Rafel Nadal, mariner entre dues ?taques

De tots els tertulians d¡¯aquesta s¨¨rie, amb l¡¯¨²nic que sense pensar-m¡¯ho compartiria un cap de setmana de fam¨ªlia i cerveses ¨¦s amb Rafel Nadal. Periodista i escriptor, Nadal em resulta proper per dues raons especials: la primera, perqu¨¨ som nois de casa bona, amb una educaci¨® conservadora per¨° amb un esperit rebel moderadament liberal i una joventut despreocupada, ell jugant a rugbi i jo, a hoquei sobre herba. Segurament s¨®n coses f¨²tils, per¨° que determinen els humans per sentir-nos-hi c¨°modes. L¡¯altra ra¨® ¨¦s que Nadal ¨¦s alegre i participa en el joc del proc¨¦s sense vehem¨¨ncia ni pedanteria. Com tothom, t¨¦ punts febles, per¨° almenys no es pren el debat com si fos el circ rom¨¤.

Rafel Nadal ¨¦s la quinta ess¨¨ncia del que hauria de ser un catal¨¤ segons el que em van explicar a casa. De portes enfora no vol problemes; de portes endins hi ha una joie de vivre discreta, una pinzellada de pijo loco i una altra de pijo progre. Pijeria gironina, res a veure amb la barcelonina, que ¨¦s aquella que parla com si mastegu¨¦s una pilota de b¨¤dminton. Per con¨¨ixer Nadal cal llegir el seu llibre Quan ¨¦rem feli?os. Nadal ¨¦s el ¡°no prenguem mal¡±, combinat amb el punt ¨Comnipresent al pa¨ªs¨C de desconfian?a vers Madrid, l¡¯alegria de veure el Bar?a amb la colla, cuidar l¡¯hort o la sortida a mar amb la barca. Nadal ¨¦s el Tel¨¨mac de l¡¯antiga ?taca catalana i mediterr¨¤nia.

M¨¢s informaci¨®n

Pilar Rahola, la mare carbassera

Paco Marhuenda, l¡¯aneguet lleig

Enric Juliana, el punyalet de Lampedusa

Xavier Sala i Mart¨ªn, un patriota a TV3 i a Guinea Equatorial

Xavier Sard¨¤, el federalista que cau simp¨¤tic

Toni Soler, l¡¯apuntador de l¡¯imaginari col¡¤lectiu

Arcadi Espada, el patriotisme petulant

Jos¨¦ Antich, l¡¯home que va revolucionar ¡®La Vanguardia¡¯

Cristina Fallar¨¢s, la tert¨²lia amb un Tranxilium

La par¨¤bola de l¡¯illot

Des de la Generalitat albiren que la nova ?taca ¨¦s en una dimensi¨® desconeguda entre Holanda i ?ustria. Nadal ¨¦s com el n¨¤ufrag que s¡¯ha acostumat al seu illot. Un dia, els seus companys de naufragi li van dir que han de canviar d¡¯illot perqu¨¨ aquest on s¨®n, s¡¯enfonsa. Nadal no ho acaba de tenir clar, per¨° la majoria l¡¯empeny, i ell es deixa arrossegar, per¨°, a poc a poc, esquivant algunes empentes amb el pretext que vol beure¡¯s un ¨²ltim coco o que vol cuinar l¡¯¨²ltim parell d¡¯ous de papagai amb t¨°fona ex¨°tica del seu estimat illot.

A partir de la lectura dels seus llibres i dels seus articles a La Vanguardia ¨¦s m¨¦s f¨¤cil entendre el seu rol a les tert¨²lies de RAC1 o 8TV. Ha evolucionat d¡¯una clara esquerra catalanista, per¨° conciliadora amb Espanya, a una progressisme moderat que flirteja amb la independ¨¨ncia. Tens la sensaci¨® que Nadal sovint es posiciona cap on bufa el vent. La seva tesi actual ¨¦s que la independ¨¨ncia ¨¦s el cam¨ª inevitable si no apareix una soluci¨® veritablement federal per a Catalunya. Aix¨ª mant¨¦ totes les portes obertes.

