La doble vida de Barcelona

Vista de lluny, la ciutat de Barcelona ¨¦s un somni de sol, del¨ªcies gastron¨°miques, cordialitat i bellesa urbana que atrau milions de visitants i que ¨¦s, des de fa anys, objecte d¡¯estudi d¡¯urbanistes i economistes. Per¨° al darrere d¡¯aquest aspecte radiant batega una ciutat menys satisfeta. Vista de prop, sembla dubtar cada vegada m¨¦s de si mateixa, com si no sab¨¦s gaire b¨¦ cap on va.

Barcelona ¨¦s la gran capital ol¨ªmpica que va saber obrir-se al mar, arreglar les fa?anes i descobrir al m¨®n la bellesa de la seva arquitectura, reconvertir el barri vell, modernitzar el transport, omplir els carrers de turistes i bicicletes. Per¨° ¨¦s tamb¨¦ una ciutat colpejada per la desigualtat, que renega de les incomoditats del turisme, que es debat entre protegir el comer? tradicional i plegar-se a les multinacionals. Una ciutat que sospita que el seu alcalde est¨¤ m¨¦s al servei dels negocis que dels ciutadans. Una ciutat que comen?a a avergonyir-se de les maneres de la seva policia i que fa unes setmanes es duia les mans al cap en con¨¨ixer, a trav¨¦s d¡¯un documental, Ciutat morta (premiat dimarts pel mateix Ajuntament amb el Ciutat de Barcelona), grav¨ªssimes acusacions contra la Gu¨¤rdia Urbana. A Barcelona li passa una mica com al Bar?a. La ciutat sempre es va creure especial, per¨° no es va sentir al cim del m¨®n fins als Jocs Ol¨ªmpics de 1992, que la transformarien en la gran metr¨°polis internacional que ¨¦s ara. El Bar?a sempre es va creure important, per¨° no en va ser plenament conscient fins que Ronaldinho, Guardiola, Xavi, Iniesta i Messi el van convertir en un model a seguir en el futbol mundial.

Despr¨¦s va resultar que el model no era tan mod¨¨lic, perqu¨¨ ja no serveix a tothom, els triomfs ja no arriben tan sovint i el Camp Nou s¡¯ha omplert de turistes que aplaudeixen quan no toca o es posen a fer l¡¯onada, tot ignorant la import¨¤ncia dels silencis en el futbol. Passada l¡¯euf¨°ria d¡¯estar ben amunt, el president se¡¯n va anar a la francesa; el seu substitut ser¨¤ processat i el d¨¦u Messi est¨¤ sempre al punt de mira de l¡¯enemic madrileny. Una cosa sembla haver-se trencat al Bar?a. Com a Barcelona.

Delgado rebutja les ¡°t¨¨cniques de pur m¨¤rqueting¡± del mercat de ciutats

L¡¯antrop¨°leg Manuel Delgado, convertit en un dels grans cr¨ªtics de l¡¯anomenat model Barcelona des que el 2007 va publicar un dur¨ªssim al¡¤legat, La ciutat mentidera, comparteix l¡¯an¨¤lisi que hi ha una certa desorientaci¨®. ¡°Crec que s¨ª, que aquest ¨¦s un estat d¡¯¨¤nim compartit¡±, concedeix el professor de la Universitat de Barcelona. ¡°Alguns ho vam comen?ar a sentir molt abans que d¡¯altres, potser per una perspectiva hipercr¨ªtica, i ja el 1991 o 1992 es podia d¡¯una manera o altra intuir que les coses anirien com van anar despr¨¦s. Ja llavors Barcelona estava procurant col¡¤locar-se en el mercat de ciutats, i fer-ho b¨¤sicament a partir de t¨¨cniques de simple i pur m¨¤rqueting¡±, afegeix.

