Tres lectures del 27-S

Les eleccions catalanes del 27 de setembre del 2015 seran diferents de totes les altres eleccions celebrades a Catalunya des del 1980. Ho seran fins i tot per als que no volen que siguin diferents en res.

Els elements diferencials s¨®n molts, comen?ant per la seva convocat¨°ria, amb tanta anticipaci¨®: seran anticipades en la data de celebraci¨®, un 14 mesos abans del que pertocava; i ho seran en l'anunci, molts dies abans del termini m¨ªnim establert per la llei per anunciar-les ¨Cun cop acordat que serien a la tardor, i abans de les generals espanyoles, el president ha volgut llen?ar la clau de la dissoluci¨® sense deixar-se marge a si mateix per fixar el dia exacte¨C.

La difer¨¨ncia fonamental entre aquestes eleccions i qualsevol de les anteriors ¨¦s la lectura que en faran els diferents actors, governs, partits, mitjans de comunicaci¨® i, sobretot, opinions p¨²bliques. Les lectures dependran dels resultats, l¨°gicament, i poca cosa en podem dir a hores d'ara, tret que sabem que seran definit¨°ries d'una redistribuci¨® del vot i, per tant, del poder pol¨ªtic, i que necess¨¤riament n'ha de sortir un Parlament m¨¦s plural i fragmentat.

Per¨° hi ha unes lectures encara m¨¦s importants que les que es puguin fer el dia 28-S i s¨®n les que podem fer ja des d'ara, derivades de la inserci¨® de la consulta dins el proc¨¦s sobiranista. Com en tot a la vida, n'hi ha tantes com partits, encara que es poden sintetitzar en tres. La primera, la dels convocants, ¨¦s un pal¡¤liatiu de la consulta sobre la independ¨¨ncia, una segona part del 9-N en la qual no tindran m¨¦s remei que participar tots els que no ho van voler fer aleshores, i de la qual s'ha de derivar una lectura plebiscit¨¤ria. Segons Junqueras, si hi ha un vot m¨¦s a favor dels partits que volen la independ¨¨ncia dins d'un Parlament de majoria independentista, la cosa ja estar¨¤ feta, i l'¨²nica votaci¨® que caldr¨¤ despr¨¦s ser¨¤ la de ratificaci¨® del cam¨ª empr¨¨s o fins i tot de la Constituci¨® catalana ja redactada pel Parlament sortit del 29-S.

Encara hi ha una tercera lectura, que eludeix tant la clau plebiscit¨¤ria com la restricci¨® del constitucionalisme immobilista

Hi ha tamb¨¦ una lectura diametralment oposada, com a eleccions nom¨¦s auton¨°miques: la majoria que en surti tindr¨¤ dret a promoure iniciatives de reforma de l'Estatut i de la Constituci¨®, per¨° en cap cas a emprendre actuacions que desbordin la legalitat i sobretot que contradiguin la Constituci¨® respecte a la unitat d'Espanya. Tota proposta que surti dels marcs legals, segons aquesta l¨°gica, ser¨¤ recorreguda i anul¡¤lada des del Govern de Madrid. Si la majoria parlament¨¤ria no arriba als dos ter?os necessaris per reformar l'Estatut, tal com estableix l'Estatut mateix, la for?a per emprendre el proc¨¦s pretesament constituent ser¨¤ encara menor: es far¨¤ dif¨ªcil d'entendre que es pugui aconseguir el m¨¦s dif¨ªcil, la independ¨¨ncia, si no es t¨¦ majoria per al que ¨¦s m¨¦s f¨¤cil, com ¨¦s reformar l'Estatut.

Encara hi ha una tercera lectura, que eludeix tant la clau plebiscit¨¤ria com la restricci¨® del constitucionalisme immobilista. ?s la que s'at¨¦ al principi democr¨¤tic que la Constituci¨® espanyola empara i que han consagrat de forma expl¨ªcita per aquesta mena de casos tant el Tribunal Suprem del Canad¨¤ com despr¨¦s la llei canadenca de la claredat. L'un i l'altra ens v¨¦nen a dir que no es pot eludir l'expressi¨® reiterada de la voluntat democr¨¤tica dels habitants d'un territori ben delimitat i homogeni que manifesten el seu desig majoritari de separar-se i que aix¨° s'ha de fer negociant abans els termes de la celebraci¨® d'una consulta, una pregunta clara, els percentatges m¨ªnims de participaci¨® i la interpretaci¨® dels resultats.

El primer pas perqu¨¨ es pugui produir aquesta lectura l'han de fer els que volen la independ¨¨ncia, expressant el seu prop¨°sit sense tergiversacions, com les que van envoltar en les eleccions del 2012 la candidatura de CiU respecte a un imprec¨ªs i discutit dret a decidir i a una opci¨® encara m¨¦s ambigua sobre l'Estat independent dins d'Europa. Els que facin la tercera lectura entendran que Artur Mas vol proposar per al 2015 el que havia d'haver proposat el 2012, ¨¦s a dir, la independ¨¨ncia sense m¨¦s adjectius, i que, en conseq¨¹¨¨ncia, si guanya el front de partits que hagin anat a les urnes amb aquest objectiu, el Govern de l'Estat no tindr¨¤ m¨¦s remei que asseure's a negociar amb aquests partits la forma, la data, la pregunta i les majories exigibles per a una consulta legal.

Aix¨° no ¨¦s la tercera via. La tercera via ¨¦s la reforma de la Constituci¨® que reconegui per a Catalunya els blindatges competencials, sobretot en llengua i cultura, i les necessitats d'autogovern fiscal i que introdueixi a m¨¦s les reformes institucionals que coronin l'Estat federal. La tercera via, en la mesura que existeixi com a opci¨® cre?ble, pot incidir en el resultat de les eleccions del 27-S, com podia haver incidit abans i estalviat bona part del proc¨¦s, ja que sabem que una part important de l'opini¨® catalana ¨¦s el que realment volia i potser encara vol obtenir de tot aquest llarg embolic.

La tercera lectura del resultats, la m¨¦s improbable i en canvi la m¨¦s beneficiosa, ¨¦s una altra cosa i hauria de servir per a tothom, independentistes i immobilistes constitucionals, a m¨¦s l¨°gicament dels federalistes, perqu¨¨ no ¨¦s una via interm¨¨dia sin¨® la via del di¨¤leg i del pacte entre tots que fins ara no s'ha produ?t. Els seus avantatges s¨®n ben clars: segueix la millor jurisprud¨¨ncia internacional (Quebec i Esc¨°cia); permet una lectura di¨¤fana, dins i fora d'Espanya, institucions internacionals incloses; i conduiria a celebrar les eleccions del 27-S amb un acord previ de totes les parts i la garantia per tant que no es produir¨¤ una baralla interpretativa sobre els resultats, amb el pernici¨®s efecte que pugui tenir sobre la seva legitimitat.