El menys pol¨¨mic dels tertulians

Nadal ¨¦s el ¡°no prenguem mal¡±, combinat amb el punt ¨Comnipresent al pa¨ªs¨C de desconfian?a vers Madrid

L¡¯audi¨¨ncia de les tert¨²lies, si depenguessin de les seves intervencions, cauria estrepitosament. ?s el tertuli¨¤ menys pol¨¨mic. Expressa opinions amb les quals la majoria de la ciutadania hi estar¨¤ d¡¯acord, i sobretot evita el conflicte. A la tert¨²lia de RAC1 de dimarts passat n'hi va haver un bon exemple en un debat sobre la llista Falciani. Nadal va dir: ¡°No m¡¯agrada que es facin causes p¨²bliques contra determinats personatges simplement perqu¨¨ s¨®n populars. Per¨° qui obt¨¦ beneficis a vegades fruit de l¡¯explotaci¨® sentimental d¡¯un col¡¤lectiu en un territori determinat, o qui juga a obtenir beneficis publicitaris gr¨¤cies al prestigi que t¨¦ com a persona de dimensi¨® p¨²blica, tamb¨¦ fa que sigui normal que aquesta persona tingui algunes obligacions m¨¦s amb el seu p¨²blic i el seu territori¡±.

Aquesta opini¨®, que sembla de sentit com¨² i ¨¦s f¨¤cil estar-hi d¡¯acord, va ser replicada per Xavier Sala i Mart¨ªn, que ¨¦s un veritable actiu per a les audi¨¨ncies tertulianes: ¡°No estic d¡¯acord amb en Rafel, que diu que s¡¯hauria d¡¯intentar que la gent com M¨¢rquez pagu¨¦s aqu¨ª, que tenen una autoritat moral amb els altres i la gent els mira. La gent ha de ser lliure de viure al pa¨ªs que vol, de tributar al pa¨ªs que vol. En Marc M¨¢rquez o l'Alonso o qui sigui no tenen cap mena de responsabilitat fiscal si els altres paguen o no. Els paios tenen tot el dret que si pensen que hi ha un vampir que els xucla la sang, de no deixar-se xuclar la sang. El culpable no ¨¦s a qui xuclen la sang, sin¨® el qui la xucla¡±. Nadal, fidel al seu estil, va evitar tornar-s¡¯hi.

Segell de moderaci¨®

Nadal navega entre aig¨¹es, ¨¦s una de les veus nostrades amb el segell de la moderaci¨® marcat al front

Una de les poques discussions p¨²bliques que ha provocat Nadal va ser amb Josep Antoni Duran Lleida. En un article publicat el setembre del 2013 a La Vanguardia, Nadal donava a entendre per qu¨¨ vira cap a la independ¨¨ncia: ¡°Les eleccions i les enquestes demostren que ara per ara l¡¯unionisme ¨¦s minoritari, mentre que els partidaris de Catalunya com a subjecte de sobirania sumen amb comoditat un 80% de l¡¯electorat. [...] Els qui han acusat l¡¯independentisme de vendre fum no es poden limitar ara a prometre escenaris virtuals. Declarar-se partidari del dret a decidir per votar a favor del pacte exigeix aclarir com i quan s¡¯ha d¡¯exercir aquest dret si Espanya s¡¯hi segueix oposant. Exigeix explicar en quins terminis, com i amb qui arribar¨¤ raonablement el pacte invocat. Exigeix projecte, programa i lideratges. En cas contrari, quan la tercera via es faci m¨¦s visible ¨Cque ho far¨¤¨C i se¡¯ns ofereixi com l¡¯alternativa realista, no ser¨¤ m¨¦s que un parany falsari, que haurem de denunciar i combatre.¡±

La resposta de Duran i Lleida va arribar dues setmanes m¨¦s tard, en un article al mateix diari: ¡°Aquesta reflexi¨® [de Nadal] ens est¨¤ dient impl¨ªcitament que, si defenses el dret a decidir i la consulta, has de reivindicar la independ¨¨ncia. Doncs no ¨¦s aix¨ª¡±. Duran va baixar a l¡¯arena no tant pel contingut sin¨® per qui l¡¯exposava i on l¡¯exposava. Si Pilar Rahola escriu que Duran ¨¦s un obstacle per al proc¨¦s i que s¡¯ha de retirar, el l¨ªder d¡¯Uni¨® no respondr¨¤ perqu¨¨ Rahola ¨¦s una rival coneguda. Per¨° Nadal navega entre aig¨¹es, ¨¦s una de les veus nostrades amb el segell de la moderaci¨® marcat al front, i aquests s¨ª que els terceristes no es poden permetre perdre¡¯ls.