¡®Cas 4-F¡¯: les dificultats d¡¯una revisi¨®

Podria reobrir-se la causa per l'agressi¨® a un gu¨¤rdia urb¨¤, el 4 de febrer del 2006, per la qual van ser condemnades cinc persones, despr¨¦s de l'emissi¨® del documental Ciutat morta, que posa en dubte el periple judicial del cas 4-F? ¡°?s molt dif¨ªcil¡±, repeteixen tots els experts consultats per aquest diari, fins i tot els implicats en el cas. I si es trob¨¦s alg¨² que s'inculp¨¦s de l'agressi¨®? Aix¨° tampoc seria garantia absoluta de reobertura.

Amb una sent¨¨ncia ferma (avalada per totes les inst¨¤ncies judicials) s'inverteix l'ordre de c¨¤rrega: ja no ¨¦s q¨¹esti¨® de demostrar la culpabilitat de la persona, sin¨® a l'inrev¨¦s, demostrar-ne la innoc¨¨ncia. El cas m¨¦s clar de l'aplicaci¨® del que s'ent¨¦n com una revisi¨® de condemna seria el crim de Cuenca: dos homes condemnats per l'assassinat d'un pastor el 1918. El jurat popular els va considerar culpables, tot i que no havia aparegut el cos. Dos anys despr¨¦s que sortissin de pres¨®, es va demostrar que el pastor en q¨¹esti¨® no era mort, sin¨® que havia marxat.

Aquest ¨¦s un dels sup¨°sits que recull la llei (condemna per un crim que mai es va cometre) per acceptar el que s'ent¨¦n com un recurs de revisi¨®. Tamb¨¦ es pot admetre si hi ha dues persones condemnades pel mateix delicte i nom¨¦s l'ha pogut cometre una, si la condemna es va dictar sobre la base de proves falses considerades aix¨ª per sent¨¨ncia ferma o per una confessi¨® sota tortures, o si apareguessin proves noves, concloents. En el cas que alg¨² s'autoinculp¨¦s, ¡°la mera confessi¨® no seria prou¡±, apunta l'advocat Josep Maria Fuster-Fabra, a m¨¦s hauria de ser ¡°cre?ble¡±.

¡°La nova prova ha de tenir un car¨¤cter molt transcendent, com l'ADN¡±, afegeix l'advocat. ?s el que va aconseguir, de forma excepcional, Ahmmed Tammouhi, que va ser condemnat a m¨¦s de 100 anys de pres¨® per quatre violacions. En una, en la qual es va obtenir l'ADN, es va aconseguir comprovar que no era seu, sin¨® d'un violador amb el qual guardava una enorme semblan?a f¨ªsica: Antonio Garc¨ªa Carbonell. El Suprem va anul¡¤lar la sent¨¨ncia en el cas d'aquesta violaci¨® concreta, per¨° va mantenir la resta de les acusacions, malgrat el dubte molt raonable que hi havia.

Per¨° costa trobar m¨¦s casos similars. ¡°Fa 32 anys que exerceixo com a advocat, no he aconseguit mai una revisi¨®, ni conec cap company que ho hagi assolit, ni he sentit parlar de casos aix¨ª¡±, assegura el penalista Carles Monguilod. Fuster-Fabra comparteix la seva opini¨®, i ni tan sols ha arribat mai a presentar un recurs de revisi¨® de causa. El mes de mar? passat, el Suprem va anul¡¤lar la sent¨¨ncia contra un home per un robatori amb viol¨¨ncia, on la principal prova de c¨¤rrec era la declaraci¨® de la v¨ªctima que el reconeixia. Es va demostrar despr¨¦s que les restes de sang ¨Cl'ADN¨C trobat al cotxe de la dona corresponia a un altre home, a qui finalment la v¨ªctima va identificar com a culpable, i es va desdir de la versi¨® anterior. Finalment, el Suprem va anul¡¤lar la sent¨¨ncia. ?

L'advocat Joan Pere Zapata va presentar un recurs de revisi¨® per a un client, condemnat per l'intent d'homicidi de la seva dona. Ja condemnat en ferm, va apar¨¨ixer un altre home que va assegurar que ell era l'autor del tiroteig contra la v¨ªctima. ¡°Se li va prendre declaraci¨® per presentar el recurs de revisi¨®, per¨° la Fiscalia s'hi va oposar i la sala del Suprem ho va denegar¡±, explica Zapata. Van considerar que el seu testimoni no era prou fiable, entre altres coses, perqu¨¨ el delicte ja havia prescrit. ¡°El Suprem ¨¦s molt caut¡±, constata el lletrat. En un altre cas, s¨ª que va aconseguir una revisi¨®, per¨° en un tema m¨¦s administratiu: van condemnar un client per conduir sense carnet, per¨° va poder demostrar que el tenia a l'estranger.?

Els advocats implicats en el cas del 4-F s¨®n conscients que amb les q¨¹estions que hi ha damunt la taula, sobretot les que posen en dubte la fiabilitat de la declaraci¨® dels dos testimonis de c¨¤rrec, dos gu¨¤rdies urbans condemnats despr¨¦s per tortures i falsedat, no ¨¦s f¨¤cil que es reobri el cas. ¡°Per aix¨° no hem demanat la revisi¨®¡±, explica el lletrat Jaume Asens. Per¨° ell confia que trobaran la persona que veritablement va cometre l'agressi¨®, que es podr¨¤ aclarir si va existir un informe de la Gu¨¤rdia Urbana que parlava dels fets?o no i que no es va tractar en el judici i que el clima d'indignaci¨® for?ar¨¤ despr¨¦s de l'emissi¨® de Ciutat morta que es revisi la causa.

A m¨¦s, Asens critica que el sistema judicial ¨¦s massa restrictiu, i no t¨¦ ¡°prou mecanismes efica?os per autocorregir-se¡±. Una idea que no comparteix el lletrat Monguilod. ¡°La intocabilitat de les sent¨¨ncies fermes ¨¦s una garantia constitucional¡±, defensa. En cas contrari, podria n¨¦ixer un sentiment de desconfian?a davant els fets ja jutjats, amb sent¨¨ncia ferma. En l'¨²ltima sent¨¨ncia, difosa pel Suprem, on s'anul¡¤la una sent¨¨ncia ferma, el tribunal diu el seg¨¹ent: "El recurs de revisi¨® ¨¦s un recurs extraordinari que si prospera suposa un trencament del principi de respecte a la cosa jutjada i a la imperiosa necessitat de certesa o seguretat en el camp del Dret. D'aqu¨ª que aquest institut jur¨ªdic nom¨¦s pot ser viable quan es tracta de sanar situacions acreditadament injustes on s'evidencia, a favor del reu, la innoc¨¨ncia respecte al fet que va servir de fonament a la sent¨¨ncia de condemna". ??