¡°L¡¯austeritat est¨¤ provocant un problema greu de salut p¨²blica¡±

Ja han passat 35 anys des del dia en qu¨¨ la doctora Mar¨ªa Jos¨¦ Fern¨¢ndez Sanmamed (Pobra do Carami?al, la Corunya, 1951) va pujar per primera vegada, tot just acabada l'especialitat de pneumologia a l'Hospital de Bellvitge, les empinades escales d'una humil consulta d'atenci¨® prim¨¤ria a Santa Perp¨¨tua de Mogoda (Vall¨¨s Occidental). Comen?ava a exercir com a metgessa de fam¨ªlia. Llavors, recorda, nom¨¦s pensava ¡°en com s'ho farien els pacients grans per pujar aquestes escales¡±.

La tradici¨® familiar ¨Cel seu pare era metge¨C la va emp¨¨nyer a la professi¨®, per¨° va ser la vocaci¨® ¡°per les persones¡± el que la va portar a abanderar l'ofici amb el qual tant s'omple la boca malgrat haver estudiat una altra especialitat: ¡°Metgessa de cap?alera de la gent¡±. Nou mesos despr¨¦s de jubilar-se, Fern¨¢ndez Sanmamed repassa amb duresa la situaci¨® de la sanitat catalana i continua donant guerra a les platees, defensa la import¨¤ncia nuclear de l'atenci¨® prim¨¤ria i proposa idees, com receptar a persones deprimides per la seva situaci¨® socioecon¨°mica l'adhesi¨® a entitats socials en comptes d'atipar-los d'antidepressius.

¡°Els determinants de la salut m¨¦s importants s¨®n socials¡±

Autocr¨ªtica i contundent en el seu discurs, Mar¨ªa Jos¨¦ defineix la seva feina com ¡°acompanyar els pacients, no nom¨¦s en la malaltia, sin¨® en la vida i en el bon morir¡±. Durant els 20 anys que va estar a Santa Perp¨¨tua de Mogoda ¨Cels 15 anys seg¨¹ents va exercir a Barcelona¨C, va viure la renovaci¨® de l'atenci¨® prim¨¤ria i la metamorfosi que aquests canvis van suposar en la concepci¨® de la medicina per als pacients. ¡°La gent ha anat perdent capacitat en ella mateixa i reflexi¨® per saber qu¨¨ els est¨¤ passant. Abans ten¨ªem una narrativa basada en l'experi¨¨ncia i avui ¨¦s molt m¨¦s biom¨¨dica, basada en les proves diagn¨°stiques i la medicaci¨®¡±, explica. Reconeix que ¡°hi ha una petici¨® de medicalitzar-ho tot¡± dels pacients i assumeix la seva part de culpa. ¡°S'ha medicalitzat la tristesa¡±, resumeix.

Mar¨ªa Jos¨¦ admet que durant la crisi s'ha optat per medicar m¨¦s del necessari problemes la curaci¨® dels quals estava lluny dels f¨¤rmacs. ¡°Els professionals de la salut no hem estat prou clars per dir que la crisi, l'austeritat i les contrareformes han provocat un problema greu de salut p¨²blica¡±. Apunta que cada cas de depressi¨® o tristesa relacionat amb el context socioecon¨°mic que arribava a les consultes l'han anat solucionant sobre la marxa. ¡°No estem ajuntant la pr¨¤ctica amb la teoria. Si hagu¨¦ssim estat teoritzant i ara ajuntant aquesta amb la pr¨¤ctica, estar¨ªem avan?ant molt en com intervenir. No hem sabut sortir de la in¨¨rcia del discurs que ten¨ªem anteriorment¡±, postil¡¤la.

¡°Prescripci¨® social ¨¦s receptar la visita a la PAH si hi ha estr¨¨s per l'habitatge¡±

¡°Si els determinants de la salut m¨¦s importants s¨®n socials, les solucions han de ser socials¡±, repeteix. I sembla que per fi comencen a dur-ho a la pr¨¤ctica. ¡°Estem engegant grups de reflexi¨® i acci¨® per veure com actuar de manera diferent amb la gent que tenen s¨ªmptomes i sofriment emocional per estr¨¨s, atur, crisi d'habitatge¡­ Donar una resposta que no sigui un f¨¤rmac. La prescripci¨® social, que ¨¦s receptar que visitin entitats com la PAH si tenen problemes d'habitatge, o acudir a grups d'ajuda o d'aturats s¨®n algunes alternatives¡±, assegura.

A qui vulgui sentir-la, en xerrades i confer¨¨ncies, en els editorials que publica en revistes o en els seus articles cient¨ªfics, Mar¨ªa Jos¨¦ alerta, ¡°preocupada¡±, de la situaci¨® de l'atenci¨® prim¨¤ria. ¡°Malgrat que els sistemes sanitaris basats en una atenci¨® prim¨¤ria forta s¨®n m¨¦s eficients, s'est¨¤ rebaixant el concepte de la prim¨¤ria¡±, adverteix. Per ella, l'accessibilitat al servei, l'atenci¨® al llarg del temps i la coordinaci¨® amb altres nivells s¨®n les bases, ara en perill, sobre les quals es vertebra l'atenci¨® prim¨¤ria. ¡°En els discursos no estem oblidats, per¨° en la pr¨¤ctica s¨ª. Nom¨¦s cal veure els pressupostos¡±, critica. I de mostra, un bot¨®: al seu CAP es va jubilar ella i una altra companya, ¡°i nom¨¦s han cobert una de les places¡±, apunta indignada.

Fins a l'¨²ltim dia de consulta, Mar¨ªa Jos¨¦ va mantenir la seva m¨¤xima d' ¡°acompanyar en el proc¨¦s del bon morir¡± els seus pacients. Ja molt lluny d'aquest pis d'escales empinades en el qual va comen?ar el seu periple, la doctora recorda que, poc abans de jubilar-se, quan va certificar la defunci¨® d'una pacient gran a la qual havia acompanyat els ¨²ltims anys, va sentir una tristesa profunda. ¡°No entenia per qu¨¨ em sentia aix¨ª si jo estava acostumada a viure aix¨°. Despr¨¦s vaig comprendre que estava fent el dol per la meva professi¨®. Era el meu ¨²ltim acompanyament a la mort¡±.