Su?ssa allibera la seva divisa per esquivar la dispar pol¨ªtica monet¨¤ria global
Terratr¨¨mol a la borsa su?ssa despr¨¦s de la decisi¨® del banc central de deixar de comprar euros per mantenir el tipus de canvi
El Banc Nacional de Su?ssa (SNB), considerat un dels bancs centrals m¨¦s previsibles del m¨®n, va sorprendre aquest dijous els inversors en anunciar un gir de 180 graus en la seva pol¨ªtica de canvi?i eliminar de cop el l¨ªmit que havia imposat fa tres anys al tipus de canvi del franc davant l'euro, amb la finalitat de defensar les exportacions. La moneda su?ssa passava aix¨ª de cotitzar entorn de les 1,20 unitats per divisa europea fins als 1,02 euros al final de la sessi¨®, un 14% m¨¦s, encara que en alguns moments va arribar fins i tot a pujar un 28%, fet que va provocar un aut¨¨ntic terratr¨¨mol als mercats. La borsa su?ssa, l'¨²nica amb p¨¨rdues a Europa, perdia un 10%, i valors com Swatch o UBS van acumular p¨¨rdues superiors al 15% durant el dia.
El president de l'SNB, Thomas Jordan, recordava que l'entitat va imposar els l¨ªmits a la cotitzaci¨® del franc davant l'euro quan, en plena crisi de deute europeu, el franc es va convertir en actiu refugi i aix¨° en va disparar la cotitzaci¨®, amb el conseg¨¹ent risc per a una economia en qu¨¨ les exportacions representen el 60% del PIB. La sobrevaluaci¨® del franc, explicava Jordan, s'ha redu?t considerablement i aix¨ª ¨¦s, almenys, en termes de tipus de canvi efectiu real, segons Capital Economics.
Els analistes temen l'impacte sobre el PIB i el risc de deflaci¨®
¡°En aquestes circumst¨¤ncies, l'SNB ha arribat a la conclusi¨® que mantenir el tipus m¨ªnim de canvi per al franc su¨ªs enfront de l'euro ja no est¨¤ justificat¡±, va apuntar Jordan. Durant aquests anys, la pol¨ªtica del banc su¨ªs per defensar el franc ha disparat el balan? de l'entitat, que ja frega un perill¨®s 85% del PIB. Les reserves internacionals s'han multiplicat per quatre fins a arribar als 495.000 milions de francs (478.000 milions d'euros).
¡°Els mercats no estaven preparats, cosa que explica la dr¨¤stica apreciaci¨® del franc immediatament despr¨¦s de l'anunci¡±, apuntava Simon Ward, des de Henderson. Per als analistes, la decisi¨® reflecteix la intenci¨® de l'SNB de recuperar la seva autonomia davant del Banc Central Europeu (BCE) i de protegir-se davant les mesures de relaxaci¨® quantitativa que previsiblement adoptar¨¤ el BCE, cosa que faria que l'euro es depreci? encara m¨¦s. El mateix banc su¨ªs apel¡¤lava en la seva nota a les creixents ¡°diverg¨¨ncies entre les pol¨ªtiques monet¨¤ries de les principals divises¡±, una tend¨¨ncia que anir¨¤ a m¨¦s aquest any si el BCE abunda en l'expansi¨® monet¨¤ria i, en canvi, la Reserva Federal comen?a a apujar els tipus. ¡°Aquest ¨¦s nom¨¦s el principi de les tensions que veurem¡±, advertia una analista de mercat.
¡°L'SNB est¨¤ efectivament acceptant que el cicle econ¨°mic necessita seguir el seu cam¨ª i que l'artificialment d¨¨ficit franc su¨ªs tenia la conseq¨¹¨¨ncia indirecta d'inflar un ja de per si mercat immobiliari fort i d'executar la pol¨ªtica monet¨¤ria a Su?ssa en funci¨® del BCE¡±, explicava Steen Jakobsen, economista en cap de Saxo Bank.
¡°El banc central recupera aix¨ª la flexibilitat de la seva pol¨ªtica monet¨¤ria¡±, apuntava Salman Ahmed, estrateg de Lombard Odier, en una nota a clients. ¡°Aix¨° significa que els tipus d'inter¨¨s hauran de fer la feina dura de compensar qualsevol apreciaci¨® addicional sobre el tipus de canvi¡±, recalcava.
El banc central acumula l'equivalent al 85% del PIB en reserves
Precisament, amb l'objectiu d'actuar a trav¨¦s dels tipus d'inter¨¨s, l'autoritat monet¨¤ria va acordar tamb¨¦ retallar la rendibilitat dels dip¨°sits i situar els tipus d'inter¨¨s, que des de fa un mes estaven en terreny negatiu, fins al -0,75%, amb l'objectiu d'intentar desincentivar l'entrada de capitals. Un terreny pantan¨®s, segons alerten Gabriel Stein i Scott Livermore, d'Oxford Economics, i de conseq¨¹¨¨ncies desconegudes. ¡°La teoria econ¨°mica sol donar per fet que els tipus d'inter¨¨s negatius no funcionen m¨¦s enll¨¤ del -0,5%¡±, advertien en una an¨¤lisi publicada ahir.
La sorpresa estava justificada, segons Jordan, per la naturalesa de la mesura, per¨° la falta de previsibilitat no ¨¦s res que lligui b¨¦ amb una economia la divisa de la qual ¨¦s un actiu refugi dels inversors en temps de turbul¨¨ncies, com passa ara amb les tensions a R¨²ssia.
Tampoc no sembla conv¨¨ncer els exportadors su?ssos. ¡°?s un tsunami per a la ind¨²stria exportadora i per al turisme i, al capdavall, per a tota l'economia¡±, subratllava el conseller delegat de Swatch. Jennifer McKewon, de Capital Economics, calcula que la fi dels topalls a la cotitzaci¨® del franc pot reduir un 10% les exportacions helv¨¨tiques l'any que ve. ¡°Aix¨° suposaria una caiguda de l'activitat del 6%¡±, adverteix. I encara m¨¦s. ¡°L'apreciaci¨® de la divisa danyar¨¤ l'economia su?ssa i crear¨¤ noves pressions deflacionistes¡±, apuntaven des de Lombard Odier.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.