Pol¨ªticament progressista, Delgado lamenta que aquest model ¡°fos encunyat per ajuntaments d¡¯esquerres¡± i que impliqu¨¦s ¡°la incorporaci¨® d¡¯un discurs, d¡¯una ret¨°rica, d¡¯un imaginari en qu¨¨ valors abstractes com la ciutadania o el civisme estaven en la base del que en el fons volia ser una mena de nacionalisme urb¨¤ o alguna cosa aix¨ª¡±. ¡°Un patriotisme modern o, m¨¦s ben dit, postmodern, l¡¯assumpte ja no eren les tradicions ni la llengua, sin¨® que era justament el cosmopolitisme, el multiculturalisme, en fi, tot el que es va comen?ar a concebre en aquell context i que va assolir la seva dimensi¨® m¨¦s espectacular i m¨¦s pat¨¨tica al F¨°rum de les Cultures¡±, sost¨¦. ¡°?s molt dif¨ªcil trobar alg¨² que defensi, com n¡¯hi va haver al seu dia des de postures m¨¦s d¡¯esquerres, aquesta esp¨¨cie de referent internacional amb qu¨¨ es preveia convertir Barcelona en una mena de vaixell ins¨ªgnia de l¡¯arquitectura i l¡¯urbanisme postmodern¡±, afegeix Delgado.

Per¨° l¡¯economista Joan Trull¨¦n, secretari general d¡¯Ind¨²stria a Madrid entre 2004 i 2008 i regidor socialista a l¡¯Ajuntament de Barcelona des de 2011, no hi est¨¤ d¡¯acord. Trull¨¦n ha dedicat molt¨ªssims anys a l¡¯estudi de l¡¯economia de Barcelona i la seva ¨¤rea metropolitana. I sost¨¦ que el model Barcelona ¨¦s una excepci¨® a la tesi tan de moda de l¡¯economista franc¨¨s Thomas Piketty sobre creixement i desigualtat. ¡°Jo he estat una colla d¡¯anys en q¨¹estions d¡¯economia de Barcelona i aquests ¨²ltims anys m¡¯he preocupat del tema de la desigualtat. ?s a dir, a veure si al darrere de la crisi econ¨°mica hi havia una crisi de model i la import¨¤ncia estrat¨¨gica del creixement de l¡¯ocupaci¨® com a millor vacuna contra el creixement de la desigualtat. I tinc una posici¨® totalment contr¨¤ria a la dominant a Barcelona. La meva posici¨® ¨¦s que Barcelona ¨¦s un cas d¡¯¨¨xit¡±, explica Trull¨¦n.

¡°A Barcelona no passa el mateix que a tot arreu. El model econ¨°mic a escala planet¨¤ria era que creixia la renda i creixia la desigualtat. El que explica Piketty ¨¦s aix¨°. Aqu¨ª hi ha la controv¨¨rsia respecte del que ¨¦s el pensament econ¨°mic, macroecon¨°mic, sobre la desigualtat, que estaria hegemonitzat per Simon Kuznets als anys cinquanta; val a dir, que quan creix l¡¯economia empitjora la igualtat. Per¨° el cas de Barcelona no ¨¦s aquest. El cas de Barcelona ¨¦s creixement econ¨°mic i millora de la distribuci¨® de la renda. Aleshores el que jo anava buscant (i per aix¨° vam insistir tant a tornar a fer l¡¯enquesta de condicions de vida que fem cada cinc anys a l¡¯Institut d¡¯Estudis Metropolitans) era demostrar que la crisi econ¨°mica, amb la destrucci¨® d¡¯ocupaci¨®, ¨¦s la que genera passes enrere en termes de desigualtat¡±, mant¨¦. I conclou: ¡°El que hem de fer ¨¦s construir de nou un model de creixement que permeti lluitar contra les desigualtats a partir de la recuperaci¨® de l¡¯activitat econ¨°mica i de l¡¯ocupaci¨®¡±.

I mentre Trull¨¦n retreu als cr¨ªtics que obliden que el 1984 Barcelona era la prov¨ªncia amb m¨¦s atur d¡¯Espanya, Delgado replica que si hi ha hagut retallades de les desigualtats ¨¦s perqu¨¨ la gent pobra ha estat expulsada dels barris rehabilitats. ¡°Aix¨ª no m¡¯estranya. ?s clar, si omples la ciutat o certs barris de gent de classe mitjana i classe mitjana-alta a costa d¡¯expulsar els que van ser-ne els antics ve?ns, doncs et pots trobar amb un efecte ¨°ptic, com ¨¦s que el nivell de vida en aquests barris hagi augmentat¡±, denuncia l¡¯antrop¨°leg amb vehem¨¨ncia.

