Que mori el mal govern

Fa uns quants dies el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va presentar els Pressupostos del Govern catal¨¤ i com a bon triler (t¨¦ una experi¨¨ncia acumulada de quatre anys) ens va despistar 2.300 milions d'euros: quan els presenta a Catalunya els destina a d¨¨ficit i quan els entrega a Madrid els fa desapar¨¨ixer per complir amb la taxa de d¨¨ficit. Bravo! On ¨¦s la piloteta? On han anat a parar els milions d'euros? Estan al servei del victimisme nacionalista?

La segona informaci¨® que ens d¨®na el sempre despert conseller sona a m¨²sica celestial: augmentar¨¤ una partida del seu departament el 25% i es contractaran 170 nous funcionaris p¨²blics. Incre?ble! El Govern, campi¨® mundial de les retallades, comen?a a reconsiderar la seva trista figura. Un comen?a a pensar que el suport d'ERC durant dos anys als Pressupostos del Govern de dretes comen?a a donar els seus fruits.

Un goig sense alegria! La partida que ha augmentat serveix per crear estructures d'Estat, com l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya, i els 170, s¨®n els nous espartans que poblaran la nacional instituci¨®. Pel Govern catal¨¤ la prioritat ¨¦s potenciar la seva ideologia, el secundari, la ciutadania. Les partides socials es congelen despr¨¦s d'anys de retallades, les partides per pal¡¤liar les emerg¨¨ncies socials (destinades a les fam¨ªlies que no poden pagar el rebut de l'aigua, el gas o l'electricitat) s¨®n lamentablement insuficients. La privatitzaci¨® dels sectors p¨²blics avan?a sense aturador i el copagament en els serveis socials fa que les persones necessitades d'atenci¨® a la depend¨¨ncia no puguin assumir el servei.

?s sobre aquestes persones i la seva situaci¨® del que vull parlar m¨¦s extensament. Estic pensant en les persones, independentment de l'edat, que no poden valer-se per si mateixes per poder desenvolupar les activitats b¨¤siques de la seva vida di¨¤ria (higiene, vestir-se, menjar, comprar¡­), segons un barem especificat a la Llei de la Depend¨¨ncia del 2006.

Des que es va aprovar, l¡¯Estat no ha pagat mai el percentatge a qu¨¨ l¡¯obligava la llei

Aquestes persones m¨¦s vulnerables tamb¨¦ han sofert severes retallades a Espanya i Catalunya. A m¨¦s, la reforma de la llei, el 2012, ha provocat una severa disminuci¨® del nombre de persones a protegir. Mentre que Su¨¨cia destina un 3,6% del seu PIB en atencions de llarga durada i la mitjana dels pa?sos de l'OCDE ¨¦s de l'1,6%, Espanya no arriba ni a la meitat d'aquesta xifra (0,7%), i ¨¦s un dels m¨¦s baixos de la UE, per davant nom¨¦s de Portugal i Gr¨¨cia.

Aquesta prestaci¨®, segons la llei del 2006, es finan?ava al 50% entre l'Estat i les comunitats aut¨°nomes. Des que es va aprovar, l'Estat no ha pagat mai el percentatge a qu¨¨ l'obligava la llei (va arribar fins a un 37%) i en els Governs de Rajoy i Mas les partides han disminu?t dr¨¤sticament.

El Govern de la Generalitat, des del 2011, no paga als usuaris ni als prestadors d'aquests serveis (el deute arriba als 90 milions d'euros); hi ha 17.000 persones que necessiten una resid¨¨ncia i al mateix temps hi ha places buides i ha susp¨¨s la prestaci¨® econ¨°mica vinculada per accedir a una resid¨¨ncia.

El resultat per a les persones dependents ¨¦s una espera de m¨¦s de dos anys per accedir a una resid¨¨ncia p¨²blica, o b¨¦ pagar-se una privada. Aqu¨ª hi ha el quid de la q¨¹esti¨®, de la m¨¤ del Govern el sector privat posa els seus avariciosos ulls en els serveis socials, traient profit de les pol¨ªtiques austericides de la dreta governant. Aquesta dualitzaci¨® de l'oferta dels serveis suposa desigualtat en el tracte de les persones. Per als m¨¦s pobres: llistes d'espera i diferent tracte assistencial; per als rics: serveis d'hotel.

A m¨¦s a m¨¦s, el Govern catal¨¤ ha incrementat el copagament (un 54% en el cas de resid¨¨ncia i centre de dia per a persones amb discapacitat intel¡¤lectual) en la cartera de serveis socials des de l'1 de gener de 2014.

Aquest copagament que est¨¤ lligat a la renda i al patrimoni, tal com est¨¤ dissenyat, es converteix en regressiu i no en progressiu, com seria d'esperar: ¨¦s a causa de l'efecte topall, que significa que a partir d'un determinat nivell de renda, la quota a pagar arriba al m¨¤xim (topall) i l'usuari no pagar¨¤ m¨¦s d'aquesta quota, encara que tingui una capacitat econ¨°mica que li permeti fer-ho. Per exemple, si el topall per al servei residencial per a persones amb una situaci¨® de depend¨¨ncia molt greu (grau III) ¨¦s de 1.447,87 euros al mes, les persones amb ingressos mensuals superiors a 1.581 euros (90% del cost de refer¨¨ncia del servei) ja hauran arribat al topall, de manera que l'efecte patrimoni quedar¨¤ anul¡¤lat.

Estem parlant d'un dret garantit que no pot ser eliminat sense m¨¦s ni m¨¦s. Fent-ho deixen indefenses a les persones m¨¦s vulnerables de la nostra societat. Els Governs de dretes entenen aquests serveis com una despesa, quan ¨¦s una inversi¨®, com demostren diferents estudis que confirmen que la inversi¨® en la Llei de la Depend¨¨ncia t¨¦ un retorn econ¨°mic en impostos i cotitzacions d'un 20%.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria