Terror antiterrorista

Des dels atemptats de les Torres Bessones de Nova York el 2001 i el p¨¤nic global que els va seguir, la Uni¨® Europea ha aprovat 239 mesures antiterroristes entre directives, reglaments i decisions marc. Mesures que no han estat capaces d'evitar l'11-M a Madrid, la matan?a d'Utoya, la massacre de Par¨ªs ni els 153 actes terroristes que, segons l'Europol, es van produir a Europa nom¨¦s el 2013.

Evidentment, mai no sabrem quants podrien haver-se produ?t si aquestes mesures no haguessin existit, per¨° ¨¦s rellevant que en la majoria d'aquestes pol¨ªtiques el Parlament Europeu ni tan sols no hi hagi intervingut de manera vinculant i que el seu impacte mai no hagi estat avaluat de manera sistem¨¤tica. Tamb¨¦ ¨¦s sorprenent que, en el cas de Par¨ªs, tant els terroristes com l'objectiu, la redacci¨® del?Charlie Hebdo, ja estiguessin sota vigil¨¤ncia. Preguntar-se qu¨¨ ha fallat en els mecanismes existents sembla que hauria d'emergir com la principal q¨¹esti¨® aquests dies.

I no obstant aix¨°, sembla que la proposta que emergeix des d'Europa ¨¦s un cop de peu per avan?ar. M¨¦s mesures. Cap reflexi¨®. Cap avaluaci¨®. Els ministres de l'Interior de pa?sos com Espanya han rellan?at aquesta setmana la campanya per aprovar a escala europea el registre de passatgers (PNR en les seves sigles en angl¨¨s), una base de dades que reculli informaci¨® relacionada amb cada viatger (nom, adre?a, tel¨¨fon, itinerari, targeta de cr¨¨dit, opcions de men¨², IP de l'ordinador si el bitllet s'adquireix en l¨ªnia, detalls sobre menors, etc¨¨tera), compilada per les aerol¨ªnies i d'obligat lliurament a les forces de seguretat dels pa?sos implicats. Aquests registres, que els pa?sos membres ja s¨®n lliures d'implementar, volen fer-se ara obligatoris i compartits a tot Europa i amb altres pa?sos aliats.

Fins ara, aquestes dades no es compartien a escala europea perqu¨¨ el Parlament Europeu i el Tribunal de Just¨ªcia de la UE havien plantejat dubtes sobre la legalitat de recollir i compartir sistem¨¤ticament dades de persones sobre les quals no hi ha cap sospita, o dades que revelen filiacions religioses (com la prefer¨¨ncia en els ¨¤pats a l'avi¨®). Encara que l'allau de dispositius de vigil¨¤ncia preventiva sembli indicar el contrari, els ciutadans europeus continuem tenint dret a no ser posats sota sospita sense motiu, i a entrar als nostres pa?sos fins i tot si som delinq¨¹ents. La definici¨® de ciutadania basada en els drets que heretem del Renaixement es juga avui en el debat sobre els registres de passatgers, ni m¨¦s ni menys. Aix¨ª ho van entendre els membres del Parlament Europeu.

Com hauria contribu?t l'exist¨¨ncia d'un registre de passatgers europeu a evitar l'atemptat de Par¨ªs?

Per¨° si la l¨°gica ¨¦s la primera v¨ªctima de la por, Europa mostra una gran capacitat de sucumbir a la por. Una vegada m¨¦s, davant un atemptat s'imposa la recuperaci¨® d'agendes de seguretat m¨¦s pr¨°pies d'una fantasia dist¨°pica que de la voluntat d'aprendre dels errors i millorar de manera efectiva la seguretat dels i les europees. Com hauria contribu?t l'exist¨¨ncia d'un registre de passatgers europeu a evitar l'atemptat de Par¨ªs? Els seus autors eren ciutadans francesos i havien estat identificats i sotmesos a vigil¨¤ncia fins feia uns mesos. Els seus viatges eren perfectament coneguts per les autoritats mitjan?ant els mecanismes existents, com tots els viatges que es fan a pa?sos considerats sensibles per part de qualsevol ciutad¨¤ de la UE. A quin l¨°gica respon, doncs, la proposta actual, ferventment defensada pel Partit Popular Europeu?

El problema de seguretat al qual s'enfronta Europa ¨¦s evident. Les amenaces i riscos existeixen, i la necessitat d'apuntar a les causes i conseq¨¹¨¨ncies de la pol¨ªtica exterior perseguida pels governs occidentals no eludeix la urg¨¨ncia d'abordar els desafiaments immediats. Per¨° aquests desafiaments no passen per l'activisme legislatiu sense reflexi¨® ni control, ni per la subversi¨® de garanties legals fonamentals, que s¨®n les que defineixen en qu¨¨ consisteix el nostre estatus de ciutadania i el que alguns anomenen ¡°el nostre estil de vida¡±.

Tampoc no passen per convertir els aeroports i passos fronterers en zones d'excepci¨®, en forats negres legals pels quals poden caure innocents i culpables. Els reptes de seguretat de la UE passen per implementar pol¨ªtiques de seguretat ben dissenyades, legals i avaluables, aix¨ª com per identificar quins s¨®n els detonants de la radicalitzaci¨® i abordar-los des d'una perspectiva social i d'inclusi¨®.

No obstant aix¨°, en certes inst¨¤ncies de decisi¨® europees i estatals sembla haver-se imposat la idea que l'amena?a al model de conviv¨¨ncia i llibertats que suposadament impera a Europa ha de ser combatuda a partir de l'eliminaci¨® dels mecanismes de conviv¨¨ncia i la supressi¨® de llibertats. Benjamin Franklin va dir que ¡°aquells que estan disposats a sacrificar llibertats fonamentals a canvi de seguretat no mereixen ni llibertat ni seguretat¡±. 300 anys despr¨¦s, continuem sense aprendre aquesta imprescindible lli?¨®.

Gemma Galdon Clavell ¨¦s doctora en Pol¨ªtiques P¨²bliques