Quatre cares per a un canvi

Hola. Us presento les persones que intervindran en aquesta taula rodona sobre la fi del r¨¨gim i la possible ruptura. Crec que ho far¨¦ diverses vegades. La primera, per ordre alfab¨¨tic. Es tracta de Quim Arrufat (la Seu de Urgell, 1982). ?s polit¨°leg. Actiu en la pol¨ªtica i els moviments des dels 16 anys, ¨¦s membre de la CUP. Des del 2012 ¨¦s diputat electe del Parlament de Catalunya, i exerceix el c¨¤rrec de portaveu adjunt del Grup Mixt. Ada Colau (Barcelona, 1974) va estudiar Filosofia. ?s una de les fundadores de la PAH, i la seva primera portaveu durant els ¨²ltims cinc anys. ?s portaveu de Guanyem, candidatura municipalista per Barcelona, el model d'altres candidatures de conflu¨¨ncia a tot l'Estat. Xavier Dom¨¨nech (Sabadell, 1974) ¨¦s historiador i imparteix classes a la UAB. ?s especialista en moviments socials i el canvi pol¨ªtic en el franquisme i la Transici¨®. El seu ¨²ltim llibre, Hegemon¨ªas, crisis, movimientos de resistencia y procesos pol¨ªticos (2014) ¨¦s precisament un estudi sobre aquest canvi de r¨¨gim. Activista en diversos moviments, ¨¦s membre, des del seu primer moment, de Proc¨¦s Constituent. Raimundo Viejo (Vigo, 1969) ¨¦s professor a la Universitat de Girona. Especialista en moviments socials ¨Camb especial atenci¨® als nacionalismes¨C i en els processos de canvi de r¨¨gim. ?s editor d'Artifakte. El seu ¨²ltim llibre es titula La dansa de medusa (El Tangram, 2012). ?s signatari del manifest "Moure fitxa", que va crear Podem, membre del Consell Ciutad¨¤ estatal de Podem, i del de Barcelona de Podem. Tamb¨¦ ¨¦s promotor i membre actiu de Guanyem.

Com veieu, totes les noves formacions tenen barreges i zones d'intersecci¨® personals, o col¡¤lectives o, fins i tot, formals. Per aix¨° us torno a presentar els convidats d'aquesta taula rodona. Es tracta de membres de candidatures rupturistes del proper cicle electoral. Algunes, negocien conflu¨¨ncies. En tot cas, els quatre grups convidats sembla que s'interrelacionen a trav¨¦s d'una l¨°gica nova, molt 15-M, que refor?a m¨¦s les semblances que no pas les difer¨¨ncies. I la similitud de totes ¨¦s, en aquesta crisi pol¨ªtica, apostar per la ruptura. Incorporen al l¨¨xic descripcions i paraules que es van comen?ar a fer servir el 2011, i que s'estan esmunyint en la realitat, com ara r¨¨gim del 78, com ara fi de r¨¨gim. Curiosament, per un problema cultural, potser patol¨°gic, aquestes formacions no tenen una descripci¨® en els mitjans convencionals, on apareixen m¨¦s com un objecte d'alarma que no pas com a objectes per descriure.

mmm. Una ¨²ltima descripci¨®. Es tracta d'una o dues generacions estranyes. Molt ben formades, el seu acc¨¦s a la doc¨¨ncia ha estat complex o no ha estat. El seu acc¨¦s a la pol¨ªtica no s'ha pogut produir en el partits del r¨¨gim, que tenien altres agendes. No han accedit als mitjans, malgrat que modulen cada vegada m¨¦s zones de la realitat. S¨®n temes d'opini¨®, abans que signants d'opini¨®. Nom¨¦s han tingut acc¨¦s als mitjans m¨¦s populars ¨Cla tele¨C, en el seu format m¨¦s popular ¨Cla tert¨²lia¨C. Potser s¨®n la met¨¤fora d'una societat que ja no t¨¦ lloc en les descripcions convencionals de les ¨²ltimes quatre d¨¨cades. La met¨¤fora que, efectivament, alguna cosa voluminosa est¨¤ passant, no encaixa.

Aquesta taula rodona consisteix a parlar de tot aix¨°. A donar la paraula. A descriure-ho.