De Tutankamon a l¡¯Ecce Homo o com restaurar art amb els peus

Que uns senyors amb pressa i poca ¨¨tica decidissin l'altre dia arreglar amb cola industrial la m¨¤scara eg¨ªpcia del fara¨® Tutakamon de tres mil anys d'antiguitat, no ¨¦s tan estrany com sembla. ¡°La restauraci¨® d'obres d'art ¨¦s molt complicada. I tamb¨¦ molt costosa. Per aix¨° en el sector ens trobem centenars de nyaps. Per desgr¨¤cia ¨¦s bastant habitual¡±. Ho explica Mar Gabald¨®n, professora d'Hist¨°ria Antiga de la Universitat San Pablo CEU.

Remenant per l'hemeroteca un ha de donar la ra¨® a la professora. Sobren els exemples de restauracions no gaire professionals. Comencem per la rehabilitaci¨® estrella d'aquests dies. La m¨¤scara del llegendari fara¨®.

1. El nyap de la m¨¤scara eg¨ªpcia

¡°El que probablement hagi passat aqu¨ª ¨Cexplica Gabald¨®n- ¨¦s que no volguessin enviar la m¨¤scara al laboratori perqu¨¨ hauria de quedar-s'hi diversos dies i aix¨° suposa una p¨¨rdua molt gran per al museu. Aquesta pe?a ¨¦s la m¨¦s visitada de tot el pa¨ªs¡±. Davant el panorama de perdre diners, els responsables del museu del Caire van optar per una restauraci¨® digna de Pepe Gotera i Otilio: van enganxar la barba que s'havia?despr¨¨s del rostre amb Epoxi, una resina industrial que es fa servir, per exemple, per enganxar la cua d'un avi¨®.

¡°Una de les normes en restauraci¨® ¨¦s no fer res que sigui irreversible. Qualsevol reparaci¨® ha de poder ser reparada al seu torn. En aquest cas, es va incomplir¡±, assenyala la professora. Hi ha certs protocols i normes per rehabilitar les obres. Es tracta d'una feina complexa, que requereix profunds estudis i coneixements. Per aix¨°, tres t¨¨cnics del museu del Caire, indignats, van decidir filtrar a la premsa el nyap perpetrat. ¡°La m¨¤scara s'hauria d'haver portat al laboratori ¨Cva dir un dels t¨¨cnics de forma an¨°nima per por de repres¨¤lies-, per¨° tenien pressa per tornar a exhibir-la i van utilitzar aquesta cola r¨¤pida i irreversible¡±.

A Egipte hi ha la creen?a que les m¨°mies estan male?des. ?s coneguda la maledicci¨® de Tutankamon, segons la qual la desgr¨¤cia caur¨¤ sobre qui molesti el descans del fara¨®. No volem ni imaginar el que els espera als que van decidir fer servir la cola.

2. Ecce Homo, el m¨¦s gran de tots els nyaps

El nyap entre nyaps. El s¨²mmum d'¡°aix¨° ja t'ho arreglo jo amb dues pintades¡±. A Espanya, esclar. La restauraci¨® del fresc Ecce Homo del santuari de la Miseric¨°rdia de Borja (Saragossa) va ser tan esperp¨¨ntica que va girar sobre si mateixa i es va convertir en un esdeveniment social, fins al punt que alguns van considerar el resultat una obra d'art en si mateixa.

La responsable va ser Cecilia Gim¨¦nez, una octogen¨¤ria ve?na del poble que, sense av¨ªs previ, va decidir fer-se c¨¤rrec de la restauraci¨® del fresc, una representaci¨® de Crist de mig cos bastant danyada pel pas del temps. ¡°Va comen?ar per la t¨²nica ¨Csegons va explicar despr¨¦s la seva germana-, per¨° m¨¦s tard ho va intentar amb el cap¡­ i se li va escapar de les mans¡±. Cecilia, en poques paraules, va destrossar el quadre. Encara que ¡°ho va fer de bona fe, nom¨¦s volia ajudar¡±, va arribar a declarar el regidor de cultura del municipi.

La destrossa va fer?la volta al m¨®n. Mitjans de comunicaci¨® de tot el planeta van informar de l'assumpte, el van parodiar i fins i tot hi van enviar periodistes. Les xarxes socials van viure els seus dies m¨¦s intensos i fins i tot en van sorgir?comptes de par¨°dia a Twitter. Des d'un punt de vista art¨ªstic va ser terrible. Com a fenomen social, inigualable.

