De Gr¨¨cia a Barcelona, entre la fe i la desconfian?a

Set de la tarda al caf¨¨ Itaka de l¡¯avinguda de Pujades, prop del Parc de la Ciutadella. Alguns membres de la comunitat grega de Barcelona han decidit reunir-se per prendre un caf¨¨, parlar i, naturalment, seguir les eleccions al parlament hel¡¤l¨¨. El local, un petit establiment amb cinc taules i un banc de fusta, de parets blanques i verdes, es va omplint de joves vestits amb jerseis de colors de tardor. El morat, el gris o el marr¨® son els pigments m¨¦s habituals. Un d¡¯ells ¨¦s Konstantina Gavala, que fa sis que viu a Barcelona.

Gavala, de 37 anys, parla animada amb els seus companys, mentre es pren una cervesa. En canvi, les seves sensacions respecte a Syriza oscil¡¤len entre l¡¯esperan?a i la desconfian?a. ¡°Jo sempre he estat amb grups d¡¯esquerres a Gr¨¨cia, i conec persones que han fet coses per la gent, per¨° ¨²ltimament Syriza est¨¤ fent el que feia el partit socialista. Rec¨®rrer als populismes [i al clientelisme]¡±. A tall d¡¯exemple, assegura que un funcionari va oferir a un amic del seu germ¨¤ solucionar-li un problema amb els fons europeus per a petites empreses, a canvi d¡¯un suborn.

La majoria de la gent et diu que no t¨¦ diners. El grec mitj¨¤ est¨¤ deprimit

El sistema electoral hel¡¤l¨¨ no permet votar ni a les ambaixades ni per correu, com s¨ª que es fa en altres pa?sos. Tot aix¨°, Gavala t¨¦ clar que el seu vot seria per Syriza. ¡°Ara mateix, aquesta ¨¦s la meva opci¨®, perqu¨¨ no existeix cap altra cosa¡±, sost¨¦ Gavala, origin¨¤ria de l¡¯illa d¡¯Anafi. En qualsevol cas, les altres opcions s¨®n encara pitjors. ¡°To Potami no t¨¦ cap programa! Ells demanen que votis per ells, i al dia seg¨¹ent ja et diran qu¨¨ faran¡±, assegura sarc¨¤stica. ¡°?s molt convenient que hagin sortit ells justament ara [poc abans de les eleccions]. No hi confio¡±, afegeix. D¡¯Alba Daurada, la formaci¨® d¡¯inspiraci¨® neonazi que t¨¦ els seus l¨ªders a la pres¨®, ni parlar-ne.

A les vuit del vespre ha arribat una banda de m¨²sics, que es disposen a tocar, com cada diumenge, can?ons d¡¯estil rebetiko ¨Cm¨²sica grega tradicional, origin¨¤ria de la d¨¨cada de 1920-. Ianis Papaionann¨®u ¨¦s un d¡¯ells. Porta un ud, un lla¨¹t afric¨¤. Tot i que acostuma a no votar perqu¨¨ desconfia d¡¯un sistema en qu¨¨ els ciutadans ¡°nom¨¦s escullen representants cada quatre anys¡±, admet que tamb¨¦ s¡¯hauria inclinat per Syriza. Per¨° apunta que la societat grega necessita anar m¨¦s enll¨¤ de la contesa electoral. ¡°El canvi ha de ser personal. Si no ens impliquem m¨¦s en la manera com es fa la pol¨ªtica, el m¨¦s probable ¨¦s que ens estafin¡±.

Papaionann¨®u, de 35 anys, en fa deu que va arribar a Catalunya per estudiar un m¨¤ster de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Des que va acabar la seva formaci¨®, va de caf¨¨ en caf¨¨, de concert en concert. Aquest m¨²sic afegeix que el canvi ha d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ d¡¯una ciutadania exigent. ¡°Els anys 80 i 90, quan governava el Pasok i els diners sobraven, la gent comprava cases sense cap problema. I el clientelisme era habitual. Aquests anys no tornaran, i aix¨° la gent ho ha de saber¡±, assegura. Com a exemple, menciona que els seus pares van comprar una casa en un barri benestant de Tessal¨°nica. ¡°Nom¨¦s van necessitar quatre anys per pagar-la¡±, recorda.

En aquests anys de crisi i retallades, l¡¯¨¤nim a Gr¨¨cia ha passat de l¡¯euf¨°ria dels dies d¡¯abund¨¤ncia a la depressi¨®. O aix¨° ¨¦s el que recorda Gavala. ¡°Vaig ser a Gr¨¨cia al setembre. La majoria de la gent et diu que no t¨¦ diners, que la seguretat social no li cobreix la sanitat, o que han de buscar diners com sigui. El grec mitj¨¤ se sent deprimit¡±, sent¨¨ncia.

Si no ens impliquem? en la pol¨ªtica, el m¨¦s probable ¨¦s que ens estafin

Souzana, de 29 anys, t¨¦ bastant clar que ¨¦s aix¨ª. ¡°Abans cobrava 1.200 euros, i ara nom¨¦s 500. I ara he d¡¯anar encadenant els contractes que m¡¯ofereix el govern, que com a m¨¤xim duren sis o vuit mesos¡±, explica aquesta terapeuta ocupacional, que ha decidit passar uns dies a Barcelona. Al fons, la remor de la conversa i la m¨²sica rebetiko omplen el local. Alguns dels assistents comencen a ballar al ritme de la melodia.

Gr¨¨cia continuar¨¤ a la Uni¨® Europea despr¨¦s de les eleccions, tot i la crisi? Souzana, una terapeuta dedicada a l¡¯atenci¨® de persones amb problemes psicol¨°gics, ho veu bastant segur. ¡°Has vist algun pa¨ªs que hagi hagut de marxar de l¡¯euro?¡±, respon amb un somriure. El que s¨ª que t¨¦ clar ¨¦s que Syriza dif¨ªcilment podr¨¤ portar a terme tot el seu programa electoral. Sobretot, veu dif¨ªcil que puguin reduir el deute p¨²blic que, ara per ara, escanya les finances del govern grec. ¡°?s dif¨ªcil que hi puguin fer gaire cosa, perqu¨¨ per comen?ar no compten amb ingressos p¨²blics¡±, assegura, alhora que apunta que Nova Democr¨¤cia ja va intentar redre?ar l¡¯estat de les finances gregues, sense resultat.

A les deu de la nit, Souzana comenta amb els seus companys els ¨²ltims resultats. Les enquestes apunten que Syriza ¨¦s el guanyador de la contesa electoral, per¨° no queda clar si obtindr¨¤ la majoria absoluta necess¨¤ria per governar. De moment, amb el 50% dels vots escrutats, els resultats mostren que es quedaria a les portes de la majoria absoluta, amb 148 diputats. ¡°Haur¨¤ de compartir el govern¡±, afirma un dels seus acompanyants. Una taula m¨¦s enll¨¤, un noi opina que caldr¨¤ esperar a l¡¯endem¨¤ per saber el resultat. La incertesa domina l¡¯ambient. Amb quin partit podria governar Syriza, si no assoleix la majoria absoluta? ¡°Potser amb els comunistes de KKE. S¨®n els ¨²nics que s¨®n prou a prop dels seus plantejaments, i els ¨²ltims dies deien que podrien acceptar un pacte¡±, afegeix, esperan?ada, Souzana.