Badia del Vall¨¨s, un municipi eternament insostenible?
La Generalitat amplia la subvenci¨® a la poblaci¨®, incapa? de ser aut¨°noma econ¨°micament
Badia del Vall¨¨s ¨¦s un municipi d¡¯all¨° m¨¦s singular. Els seus 13.500 habitants viuen agrupats en 200 grans blocs de pisos de protecci¨® oficial concentrats en un quil¨°metre quadrat. ?s un poble dormitori on els pocs negocis s¡¯ubiquen als baixos dels edificis d¡¯habitatges. No hi ha ind¨²stria perqu¨¨ no hi ha s¨°l. A aix¨° se li afegeix que ¨¦s el municipi amb la renda mitjana m¨¦s baixa de Catalunya. Amb tot aquest caldo de cultiu, Badia del Vall¨¨s ¨¦s un municipi insostenible, no ingressa prou diners per cobrir totes les despeses. Es mant¨¦ gr¨¤cies a una subvenci¨® especial que rep de la Generalitat i que suposa una quarta part del pressupost municipal.
Per¨° el problema end¨¨mic que pateix Badia no s¡¯ha aconseguit superar durant les dues d¨¨cades que fa que ¨¦s un municipi independent (abans del 1994 era un nucli que gestionaven Barber¨¤ i Cerdanyola del Vall¨¨s). En canvi, les necessitats socials han augmentat. Per aix¨° l¡¯Ajuntament de Badia ha demanat que es torni a revisar el sistema de finan?ament que rep per part de la Generalitat. El projecte, que s¡¯est¨¤ tramitant al Parlament per via d¡¯urg¨¨ncia i es podria aprovar en les properes setmanes, suposa un increment d¡¯un mili¨® d¡¯euros de la subvenci¨®, que l¡¯any passat va ser de 3,1 milions.
La revisi¨® del finan?ament es produeix per ¡°garantir la viabilitat econ¨°mica del municipi¡±, segons consta a la mem¨°ria, ja que l¡¯actual no ¨¦s suficient. Hi ha dos motius principals. D'una banda, l¡¯Ajuntament calcula que l¡¯aportaci¨® de la Generalitat que rep per pagar els serveis no obligatoris que presta, com els Serveis Socials, Igualtat o Esports (¨¦s l¡¯¨²nic municipi amb aquesta subvenci¨®), nom¨¦s cobreix la meitat de la despesa real que suposen (uns sis milions anuals). Aix¨° es podria solucionar amb m¨¦s diners. Per¨° el problema real i estructural ¨¦s el municipi en si, el seu perfil econ¨°mic i social.
La subvenci¨® de la Generalitat va ser de 3,1 milions l¡¯any passat, una quarta part del pressupost municipal
Les dades parlen per si mateixes. El valor cadastral mitj¨¤ a Badia ¨¦s de 16.253 euros, mentre que la mitjana catalana a municipis d'entre 10.000 i 20.000 habitants ¨¦s de 59.593 euros, segons dades del 2012. Aix¨° es tradueix en el fet que l¡¯impost sobre b¨¦ns immobles (la principal font d¡¯ingressos per a qualsevol municipi) ¨¦s de 66,7 euros, mentre que la resta de catalans paga anualment 255 euros de mitjana. Altres impostos, com el d¡¯activitats econ¨°miques, s¨®n residuals, ja que Badia ¨¦s un municipi b¨¤sicament residencial. Tampoc t¨¦ espai per expandir-se. Els seus 13.500 habitants s¡¯agrupen en 200 grans blocs de pisos aixecats en menys d¡¯un quil¨°metre quadrat, cosa que fa de Badia el quart municipi catal¨¤ amb m¨¦s densitat.
En canvi, el municipi t¨¦ un alt nivell de despesa social. I ¨¦s que Badia del Vall¨¨s s¡¯ha enquistat en el darrer lloc del r¨¤nquing de riquesa, amb una renda per c¨¤pita de 12.300 euros (dades del 2010), lluny dels 29.600 de Matadepera (el m¨¦s ric) i dels 16.900 euros de la mitjana catalana. La taxa d¡¯atur a finals de l¡¯any passat era del 26,72%. Tot aix¨° fa que el 33% dels badiencs rebin l'assist¨¨ncia dels Serveis Socials.