La desigualtat ¨¦s el principal problema de la ciutat, opina Albert Recio, vicepresident de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona (FAVB) i resident a Nou Barris. ¡°Avui dia, la desigualtat ¨¦s el problema n¨²mero u. ?s brutal. De fet, les grans ciutats sempre s¨®n desiguals perqu¨¨ s¨®n pols de concentraci¨® econ¨°mica i, per tant, hi coexisteixen pobres i rics, per¨° en els ¨²ltims temps les mateixes dades que d¨®na l¡¯Ajuntament, que s¨®n una estimaci¨® de renda per barris que sempre redueix la desigualtat perqu¨¨ es basen en la renda mitjana, s¨®n unes dades brutals. Hi ha molt atur, i l¡¯atur no ¨¦s aleatori, va per classes socials. Tenim un augment de les desigualtats a causa de la desregulaci¨® del mercat de treball i un Estat de benestar que s¡¯ha mostrat totalment insuficient. Aquest ¨¦s el tema n¨²mero u de la ciutat¡±.

No ¨¦s l¡¯¨²nic problema, segons el parer de Recio. ¡°Barcelona ha passat de ser un nucli industrial a jugar massa la carta del turisme. Quan un s¡¯especialitza molt en una cosa, est¨¤ jugant a la loteria, i segurament haur¨ªem de pensar a reequilibrar el mix productiu de la ciutat¡±, adverteix.

El turisme s¡¯ha convertit en una de les cr¨ªtiques recurrents dels barcelonins. Per¨° Joan Trull¨¦n subratlla que ¡°el turisme no arriba a una quarta part de la capacitat exportadora de la metr¨°polis de Barcelona¡±. ¡°O sigui, tres quartes parts de la capacitat exportadora de Barcelona s¨®n de naturalesa industrial manufacturera. No ens equivoquem. La gr¨¤cia de la metr¨°polis de Barcelona ¨¦s la seva diversificaci¨®, per¨° t¨¦ una base industrial molt i molt important. I aquesta base industrial ¨¦s altament competitiva, cosa que no era fa 25 anys. I per qu¨¨ ¨¦s altament competitiva? Doncs perqu¨¨ hi ha hagut un proc¨¦s no de quatre o vuit anys, sin¨® de molts m¨¦s, de transici¨® industrial cap a activitats molt m¨¦s relacionades amb el valor afegit. I no tinc cap mena de dubte que tornarem a models amb taxes de creixement molt altes perqu¨¨ la base ¨¦s bona. Per¨° aix¨° ho notarem quan comenci a cr¨¦ixer la Uni¨® Europea. Barcelona ha de liderar la sortida de la crisi de l¡¯economia espanyola¡±.

Trull¨¦n creu que el model ¡°¨¦s un cas d¡¯¨¨xit¡± i una excepci¨® a la tesi de Piketty

Tamb¨¦ el sempre radical i directe Manuel Delgado trenca una llan?a, o almenys mitja, en favor dels turistes. ¡°Sempre hi ha hagut turisme a Barcelona, no s¨¦ quin problema hi ha¡±, salta. ¡°El que passa ¨¦s que el que no hi havia era nom¨¦s turistes. Una ciutat com Barcelona ¨¦s prou atractiva perqu¨¨ qualsevol que vulgui pugui exercir el dret de visitar-la. Nom¨¦s faltaria. El dret de visita ¨¦s un principi democr¨¤tic inq¨¹estionable. El que no pot ser ¨¦s que pr¨¤cticament hi hagi reserves naturals per a turistes. I no pots constituir el suport fonamental de l¡¯economia d¡¯una ciutat en el turisme, de la mateixa manera que va ser un error sustentar-la en la construcci¨®. Aix¨° ¨¦s pa per a avui i fam per a dem¨¤¡±.

