No hi ha fastos per a Ballot

Immersos com hem estat en les celebracions del Tricentenari, ens hem perdut ¡ªo hi hem passat de puntetes¡ª celebracions tan o m¨¦s glossables, almenys en el camp de la llengua i la cultura, com ara la publicaci¨® de les Normes ortogr¨¤fiques el 1913 i la fundaci¨® de la Biblioteca de Catalunya el 1914. I, en aquesta l¨ªnia, est¨¤ passant inadvertida la que va ser la primera gram¨¤tica amb cara i ulls de la llengua catalana, escrita per Josep Pau Ballot (Barcelona, 1747-1821), de la qual aquests dies es compleixen els 200 anys de la publicaci¨®.

Poc se¡¯n sap, de Ballot i la seva gram¨¤tica, almenys fora dels cercles de la gent malalta de llengua. Com sempre, donem per fet que tot l¡¯inter¨¨s per depurar, endre?ar i enfortir l¡¯idioma arrenca de l¡¯empenta de la Renaixen?a, cristal¡¤litzada amb el temps en el talent heroic de Pompeu Fabra, l¡¯home que, segons Josep Pla, ¨¦s l¡¯¨²nic catal¨¤ que ha aconseguit que tots els catalans li fem cas en el seu prop¨°sit. Doncs b¨¦, en el cas de Ballot tenim un gram¨¤tic que, molt avant-la-lettre, ja va intuir les necessitats de normalitzar el que ¡ªnom¨¦s per a ell¡ª era una llengua amb tots els ets i uts.

Hom diria que Ballot se situa capriciosament en una frontissa temporal, cent anys despr¨¦s dels particular 11-S catal¨¤, cent anys abans de la Mancomunitat i l¡¯efervesc¨¨ncia de Fabra. Com ja vam explicar en una altra banda (El ¡®cas Ballot¡¯), la publicaci¨® de la gram¨¤tica es va veure afavorida per l¡¯ocupaci¨® francesa en temps napole¨°nics, i perjudicada, ¨°bviament, pel final d¡¯aquesta ocupaci¨® el 1814. Aix¨ª, tal com demostra Joan Sol¨¤ en aut¨¨ntiques perquisicions detectivesques, el primer plec de l¡¯obra va veure la llum possiblement el 1813, per¨° la continuaci¨® ja va sortir entre el 22 de desembre de 1814 i el 9 de febrer de 1815, amb un canvi d¡¯impressor: primer Pere Pau Husson, afrancesat i fundador del Diario de Barcelona, i despr¨¦s la Junta de Comer?, sota r¨²brica de Barthomeu Su?ol y Bulbena.

Poc se¡¯n sap, de Ballot i la seva gram¨¤tica, almenys fora dels cercles de la gent malalta de llengua

L¡¯enorme valor de la gram¨¤tica de Ballot no ¨¦s tant la seva aportaci¨® en el terreny estrictament gramatical, ni tampoc el grau de seguiment que va tenir la seva obra. Interessa sobretot la seva intenci¨®, bastida d¡¯una modernitat integral a base d¡¯uns arguments que avui ens semblarien obvis. N¡¯hi ha prou de llegir els motius que van impulsar l¡¯elaboraci¨® de la gram¨¤tica, publicats en un anunci que va apar¨¨ixer al Diario de Barcelona el 5 de mar? de 1813, i que, en el castell¨¤ de l¡¯¨¨poca, apunten a dues l¨ªnies que actualment no ens s¨®n estranyes: la dignificaci¨® del catal¨¤ com a idioma de prestigi i la pretensi¨® d¡¯estendre l¡¯¨²s social de la llengua, orientat llavors sobretot al comer?. Deia aix¨ª l¡¯anunci: ¡°Deseando vivamente, no solo los naturales de esta Provincia, sino muchos extranjeros, que llegan a esta capital por raz¨®n de comercio, una Gram¨¢tica de la lengua catalana; y extra?ando mucho que no se encuentre, cuando todos los pueblos civilizados la tienen de su propia lengua, los ha dado motivo a creer que nuestro lenguaje es una jerigonza o german¨ªa, y no idioma o lengua del reino, como la castellana y la vascuence. Para satisfacer a sus deseos, y desvanecer este mal fundado concepto, hacemos saber al p¨²blico que tenemos una Gram¨¢tica completa de la lengua catalana, pronta a salir impresa, obra original, compuesta por el Dr. Josef Ballot [...]¡±.

Tanmateix, la fe de Ballot en la llengua i la seva convicci¨® en la necessitat de dignificar-la (ja s¡¯havia mostrat partidari d¡¯elaborar una gram¨¤tica i de fundar una acad¨¨mia pr¨°pia en una pol¨¨mica a les p¨¤gines del Diario entre juliol i novembre de 1796) van caure en el buit d¡¯una Renaixen?a emboirada en els efluvis de passats gloriosos. Val la pena llegir alguns dels textos fundacionals d¡¯aquest moviment per concloure que, m¨¦s que escrits 25 o 30 anys despr¨¦s de Ballot, semblen fets 200 anys abans, en el que evidencia m¨¦s una voluntat de reprendre la poesia trobadoresca que no pas d¡¯estendre l¡¯¨²s social de la llengua, o el que avui en dir¨ªem normalitzar-la. Rubi¨® i Ors, al pr¨°leg de Lo gayter del Llobregat (1841), ¨¦s prou clar: ¡°?Per qu¨¨ [la llengua] no pot restablir sos jocs florals i sa Acad¨¨mia del gai saber, i tornar a sorprendre el m¨®n ab ses tesons, sos cans d¡¯amor, sos sirventesos i ses aubades?¡± I redunden en aquesta l¨ªnia els redactors de Lo Vertader Catal¨¤, la primera publicaci¨® peri¨°dica en llengua catalana, de 1846, que pretenia sobretot ¡°que lo nom catal¨¤ sia altra vegada respectat i temut de totes les nacions, i de que nostre herm¨®s idioma recobre aquella fama i apreci que li s¨®n deguts¡±.

No calia la ret¨°rica florida per expressar una certa intu?ci¨® de normalitat en uns temps en qu¨¨ la llengua no sortia de l¡¯¨¤mbit dom¨¨stic. Per¨° no hi ha fastos per a Ballot.