A aquest panorama no ajudava el sistema de finan?ament vigent, que preveu una reducci¨® progressiva de l¡¯aportaci¨® de la Generalitat, dels 3,7 milions d¡¯euros el 2008 als 3,1 milions l'any passat, un 16% menys. I aquesta quantitat s'havia de reduir fins als 2,7 milions el 2018, quan caduca el conveni. La manca de diners i els retards en el pagament per part de la Generalitat, especialment greus el 2011, van fer que Endesa tall¨¦s la llum a les escoles, l¡¯auditori i la deixalleria pels rebuts impagats. L¡¯austeritat encara es nota ara. Un dels dos ascensors de l¡¯Ajuntament s¡¯ha tancat per estalviar.
Aquestes dificultats econ¨°miques fan que l¡¯Ajuntament no pugui destinar diners a inversions o a aspectes b¨¤sics com el manteniment urb¨¤. ¡°No estem parlant de fer un poliesportiu, sin¨® de canviar una bombeta o arreglar els panots del carrer¡±, admet Eva Menor, alcaldessa de Badia del Vall¨¨s. Alguns ve?ns es queixen d¡¯aix¨°. ¡°?s un abandonament total i hi ha moltes voreres aixecades. ?s la Badia de les tanques, que has d¡¯esquivar mentre camines¡±, critica Pedro Fabr¨¦s. ¡°Tot est¨¤ molt deteriorat, els passos de vianants, la carretera... I en alguns llocs hi ha risc d¡¯entrebancar-se¡±, explica Enrique Funes. ¡°S¨ª que el municipi est¨¤ m¨¦s deixat els darrers anys, per¨° tampoc est¨¤ tan malament i la gent tamb¨¦ ¨¦s molt deixada¡±, es queixa Maria Llu?sa Muix¨ª, de 70 anys, i amb cadira de rodes. L¡¯alcaldessa admet que aquesta situaci¨® no li agrada. ¡°Una ciutat que es deteriora urban¨ªsticament es deteriora socialment¡±, alerta.
Badia assegura que vol ser autosuficient i per aix¨° ha augmentat la pressi¨® fiscal els darrers anys. L¡¯impost sobre b¨¦ns immobles (IBI) ha passat dels 57 euros per habitant el 2010 als 66,7 dos anys despr¨¦s, per¨° el rebut es continuar¨¤ encarint un 10% anual fins al 2018. Una altra manera de fer cr¨¦ixer els ingressos via IBI seria augmentar el valor dels habitatges, per¨° s¨®n de protecci¨® oficial fins al 2025. ¡°Les possibilitats d¡¯augmentar-ne el valor nom¨¦s seria possible, at¨¨s el r¨¨gim de protecci¨® existent, per una operaci¨® p¨²blica de transformaci¨® integral que supos¨¦s eventualment l¡¯enderroc d¡¯algunes edificacions i la construcci¨® de noves¡±, proposa la mem¨°ria del nou sistema de finan?ament. Es tracta d¡¯un projecte ambici¨®s i dif¨ªcil d¡¯executar a curt termini. Com a mesura m¨¦s immediata, l¡¯Ajuntament vol treure l¡¯amiant dels blocs de pisos, per revaloritzar els habitatges, un projecte valorat en 1,6 milions que el municipi vol que pagui la Generalitat com a titular dels habitatges protegits. ¡°Volem trencar amb la imatge que som un municipi subvencionat. Hem augmentat la nostra capacitat fiscal, per¨° ja hem fet tot el possible¡±, apunta Menor.
Paral¡¤lelament, l¡¯Ajuntament tamb¨¦ vol fomentar la ubicaci¨® de noves ind¨²stries i serveis en els pocs solars que queden lliures per incrementar l¡¯ingr¨¦s via impostos, encara que aquest projecte es troba en un estat molt embrionari. Tot i aix¨°, l¡¯alcaldessa admet que l¡¯augment d¡¯impostos ser¨¤ limitat. ¡°A Badia no se li pot treure m¨¦s suc. El que no podem pretendre ¨¦s pagar els mateixos impostos que Barber¨¤, perqu¨¨ la renda no ¨¦s la mateixa¡±.
La taxa d¡¯atur frega el 27% i una tercera part de la poblaci¨® rep l¡¯assist¨¨ncia dels Serveis Socials
Menor ent¨¦n el nou finan?ament com una ¡°just¨ªcia i solidaritat territorial¡±. ¡°Passa com a Barcelona, on els impostos de la gent de l¡¯Eixample ajuden a mantenir zones com Nou Barris¡±, afegeix. ¡°Tot rau en un problema estructural, per¨° aix¨° no ¨¦s culpa nostra. Badia es va crear com es va crear¡±, etziba l¡¯alcaldessa.