Amb 80 anys a l¡¯esquena i mitja vida al capdavant dels comerciants de la Rambla, Enric Pantaleoni creu que Barcelona no pot desaprofitar les oportunitats i la riquesa que es deriven d¡¯atreure tant turisme, i que el problema ¨¦s que s¡¯apliquin les lleis. Sobretot, en q¨¹estions pol¨¨miques com els apartaments tur¨ªstics o els xiringuitos de la Rambla. ¡°Si hi ha pisos tur¨ªstics que s¡¯han obert sense perm¨ªs, s¡¯han de tancar¡±, sost¨¦, i denuncia el doble joc de l¡¯Ajuntament en donar llic¨¨ncies de pisos tur¨ªstics i, a la vegada, dir que n¡¯hi ha massa. ¡°El senyor alcalde, que no surti ara i vagi contra els pisos tur¨ªstics, perqu¨¨ en realitat no els hauria d¡¯haver donat el perm¨ªs d¡¯obertura¡±, afirma. I demana m¨¤ dura contra les bretolades de molts turistes: ¡°El tio que la fa l¡¯ha de pagar, i hi ha d¡¯haver una pol¨ªtica molt restrictiva i civilitzada. Aix¨° per descomptat¡±. I recorda que ¡°Lloret de Mar va estar a punt de desapar¨¨ixer i al final ho van reconduir. I aqu¨ª passa el mateix. No es tracta nom¨¦s de la normativa, sin¨® d¡¯ocupar-se molt seriosament que el turisme ha de ser un turisme com el de Londres, molt recondu?t. All¨¤, el que fa el burro la paga. S¨®n molt estrictes¡±.

Maragallista de tota la vida, demana ¡°que Barcelona tingui el govern pol¨ªtic que es mereix¡± i denuncia: ¡°No ha tingut mai el suport per part de la Generalitat. I aix¨° ho dic de deb¨°. Pel Pujol tot era Catalunya, Catalunya i Catalunya, i els que no li interessaven els posava per a l¡¯alcaldia de Barcelona perqu¨¨ es cremessin. Estic molt emprenyat amb el que passa, perqu¨¨ jo em sento barcelon¨ª, absolutament. Jo dic que s¨®c from Barcelona. Jo no dic ni Catalunya ni Spain. No, no. From Barcelona. I tothom coneix Barcelona. I aquesta ciutat l¡¯hem de respectar, l¡¯hem de tractar com es mereix¡±.

¡°La desigualtat ¨¦s el problema principal¡±, diu Albert Recio, de la FAVB de Nou Barris

L¡¯ampliaci¨® de voreres a la Diagonal i al passeig de Gr¨¤cia ¨¦s vista per molts com una concessi¨® de l¡¯alcalde Xavier Trias a la ind¨²stria tur¨ªstica i a les grans multinacionals del comer?. Una continu?tat natural del model Barcelona dels socialistes. Per¨° Pantaleoni ¨¦s un ferm defensor d¡¯aquestes reformes i creu que hi ha d¡¯haver tamb¨¦ llibertat d¡¯horaris comercials, almenys en les zones tur¨ªstiques, encara que aix¨° benefici? els peixos grossos. ¡°Malauradament s¨®n multinacionals, per¨° mentre complexin estrictament el que han de fer, que vinguin. No es pot anar contra l¡¯evoluci¨®. El dia m¨¦s important de la setmana arreu del m¨®n ¨¦s dissabte. Per¨° el segon dia m¨¦s important ¨¦s el diumenge¡±. Llibertat d¡¯horaris a tota la ciutat o nom¨¦s a les zones tur¨ªstiques? ¡°A la part de baix, de passeig de Gr¨¤cia en avall: la Rambla, Pelai, tot all¨°. Per¨° ara, tot el comer? de Gr¨¤cia vol obrir tamb¨¦¡±.

¡°??s normal que Barcelona tanqui els diumenges i l¡¯¨¤rea metropolitana la majoria de vegades estigui oberta, que Girona obri cada vegada que vol, Platja d¡¯Aro¡­?¡±, es q¨¹estiona Pantaleoni. ¡°Aix¨° ¨¦s una her¨¨ncia pujolera inadmissible. Jo entenc que a qui t¨¦ una botiga a la part de dalt no li ve d¡¯aqu¨ª si no hi ha una cosa com el dia de Nadal o esdeveniments importants, per¨° la resta¡­ ?s que ¨¦s tot el m¨®n. Hi ha alguna capital important que no obri els diumenges?¡±. ¡°La pol¨ªtica de Barcelona, la pol¨ªtica dels pol¨ªtics, ¨¦s absolutament dispersa. No est¨¤ assentada enlloc. Jo em guio pel que fan les altres ciutats del m¨®n. Avui Barcelona est¨¤ una mica desorientada, quan des de Londres, des de Nova York, des de Par¨ªs, des de tot el m¨®n, la veuen com una de les ciutats m¨¦s importants. No d¡¯Europa, del m¨®n¡±, es lamenta Enric Pantaleoni.

