L¡¯Espanyol surt il¡¤l¨¨s del Nervi¨®n

El Sevilla no va tenir mai opcions de guanyar, cec de futbol, excessivament hormonat. Va jugar de mentida, sense recursos, atabalat i tens. Mai no va donar la sensaci¨® que podia remuntar. L'Espanyol va tenir aplom i va defensar amb un ordre exquisit, basat en l'extraordinari treball dels seus centrals i migcampistes, com Ca?as i V¨ªctor S¨¢nchez. O l'aplom de Duarte i la qualitat de Lucas. El conjunt catal¨¤ es va guanyar a pols el seu pas a les semifinals. A la Copa l'Espanyol ¨¦s dels equips que s'ho passa millor, i ha trobat en aquesta preciosa competici¨® un magn¨ªfic bot¨ª. Nom¨¦s va patir en el tram final, quan Diogo, al minut 88, va marcar un gol¨¤s per l'esquadra. Poca cosa per a un bon Espanyol, que sempre va saber qu¨¨ fer i va ser millor en el c¨°mput global de l'eliminat¨°ria.

No tenia una altra opci¨® Emery, castigat per la seva insol¨¨ncia a l'anada, on va menysprear la competici¨® i va subestimar un bon equip com l'Espanyol. El 3-1 l'obligava a prendre decisions i a donar un cop sobre la taula. Per aix¨° va sortir amb tot, aferrant-se a les possibilitats d'una bona plantilla. Va formar amb dos davanters, Gameiro i Bacca, i el seu potencial atacant es va desplegar amb la inclusi¨® de Denis Su¨¢rez i Deulofeu. Joventut, velocitat i gol per intentar aclaparar un Espanyol que no va variar el seu plantejament, immers en una ratxa magn¨ªfica.

Tot va ser emotiu en la nit sevillana. Des de l'arriscada aposta d'Emery fins a l'ambient bestial en qu¨¨ es va jugar el partit. El Nervi¨®n ple i una afici¨® que es va bolcar des de diverses hores abans de l'inici de la trobada amb el seu equip. La Copa en estat pur, apel¡¤lant al seu esperit. De vegades, la m¨ªstica que neix al S¨¢nchez Pizju¨¢n ¨¦s el germen de grans remuntades, com les que van portar el Sevilla a guanyar la Copa de la UEFA la temporada passada.

Un cop superat l'impressionant ambient inicial, amb el Nervi¨®n ple de gom a gom, el que millor va encarar la trobada va ser l'Espanyol. Amb un xut a l'esquadra d'Arbilla en una falta als dos minuts i amb una actitud exemplar per portar el partit al seu terreny. El Sevilla, tot passi¨®, va ser un disbarat. Volia marcar el segon gol sense fer el primer, i ho intentava passant pilotes llargues i impossibles als davanters. Un exercici d'impot¨¨ncia, amb una escassetat d'idees que no es mereix un aspirant a la Lliga de Campions. Iborra i Carri?o van ser dos futbolistes sense futbol.

L'Espanyol es va moure fins i tot amb sufici¨¨ncia. Nom¨¦s va passar dificultats en una internada de Gameiro que Bacca va rematar fora. Mentre l'Espanyol respirava, el Sevilla no se'n sortia. Amb nens, com Deulofeu i Denis, en un partit per a homes. El zero a zero no es movia i exigia una revoluci¨® dels andalusos, orfes d'idees, que trobaven a faltar Reyes. Va sortir Banega, que ho va intentar. Va haver-hi 10 minuts de pressi¨® i un darrer gol. Massa tard malgrat que va ser molt bonic. L'Espanyol va poder ser feli? perqu¨¨ va arribar al final de la mateixa manera amb qu¨¨ va encarar tot el partit. Sense immutar-se, content per afrontar ara unes espl¨¨ndides semifinals contra l'Athletic. El Sevilla va viure una nit de frustraci¨® perqu¨¨ es va deixar molta eliminat¨°ria a l'anada, en qu¨¨ va cometre el pecat de la sup¨¨rbia. No va tenir arguments i en tot moment va triar malament.