¡°Exhortem el di¨¤leg amb tots aquells que lluiten per una esgl¨¦sia oberta¡±

¡°Exhortem Vostra Excel¡¤l¨¨ncia a no renunciar al di¨¤leg amb tots aquells que lluiten i donen la seva vida per una esgl¨¦sia oberta als signes dels temps¡±. Un grup de 733 intel¡¤lectuals i professionals ha signat una carta de suport al te¨°leg Juan Jos¨¦ Tamayo, despr¨¦s del veto de l'Arquebisbat de Barcelona a la confer¨¨ncia El missatge d'Ellacur¨ªa amb motiu del 25¨¨ aniversari del seu assassinat, el 15 de gener?passat. La xerrada de Tamayo, catedr¨¤tic de Teologia de la Universitat Carlos III de Madrid, s'havia de celebrar a l'esgl¨¦sia de Sant Medir del barri barcelon¨ª de la Bordeta. Davant la prohibici¨®, els organitzadors van decidir fer-la a un local d'Esquerra Republicana al carrer?ve¨ª?d'Olzinelles.

El?director de la C¨¤tedra de Filosofia i Ci¨¨ncies de les Religions de la Carlos III va dedicar aquest acte a presentar el llibre Ignacio Ellacur¨ªa, Utop¨ªa y Teor¨ªa Cr¨ªtica. L'obra, que Tamayo, defensor de la Teologia de l'alliberament?i molt cr¨ªtic amb la jerarquia cat¨°lica, ha dirigit al costat de Luis Alvarenga, professor de Filosofia de la Universitat Centreamericana del Salvador, recull les aportacions de diversos acad¨¨mics sobre la figura del jesu?ta basc Ignacio Ellacur¨ªa, un dels pensadors que va desenvolupar la teologia de l'alliberament. Ellacur¨ªa, professor de la mateixa instituci¨® d'ensenyament, va ser assassinat per militars salvadorencs el novembre de 1989.

En la carta els signants denuncien la ¡°prohibici¨®¡±, per part de l'Arquebisbat de Barcelona d'acollir la confer¨¨ncia. Sostenen que ¡°la repressi¨® de te¨°legs progressistes, en particular de te¨°legs i de te¨°logues de l'alliberament¡± no t¨¦ cabuda en el papat de Francesc. Els signataris emmarquen el veto dins de ¡°les tend¨¨ncies que pretenen contrarestar el proc¨¦s d'obertura en curs de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica¡±, al mateix temps que exhorten l'arquebisbe de Barcelona, Llu¨ªs Mart¨ªnez Sistach, a ¡°no renunciar al di¨¤leg amb tots aquells que lluiten i donen la seva vida per una esgl¨¦sia oberta als signes dels temps¡±.

Entre els intel¡¤lectuals que donen suport a la iniciativa hi ha prestigiosos escriptors espanyols com Laura Freixas, Almudena Grandes, Lu¨ªs Garc¨ªa Montero i el premi Cervantes Jos¨¦ Manuel Caballero Bonald; el fil¨°sof itali¨¤ Gianni Vattimo; i estudiosos de la religi¨® com el te¨°leg de l'alliberament Leonardo Boff i la pensadora feminista Mary Hunt. Tamb¨¦ participen en el manifest periodistes com Pilar del R¨ªo, presidenta de la Fundaci¨® Jos¨¦ Saramago; Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique?i Joaqu¨ªn Estefan¨ªa, exdirector d'EL PA?S; a m¨¦s de l¨ªders sindicals com C¨¢ndido M¨¦ndez i Ignacio Fern¨¢ndez Toxo, secretaris generals d'UGT i CCOO.

Boaventura de Sousa, director del Centre d'Estudis Socials de la Universitat de Co¨ªmbra (Portugal) i Teresa Toldy, coordinadora d'O Policredos, l'Observatori de la Religi¨® a l'Espai P¨²blic d'aquesta instituci¨® universit¨¤ria, s¨®n els promotors de la missiva, a la qual s'han unit pensadors i professionals de 35 pa?sos. "L'acte de l'arquebisbe va en contra de la feina del papa Francesc, que celebra la vida d'aquells que van ser m¨¤rtirs de l'Esgl¨¦sia Cat¨°lica", explica l'acad¨¨mic portugu¨¨s. De Sousa posa com a exemple de la pol¨ªtica del papa la "beatificaci¨® de l'arquebisbe salvadorenc Oscar Romero", que es va significar en la defensa dels drets dels pobres i que va ser assassinat per l'extrema dreta d'aquell pa¨ªs.

Els signants sostenen que ¡°la repressi¨® de te¨°legs progressistes¡± no t¨¦ cabuda en el papat de Francisco

Una relaci¨® ¡°de m¨¦s de 10 anys¡± uneix De Sousa i Tamayo. ¡°Vaig ser un dels primers que va ressenyar les seves obres¡±, explica el te¨°leg espanyol, que afegeix que l'estudi¨®s portugu¨¨s l'ha convidat a classes i cursos de la Universitat de Coimbra. Un vincle semblant l'uneix amb Toldy, que qualifica com ¡°la te¨°loga feminista m¨¦s important de Portugal¡±. ¡°Ella em va convidar per a la posada de llarg de l'associaci¨® de te¨°legs portuguesos¡±, explica l'estudi¨®s de la religi¨®.

Un portaveu de l'Arquebisbat nega que es vet¨¦s la presentaci¨® del catedr¨¤tic de Teologia de la Carlos III. ¡°No hi havia un veto com a tal. Vam recomanar que no es fes [la xerrada] dins de l'Esgl¨¦sia, i que es fes en un recinte parroquial diferent¡±, explica, al mateix temps que assegura que es va recomanar el trasllat perqu¨¨ se celebr¨¦s la confer¨¨ncia ¡°en un espai adequat al contingut de la presentaci¨®¡±. ¡°No ¨¦s la primera vegada que aix¨° passa. Ja es van fer presentacions semblants el 2011 i 2012¡±, afegeix. Tamayo ho nega: "El rector Enric Subir¨¤ [de l'esgl¨¦sia de Sant Medir] va afirmar que la prohibici¨® va ser taxativa".

?s la tercera vegada que l'Arquebisbat de Barcelona veta una confer¨¨ncia del te¨°leg. L'¨²ltima, el 2012, Tamayo tamb¨¦ havia escollit la parr¨°quia del barri de la Bordeta com a lloc de la trobada, i, davant el bloqueig de l'autoritat eclesi¨¤stica, va traslladar la trobada en el local d'ERC al carrer d'Olzinelles. Aquest assegura que el veto a la xerrada del 15 de gener va ser un intent de ¡°reduir a l'oblit una figura com Ignacio Ellacur¨ªa¡±, ?personatge clau de la teologia de l'alliberament.