L¡¯urbanisme, la gentrificaci¨®, el turisme, les terrasses o els horaris comercials no s¨®n els ¨²nics assumptes que criden l¡¯atenci¨® en aquesta Barcelona. L¡¯aspecte xulesc de la Gu¨¤rdia Urbana i dels Mossos d¡¯Esquadra, patrullant en amena?adors grups de quatre disfressats d¡¯antiavalots, contrasta amb la placidesa amb qu¨¨ passegen els bobbies de Londres, almenys fins que realment sorgeix un problema. ¡°Jo estic a Nou Barris i m¡¯he passat tota la vida en el moviment ve?nal, i all¨¤ hi ha hagut merders sempre. Per¨° hem tingut m¨¦s tensions amb els Mossos d¡¯Esquadra que amb la policia franquista¡±, assegura Albert Recio. ¡°I si mires la cr¨°nica de successos, hi ha una successi¨® de situacions molt brutes a les quals mai s¡¯ha intentat donar soluci¨®. L¡¯¨²nic intent a mitges va ser amb Saura a la Generalitat, que va imposar les c¨¤meres i sembla que va funcionar. En el fons, els policies haurien de veure-ho com un mecanisme de protecci¨®. I quan es va intentar posar un codi ¨¨tic hi va haver una rebel¡¤li¨® interna, cosa que va deixar clar que es tracta d¡¯una cultura. En general crec que les policies tenen bastant aquestes tend¨¨ncies, per¨° si a sobre els d¨®nes pista i els ho tapes tot, acabes tenint aquest problema¡±, sost¨¦ l¡¯activista ve?nal.

¡°Hi ha alguna ciutat important que no obri els diumenges?¡±, pregunta Pantaleoni

¡°Els policies hi s¨®n per garantir els anomenats espais p¨²blics de qualitat¡±, explica Manuel Delgado. ¡°Si vas per aqu¨ª generant i venent espais p¨²blics de qualitat, el m¨¦s l¨°gic ¨¦s que et cuidis que els que no s¨®n de qualitat autom¨¤ticament siguin expulsats o mantinguts a ratlla. ?s el que passa amb les prostitutes de carrer, amb els venedors ambulants, amb la gent informal o amb les expressions de dissid¨¨ncia¡±, afegeix. ¡°Sovint s¨®n assetjats no en nom de principis abstractes d¡¯ordre p¨²blic o de lluita contra la subversi¨® com en una altra ¨¨poca, sin¨® en nom de principis c¨ªvics¡±, assegura.

¡°Ara per ara el que no es tolera no ¨¦s l¡¯esperit revolucionari sin¨® el que en diuen incivisme. El que no s¡¯accepta no ¨¦s la pobresa, sin¨® els pobres. I en realitat pr¨¤cticament no es fa res perqu¨¨ hi hagi menys pobres. El que fastigueja ¨¦s que es vegin. I ¨¦s clar, com que ha de ser part d¡¯aquest aparador, que justament ¨¦s la clau de l¡¯¨¨xit presumpte de Barcelona com a producte de consum, qualsevol cosa que et foti la vitrina ha de ser autom¨¤ticament controlada, vigilada, castigada, reprimida, expulsada. La policia municipal actua b¨¤sicament com si fossin el servei de sanitat p¨²blica. El que expulsen i el que reprimeixen no ¨¦s la delinq¨¹¨¨ncia ni la subversi¨®, expulsen simplement el que ¨¦s antihigi¨¨nic. En el fons, s¨®n pol¨ªtiques higienitzadores com les del segle XIX¡±, conclou Delgado. Una cosa molt diferent del que es veu des de lluny. Un s¨ªmptoma, potser, de la doble vida de la seductora Barcelona.