3. El nou, nov¨ªssim teatre rom¨¤ de Sagunt

Entre el 1992 i el 1994 el teatre rom¨¤ de Sagunt?(Val¨¨ncia), que data del 50 d. C., va ser objecte d'una profunda restauraci¨®. Tan profunda, que els arquitectes encarregats, pr¨¤cticament, van construir un teatre nou, obviant que es tractava d'una ru?na. La pol¨¨mica es va desencadenar quan van acabar les obres i es va interposar una den¨²ncia pel resultat: l'escenari era nou, les peces de les graderies irrecognoscibles, el material modern¡­ semblava la r¨¨plica d'un teatre rom¨¤. ¡°S'ha estipulat que en les rehabilitacions arquitect¨°niques no s'utilitzi m¨¦s d'un 5% de material nou. En aquest cas se'n va fer servir molt¨ªssim m¨¦s¡±, explica Mar Gabald¨®n.

4. Es va esfumar l'sfumato

Hi ha restauracions que no es poden qualificar com a nyaps, perqu¨¨ ¨¦s un terme excessiu. Per¨° s¨ª que han generat controv¨¨rsia. ?s el cas de La mare de D¨¦u?amb el nen Jes¨²s i Santa Anna de Leonardo da Vinci. Va ser restaurada l'any 2012 i la feina va deixar sense feina dos responsables del museu del Louvre de Par¨ªs, que van dimitir despr¨¦s de veure'n el resultat final. Al quadre li van retirar el vern¨ªs i va guanyar en lluminositat.?Gabald¨®n ¨¦s cr¨ªtica amb la restauraci¨®: ¡°Es van carregar la t¨¨cnica de sfumato de Da Vinci. Un quadre es pot netejar, per¨° no se li pot treure el pas del temps¡±.

Una cosa semblant va passar amb l'obra d'El Greco El cavaller de la m¨¤ al pit, en qu¨¨ el fons va passar de negre a gris el 1996, cosa que va dotar el quadre d'un nou sentit.

5. Com destrossar un tresor nacional

Tornem als nyaps amb maj¨²scules. A l'abril de l'any passat el govern local de Duy Tien, al Vietnam, va encarregar la restauraci¨® de la pagoda de Long Doi Son, un tresor nacional que data del segle XI. Per dir-ho en poques paraules: els encarregats de fer-ho van destrossar el tresor. Van fer servir raspalls de ferros i escates per intentar retirar la brut¨ªcia de la roda de la preg¨¤ria (el cilindre que els budistes giren per orar) i la van deixar feta pols, ratllada i amb les inscripcions esborrades. L'esc¨¤ndol va ser maj¨²scul, m¨¦s si tenim en compte que la rehabilitaci¨® es duia a terme perqu¨¨ el govern en ple havia de visitar la pagoda. ¡°Han destrossat un tresor de valor incalculable. I tot per ignorants¡±, va arribar a declarar el ministre de cultura vietnamita.

6. ¡®El caballito¡¯ va imitar l'Ecce Homo

¡°Honestament, nom¨¦s espero que no deixin El Caballito com l'eccehomo que va restaurar la senyora Cecilia a Borja¡±. Ho escrivia un cronista mexic¨¤ despr¨¦s de veure com avan?aven les obres de restauraci¨® d'El Caballito, ¨¤lies de l'est¨¤tua eq¨¹estre de Carles IV realitzada per Manuel Tols¨¢ i que ¨¦s un dels s¨ªmbols de M¨¨xic DF. El 2013 la ciutat va aprovar un pla de restauraci¨® per a les est¨¤tues a l'aire lliure de la ciutat i es van trobar que El Caballito tenia seriosos problemes estructurals, per la qual cosa van procedir a rehabilitar-lo. De seguida els van donar l'alto. I ho van fer a crits. El clam que es va produir despr¨¦s de veure els primers resultats de la restauraci¨® va ser tal, que es van detenir immediatament les tasques de restauraci¨®.

Segons va apuntar la premsa mexicana, el m¨¨tode de restauraci¨® emprat va ser ¡°summament agressiu¡±, una soluci¨® d'¨¤cid n¨ªtric al 30% que va destrossar la p¨¤tina natural que protegia l'est¨¤tua i va causar danys irreversibles en un ter? de la figura. Els mexicans van titllar la maniobra de ¡°catastr¨°fica¡±. Tamb¨¦ ho va ser per a la butxaca dels ve?ns del DF, que van descobrir dies despr¨¦s que reparar el nyap els costaria?m¨¦s de 80.000 euros. Tota una broma.