Aquesta llei sembla que s¡¯hagi fet a corre-cuita

Ahir s¡¯aprovava la llei de la terra on vaig n¨¦ixer i cr¨¦ixer, la llei de l¡¯Aran. No ¨¦s la terra on visc, ja que malgrat que ¨¦s un pa¨ªs no totes les professions hi caben, com la recerca cient¨ªfica. De manera que he seguit tot el proc¨¦s (aran¨¨s i catal¨¤) a 3.000 km de dist¨¤ncia, des del nord de Su¨¨cia, a trav¨¦s de les xarxes socials.

?s una gran not¨ªcia despr¨¦s de d¨¨cades d¡¯incertesa i inseguretat, veure com una base legal regula espec¨ªficament la teva terra. Avui ja he pogut explicar als companys del departament, de m¨¦s de quinze nacionalitats diferents, que vinc d¡¯una vall peculiar del Pirineu. Podria ensenyar-los un mapa d¡¯Espanya on, dins de Catalunya, la Vall d¡¯Aran estaria marcada d¡¯un color diferent de la resta. No seria com els mapes amb els quals vaig estudiar geografia a l'escola, on nom¨¦s sortien les prov¨ªncies.

L¡¯anterior llei que fins ahir regulava l¡¯Aran va n¨¦ixer just uns mesos despr¨¦s que jo, el juliol del 1990. Hem crescut i madurat junts, passat l¡¯inf¨¤ncia i l¡¯adolesc¨¨ncia alhora, per¨° jo vaig arribar a la majoria d¡¯edat ara ja fa 6 anys. I em pregunto: la Vall d¡¯Aran no hauria d¡¯haver estat major d¡¯edat tamb¨¦? No hauria d¡¯haver madurat al ritme de la meva generaci¨®?

Seguint l¡¯escena pol¨ªtica del pa¨ªs per les xarxes socials em recorda molt el pati de l¡¯institut, l¡¯adolesc¨¨ncia: picabaralles sense fi entre els caps de colles, lluitant per ocupar la pista de futbol, mentre la resta es menja l¡¯entrep¨¤ tranquil¡¤lament a la gespa.

?s una gran noticia despr¨¦s de d¨¨cades d¡¯incertesa i inseguretat, veure com una base legal regula espec¨ªficament la teva terra

I ¨¦s que tinc la sensaci¨® que els partits a l¡¯Aran estan m¨¦s pendents del que pensen els ¡°pares¡± de Barcelona o Madrid, que dels habitants de la vall. M¡¯hauria agradat veure com aquesta llei es redacta, com per exemple a Isl¨¤ndia, en un proc¨¦s obert amb tots els ciutadans, i m¨¦s en un territori tan petit com el nostre.

Despr¨¦s de 24 anys, tota la meva vida, aquesta llei sembla que s¡¯hagi fet a corre-cuita, amb una pobra participaci¨® directa de la ciutadania i amb un ull posat a les municipals del mar? i les plebiscit¨¤ries del setembre. Crec que ¨¦s hora que la sobirania sigui realment del poble, no d¡¯un territori, ja sigui l¡¯Aran, Barcelona, Madrid o Brussel¡¤les.

Com diu un bon amic, sota els efectes d¡¯una greu crisi econ¨°mica, ambiental i clim¨¤tica, l¡¯¨²nica sobirania que importar¨¤ ¨¦s la que coincideix amb cada conca hidrogr¨¤fica.

Gerard Rocher-Ros ¨¦s estudiant de doctorat a la Universitat d'Ume¨¤ (Su¨¨cia)