Per qu¨¨ Badia ha de continuar com a municipi independent? B¨¤sicament perqu¨¨ la integraci¨® en un altre municipi es veu dif¨ªcil. Badia ¨¦s una patata calenta, i ja ho era abans d¡¯independitzar-se el 1994. Llavors, tal com recorda l¡¯alcaldessa, es va plantejar la possibilitat de fusionar-se amb Sabadell. ¡°El seu alcalde, Antoni Farr¨¦s, aleshores s'hi va avenir, per¨° a canvi reclamava quedar-se amb la Universitat Aut¨°noma de Barcelona o amb Bellaterra, per compensar. Cerdanyola no ho va acceptar i Badia es va independitzar perqu¨¨ ning¨² volia fer-se c¨¤rrec de la criatura¡±.
La Generalitat tampoc vol entrar en aquesta possibilitat perqu¨¨ considera que forma part de l'autonomia municipal. Des de Governaci¨® es mostren conven?uts que el poble pot tirar endavant amb el nou finan?ament i "potenciant les pol¨ªtiques de benestar i d'ocupaci¨®". Menor es mostra oberta a parlar d¡¯altres formes de gesti¨® del poble, tot i que admet les dificultats. ¡°Jo aposto per mancomunar serveis amb altres municipis, per¨° quan ¨¦s el germ¨¤ pobre qui ho ofereix ¨¦s dif¨ªcil que t¡¯ho acceptin, tenim poc a oferir a canvi¡±, lamenta. L¡¯alcaldessa considera que els ciutadans no acceptarien perdre la independ¨¨ncia. ¡°Hi ha un sentiment molt arrelat perqu¨¨ ¨¦s un municipi que s¡¯ha fet a si mateix¡±.
Al carrer, els ve?ns estan dividits. Uns, com en Rafael, defensen continuar ser independents. ¡°Estem b¨¦ aix¨ª, que la Generalitat ens doni un cop de m¨¤¡±. D'altres, com la Vict¨°ria, pensen que passant a un altre municipi l¡¯Ajuntament desapareixeria i s¡¯estalviaria en sous. I uns tercers, com Magdalena Andreu, no es posicionen i apel¡¤len al realisme. ¡°Si ens integr¨¦ssim a Sabadell ser¨ªem un barri marginal, ara almenys som un municipi i no hem d¡¯anar a queixar-nos a Barber¨¤ o a una altra ciutat¡±.
Un origen artificial
Per entendre la casu¨ªstica de Badia s¡¯ha de mirar enrere, al seu origen, totalment artificial. Als anys 60 es va projectar des dels despatxos pol¨ªtics aixecar un ex¨¨rcit d¡¯edificis, endre?ats de forma singular dibuixant el mapa d¡¯Espanya, per donar cabuda a l¡¯onada migrat¨°ria del sud del pa¨ªs. El 1973 es va acabar la construcci¨® del nucli, llavors batejat com a Ciutat Badia i gestionat conjuntament entre Barber¨¤ i Cerdanyola. Despr¨¦s d¡¯un refer¨¨ndum, el 1994 va esdevenir independent i va adoptar el nom actual.
Durant el debat parlamentari de creaci¨® del nou municipi, la llavors consellera de Governaci¨®, Maria Eug¨¨nia Cuenca, assegurava que el fet de ser independent permetria a Badia "disposar dels instruments jur¨ªdics per transformar la seva realitat present i crear ¨Caix¨° esperem¨C noves activitats comercials i industrials", segons consta a l'acta de la sessi¨® del 9 de febrer del 1994. Llavors es va fixar el sistema de finan?ament de Badia, que segons Cuenca, havia de tenir un car¨¤cter "excepcional" i "transitori" que nom¨¦s duraria 10 anys per no crear un greuge amb altres municipis, que havien criticat aquesta subvenci¨®. Els estudis de la Generalitat indicaven que al cap d'una d¨¨cada el municipi seria capa? d'autofinan?ar-se.
No ho veia tan clar el llavors alcalde de Sabadell, Antoni Farr¨¦s, que va augurar els problemes amb els que Badia s¡¯ha topat 20 anys despr¨¦s, com la manca d¡¯autonomia financera, i alertava que els habitatges i les infraestructures es van construir al mateix temps, i va afirmar que aix¨° provocaria un envelliment simultani: ¡°El deteriorament ser¨¤ sobtat i caldr¨¤ solucionar-ho tot al mateix temps¡±, amb el cost que aix¨° implica. Farr¨¦s tamb¨¦ apuntava que, en realitat, ¡°la independ¨¨ncia de Badia no la veu clara ning¨²¡±, criticava que no s¡¯havia produ?t un debat profund i proposava que la soluci¨® del municipi passava per ¡°integrar-se en el seu entorn¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
