El convidat s¡¯acomiada al moment just

Tenir un convidat a casa ¨¦s molt maco fins que la vetllada es comen?a fer llarga i el que havia comen?at com l¡¯oferiment d¡¯un gint¨°nic acaba amb el moble bar buit i l¡¯amfitri¨® perdent la paci¨¨ncia. Amb El Convidat aquesta sensaci¨® no hi ha estat perqu¨¨ ha triat el moment just per marxar: abans que el format s¡¯esgoti i el programa decaigui, mantenint el programa en un bon nivell, amb uns registres d¡¯audi¨¨ncia notables i deixant un bon sabor de boca en l¡¯espectador m¨¦s fidel.

El Convidat s¡¯ha acomiadat com tot bon convidat: amb aquell ep¨ªleg de la conversa que s¡¯allarga en dos cap¨ªtols, primer de peu abandonant la taula, despr¨¦s al llindar de la porta, fets els petons de rigor. Primer va dir ad¨¦u amb un programa que buscava tocar la fibra sensible i con¨¦ixer una realitat que de ben segur ¨¦s totalment alieana als qui miren la tele calentets, al sof¨¤: el dedicat a Jaume Mars¨¦, El Convidat anant a casa d¡¯alg¨² que no t¨¦ casa.

El final final, em¨¨s aquest diumenge, ha estat m¨¦s cl¨¤ssic: p¨ªndoles dels millors moments del programa, digue-li refregit o nost¨¤lgic. Un rep¨¤s que ha servit per recordar cap¨ªtols impagables: Joan Laporta anomenant ¡°cigaleru¡± a Xavier Sala i Mart¨ªn, una versi¨® renovada del ¡°Sue Ellen ets un pend¨®¡±; Pilar Rahola explicant les gestes sexuals amb el seu marit, o la feblesa dels tres llits que asseguren haver trencat; Quim Monz¨® buscant un matal¨¤s prou c¨®mode, nom¨¦s un dels molts moments de surrealisme que va viure Om a casa l¡¯escriptor; o el futur¨°leg Jordi Pujol, dient que encara podia espatllar la seva biografia¡­vaja si podia! Un programa ideal per recordar que la visita d¡¯El Convidat ha estat de les que s¡¯han de repetir, per¨° de moment s¡¯acomiada amb un fins sempre. Tot va b¨¦ si acaba b¨¦.