu del clan pujolista, el de la fam¨ªlia pr¨°piament dita i l'altra i inseparable ¡°fam¨ªlia¡±, sense la qual ¨¦s impossible entendre el pujolisme i el seu funcionament, com ha dit un autor, en clau d'¡°hampa barcelonina¡±.

La interlocut¨°ria del jutge Ruz descriu els fets, els situa en la d¨¨cada passada, com ¡°una trama dirigida a la realitzaci¨® de tasques d'intermediaci¨® o influ¨¨ncia en adjudicacions p¨²bliques vinculades a operacions urban¨ªstiques [¡­] a canvi de la percepci¨® de comissions quantioses, que es procediria ulteriorment a ocultar tant la seva titularitat com l'origen presumptament delictiu dels referits guanys patrimonials, amb la finalitat d'aconseguir el seu aflorament posterior i desvincular-les del seu origen mitjan?ant la utilitzaci¨® d'entramats societaris i financers complexos¡±.

El Govern del PP? no fa absolutament res per donar compliment a un acord del Congr¨¦s que instava l¡¯Executiu a la ¡°supressi¨® dels paradisos fiscals¡±

Aquests eren els objectius i les maneres de procedir dels membres de la trama, com van fer en l'operaci¨®n Niesma, en la qual Prenafeta i Alavedra van aconseguir, per la seva mediaci¨®, substanciosos beneficis econ¨°mics gr¨¤cies ¡°a l'ascendent [¡­] que exercien sobre c¨¤rrecs p¨²blics derivat dels alts c¨¤rrecs que van ocupar al Govern catal¨¤ durant els anys vuitanta i noranta¡±.

Tan greu o m¨¦s que l'anterior van ser els guanys obtinguts, de vegades de proced¨¨ncia desconeguda o d'altres tasques d'intermediaci¨®, que van ocultar a la Hisenda p¨²blica mitjan?ant la canalitzaci¨® de les mateixes a trav¨¦s d'entitats fiduci¨¤ries domiciliades en paradisos fiscals.

El jutjat del cas Pret¨°ria ha dirigit 13 comissions rogat¨°ries, cinc a Su?ssa i cinc m¨¦s a Andorra i una a Portugal, el Regne Unit, Costa Rica i els EUA. La col¡¤laboraci¨® d'aquests Estats ha resultat indispensable per con¨¨ixer el patrimoni ocult i l'abast del que van defraudar els dos exdirigents de CiU. El Govern del PP, per contra, no fa absolutament res per donar compliment a un acord del Congr¨¦s dels Diputats, del 12 de juliol del 2011, que instava el Govern a la ¡°supressi¨® dels paradisos fiscals¡±.

Gr¨¤cies a la col¡¤laboraci¨® d'altres pa?sos, s'ha pogut saber que la quantitat defraudada per Alavedra els exercicis 1997, 1998, 2000 i 2006 va ser de 2.605.000 euros. Per aix¨° va disposar, com ja havia fet el seu cap de Govern des del 1980, de societats domiciliades a Andorra i les illes Caiman. El mateix va fer l'exsecretari de Presid¨¨ncia, Llu¨ªs Prenafeta, que, segons la resoluci¨® judicial, durant els exercicis 2000 a 2007 va obtenir 14.984.000 euros de guanys ¡°procedents de tasques d'intermediaci¨® en adjudicacions p¨²bliques¡±, l'origen dels quals no sempre s'ha pogut determinar, servint-se de la societat BUIC i d'altres mecanismes per amagar i defraudar a la Hisenda p¨²blica una quantitat superior als cinc milions entre els anys 2000 a 2003, tamb¨¦ a trav¨¦s de comptes oberts a Su?ssa i Andorra.

Els fets descrits no nom¨¦s mereixen un retret penal, sin¨® que, associats al gran frau de la fam¨ªlia Pujol, expressen la total abs¨¨ncia d'¨¨tica p¨²blica d'una part important dels que han governat Catalunya durant 23 anys i dels que, aqu¨ª i a Espanya, han estat els seus c¨°mplices o encobridors, penals i pol¨ªtics.

Carlos Jim¨¦nez Villarejo ¨¦s jurista i exeurodiputat de Podem